Sense presses. Els recursos d’empara presentats pel president a l’exili, Carles Puigdemont, i l’exconseller Toni Comín davant el Tribunal Constitucional (TC), perquè el Tribunal Suprem no els vol aplicar la llei d’amnistia, s'inclouran en el ple de l’òrgan de garanties d’aquest dimarts, segons han informat fonts properes del tribunal a ElNacional.cat aquest dilluns. Primer, el plenari resoldrà l'admissió a tràmit dels recursos. I, després, caldrà veure com resol la petició dels polítics de Junts perquè suspengui l'ordre de detenció a l'Estat espanyol que el Suprem manté contra ells. Han demanat una resposta de forma cautelaríssima, és a dir, sense esperar el posicionament de la Fiscalia. Si el TC la denega, significa que tramitarà la petició de forma cautelar, on dona veu a tothom i es deixarà per a la tornada de vacances d'estiu. La resposta de l'òrgan de garanties, "tant de la seva admissió a tràmit com la resolució de les mesures cautelaríssimes, i si és el cas, les cautelars sol·licitades es faran el mes de setembre", segons han aclarit fonts del TC. El recurs de Puigdemont, ha recaigut en la secció 3a del Constitucional, i la ponent és la progressista Laura Díez, mentre que el recurs de Comín li ha tocat al conservador Enrique Arnaldo, de la secció 4a.  L’acceptació d’una mesura cautelaríssima és excepcional i quan una persona té vulnerats drets fonamentals, com ara estar en presó provisional.

La decisió dels ponents de les seccions d'avocar els dos recursos d’empara al ple del TC respon al fet que així es va acordar amb els recursos d’empara presentats pel secretari d’organització de Junts, Jordi Turull, el president d’ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Dolors Bassa i Raül Romeva. El Constitucional els va admetre tots, però els ha deixat sobre la taula, deixant passar els mesos. El darrer recurs presentant és el de l’exconseller de Cultura a l’exili i diputat de Junts, Lluís Puig, i  ara s'ha detallat que també s'inclou al ple de demà, dimarts.

 

Inhabilitacions i ordre de detenció

El TC va admetre a tràmits els recursos dels independentistes, entre el febrer (els republicans) i l’abril (Turull) passats, però encara no ha resolt cap de les mesures cautelars demanades per les seves defenses, mentre resol el fons.  El Constitucional va afirmar que "aprecia que concorre una especial transcendència constitucional perquè els assumptes suscitats transcendeixen del cas concret perquè pogués tenir unes conseqüències polítiques generals". Els republicans van al·legar en els seus recursos d'empara la vulneració del dret a la legalitat penal i del dret a la representació i participació política.  I Turull ha al·legat la vulneració del principi de legalitat penal i del dret a la tutela judicial efectiva.

A més, el penalista Jordi Pina —en nom de Turull— i l’advocat Andreu Van de Eynde —en nom de Junqueras, Bassa i Romeva— han demanat que s’aixequi la seva inhabilitació pel delicte de malversació, que està en vigor fins als anys 2030 i 2031, petició que la Fiscalia ja va demanar que sigui rebutjada perquè no hi ha eleccions a la vista. Per la seva part, l’advocat de Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, va sol·licitar la mesura cautelar (no cautelaríssima) que s’anul·li la seva ordre de detenció a l’Estat espanyol, i des del maig passat que no ha obtingut cap resposta del TC.

Vulneració de drets

L’advocat de Puigdemont i Comín, el penalista Gonzalo Boye, va presentar els seus recursos d’empara divendres passat, en els quals va fer una dura crítica al Tribunal Suprem, ja que sosté que la seva negativa a aplicar-los la norma de l’oblit penal va contra la voluntat del legislador i deixa buida la llei.

En el cas de Puigdemont, l'advocat argumenta en el seu recurs dues vulneracions clares de drets fonamentals: el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, ja que en ser diputat al Parlament el seu cas hauria de ser revisat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i el dret a la tutela judicial efectiva.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!