El taulell de la política aragonesa és ben complicat. A diferència d’altres indrets de l’estat espanyol, l'Aragó compta amb un parlament altament fragmentat, i es preveu que el resultat del 28-M, en les eleccions autonòmiques d’aquest 2023, mantingui durant més temps aquesta amalgama de partits. Per posar un exemple, en l’actualitat, el PSOE governa a l’Aragó del bracet de tres formacions més: els socialistes comparteixen executiu amb Podemos, Chunta Aragonesista i Partit Aragonès.

Tot indica, segons enquestes que s’han anat fent durant els darrers mesos, que aquesta coalició no tornarà a repetir-se. I el motiu no és que Javier Lambán, president socialista de l’Aragó, hagi acabat tip d’aquesta aliança, o que la coalició hagi generat inestabilitat a l’executiu; ans al contrari. Es deu, senzillament, a l’aritmètica i a les previsions que el parlament aragonès mantindrà la seva enorme fragmentació a partir de l’endemà de les eleccions autonòmiques i municipals del 28-M.

🗓️ Eleccions a Espanya 2023: quan i on hi ha municipals, autonòmiques i generals aquest any?

L’actual composició del parlament de l’Aragó és la següent: 24 diputats del PSOE, 16 del PP, 12 de Ciudadanos, 5 de Podemos, 3 de Vox, 3 de Chunta Aragonesista, 3 de Partit Aragonès i 1 d’Izquierda Unida. És a dir, vuit formacions. Els pronòstics publicats fins ara calculen que continuïn sent vuit les formacions que es mantinguin a la cambra aragonesa, però amb diferents cares i diferents noms. Podemos i Izquierda Unida han decidit anar per separat, cosa que pot provocar que es perdin molts vots i que l’esquerra es debiliti. I la irrupció d’Aragó Existeix pot acabar decantant el futur de la política aragonesa.

Cal fixar-se en un estudi que publicava RTVE just un mes abans de la celebració de les eleccions del 28-M, elaborat a través d’una mitjana dels diversos sondejos que s’havien fet fins llavors. Els pronòstics són els següents: victòria del PP amb 25 diputats, segona posició pel PSOE de Lambán amb 23 escons, 6 representants de Vox, 5 d’Aragó Existeix, 3 de Podemos, 3 de la Chunta Aragonesista, 1 d’Izquierda Unida i 1 de Ciudadanos.

Amb un Parlament de 67 diputats, la majoria absoluta s’aconsegueix a partir dels 34 escons. Ni la suma del PP i Vox ni la suma del PSOE amb Podemos, Chunta i IU és suficient. Tampoc val per a res l’escó que podria obtenir Ciudadanos. La clau està en Aragó Existeix. Els sondejos indiquen que és aquesta formació la que podria acabar decantant el resultat final i triant el color del proper executiu aragonès.

A més, segons el CIS conegut aquest dijous, la situació es manté igualada a l'Aragó, on la governabilitat quedaria en mans dels pactes posteriors al 28 de maig i on es podria donar un canvi de govern. Allà, amb l'empenta de l'alcalde saragossà Jorge Azcón, el PP (24-28) faria un salt important bevent de la desaparició de Ciutadans i atraparia, o fins i tot superaria, el PSOE de Javier Lambán (24-26). L'enquesta atorga a Vox entre tres i cinc diputats, seguit d'Aragón Existe, que irrompria al parlament amb 4. La Chunta Aragonesista (CHA) oscil·laria entre els 2 i els 4, Podemos (3), Izquierda Unida (1) i el Partido Aragonés (PAR) n'obtindria 1 o cap.

Repartiment d’escons a l’Aragó

En les eleccions autonòmiques, a cada província li correspon un mínim inicial de tres diputats, i la resta es distribueix segons la població de cada província. A l’Aragó, el repartiment és aquest: a Saragossa s’escullen 35 diputats, mentre que a Osca se’n trien 18 i a Terol, 14. Perquè una candidatura obtingui representants en una circumscripció, ha d’aconseguir sumar almenys un 3% dels vots d’aquell territori.