Els aragonesos estan cridats aquest diumenge a les urnes. Serà el segon 'round' autonòmic que disputaran Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo en aquest nou cicle electoral, poc més d'un mes després del primer assalt amb els comicis d'Extremadura. Les enquestes preveuen, a grans trets, un resultat similar al de les urnes extremenyes. Situen el PP com a clar favorit, però amb una aritmètica que apunta a una dependència encara més gran de Vox per poder governar. De la mateixa manera, el PSOE va a la baixa i els sondejos l'aboquen a una reculada important respecte de l'última vegada que els ciutadans de l’Aragó van votar en unes autonòmiques, l'abril del 2023. Una patacada per als socialistes tindria aquesta vegada més incidència en el lideratge de Pedro Sánchez, perquè la seva candidata és l'exministra d'Educació Pilar Alegría, que fins aquest Nadal era la portaveu del govern espanyol.
Les darreres enquestes publicades projecten un escenari en el qual el PP guanyaria sense discussió. Aconseguirien un o dos diputats més que en les autonòmiques del 2023 i podrien enfilar-se fins als 30 diputats, lluny d'una majoria absoluta que a l'Aragó s'assoleix a partir dels 34. Mai cap formació ha aconseguit en aquesta autonomia arribar a aquest nombre de diputats. Així doncs, els populars capitanejats per l'actual president, Jorge Azcón, necessitarien pactar una altra vegada amb Vox; precisament després de convocar unes eleccions per la impossibilitat d'aprovar uns pressupostos del bracet dels ultres. El partit d'extrema dreta continua encimbellat en els sondejos, tal com es preveu que també passaria si ara se celebressin unes hipotètiques noves generals i com ja va passar a Extremadura. Les enquestes pronostiques que passin de 7 a 12 representants.
El passat mes de desembre no hi va haver sorpreses en les eleccions extremenyes. Pedro Sánchez va naufragar en l’arrencada del nou cicle electoral. El PP va guanyar, però la seva aposta d'anticipar eleccions no va funcionar com esperava. L’actual presidenta autonòmica va convocar les urnes després que Vox no li aprovés els pressupostos, igual que ara Azcón, amb la intenció de desempallegar-se de la formació d’extrema dreta, créixer i ser-ne menys dependent. Però qui va demostrar estar en auge va ser la formació ultradretana. Els populars només van créixer un diputat mentre el partit de Santiago Abascal va aconseguir més del doble dels escons que ja tenia en aquell parlament. Ara ambdues formacions es troben en negociacions perquè la popular María Guardiola continuï com a presidenta i els ultres entrin a formar part de l’executiu territorial. Però aquella nit el gran daltabaix el va patir el PSOE, que en un feu històricament socialista es va enfondrar passant dels 28 als 18 diputats.
No es preveu que la patacada d'aquest diumenge sigui, en números, tan greu per al PSOE. Les enquestes assenyalen que podria passar dels 23 als 18 diputats. Ara bé, el cop per a Sánchez pot ser igualment dur. Perquè en les eleccions extremenyes els socialistes tenien un mal candidat: Miguel Ángel Gallardo era un desconegut que, el poc que se'l coneixia era per estar investigat en el cas de David Sánchez, germà del president del govern espanyol. Va dimitir l'endemà dels comicis. La candidata a l'Aragó, en canvi, és molt més que coneguda. Ha estat ministra d'Educació durant més de quatre anys i ha exercit com a portaveu de l'executiu de PSOE i Sumar durant dos anys. Es tracta de Pilar Alegría, un perfil de ministra-candidata que, directament, suposa un test per al lideratge de Pedro Sánchez. Ha centrat la campanya en els jubilats, sobretot després que el PP tombés al Congrés dels Diputats la revalorització de les pensions.
Vox, disparat: més a prop del segon lloc que el PSOE del primer
Santiago Abascal confia tornar a ser un dels grans guanyadors de la nit electoral. Si les enquestes es compleixen, el partit d'extrema dreta quedarà en tercera posició, però estarà més a prop de ser segona força que no pas el PSOE de ser la primera. El líder del partit ha estat molt actiu en aquesta campanya i ha acompanyat molts dies el seu candidat, Alejandro Nolasco. Vox intenta en aquesta campanya guanyar-se el vot agrícola, un sector indignat després que la Unió Europea arribés a un acord amb Mercosur. Es tracta d’un pacte que inquieta el col·lectiu i que ja ha generat algunes mobilitzacions. Sense haver d’anar gaire lluny: aquest divendres els pagesos catalans van tornar a portar els tractors a Barcelona per protestar contra el mateix. La formació d’extrema dreta s’ha posicionat clarament en contra d’aquest pacte entre clubs europeu i llatinoamericà. De fet, Abascal s’ha vestit alguns dies de campanya amb indumentària rural, portant una boina al cap.
PP i Vox competeixen pel vot agrícola
El baròmetre que el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) va publicar el passat gener destaca que Vox i PP competeixen pel vot dels agricultors. El 26,3% es decanta pel partit d’Abascal, i un 23,1% pel de Feijóo. El PSOE només el votaria el 12,5%, i el vot per a la resta de formacions, especialment les que se situen a l’esquerra dels socialistes, seria pràcticament inexistent: 3% per al Partit Aragonès; 2,4% per a Teruel Existe i 0,5% per a Izquierda Unida. L’estudi no li atorga cap percentatge de vot a Podemos ni a la Chunta Aragonesista. En canvi, l’altra formació d’extrema dreta espanyola, ‘Se Acabó La Fiesta’ d’Alvise Pérez, s’emportaria el 5,9% dels suports d’aquest sector.
El popular Azcón, que va arrencar la campanya utilitzant la tragèdia d’Adamuz com a arma contra els socialistes, acusa ara el candidat de Vox d’estar a favor del transvasament de l’Ebre. “Qui es creurà a l’Aragó que es dediqui al camp que qui defensa aquest transvasament defensarà els agricultors”, va preguntar-se l’actual president de l’autonomia en un míting. A banda, durant un debat cara a cara amb Alegría, Azcón va acusar l’exministra “d’humiliar-se davant l’independentisme” amb iniciatives com l’amnistia o com el nou model de finançament pactat entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras que, a parer seu “deixa l’Aragó com l’autonomia pitjor finançada”.
L'espai a l'esquerra del PSOE, completament fragmentat
Paral·lelament, l’espai a l’esquerra del PSOE arriba completament fragmentat. Les forces que a les eleccions generals del 2023 van compartir papereta sota el paraigua de Sumar —Chunta Aragonesista, Podemos (amb Alianza Verde) i Izquierda Unida— es presenten ara separades. Només aquesta darrera formació s'hi presenta utilitzant la marca yolandista, malgrat que el seu líder estatal, Antonio Maíllo, va advocar fa un parell de setmanes per superar aquesta etapa i anar "més enllà" de Sumar. Aquestes tres formacions es disputen, també segons els sondejos, un percentatge inferior al 15% del vot.