Ha aguantat més d'un quart de segle. L'alcalde de Sant Andreu de la Barca, Enric Llorca, ha anunciat que renuncia al càrrec després de 26 anys al capdavant de l'Ajuntament, per motius personals. El batlle també ha assenyalat que la gestió de la pandèmia "ha fet que aquests darrers dos anys fossin molt accidentats".
Llorca assegura que deixa la seva posició satisfet, havent aconseguit soterrar els Ferrocarrils de la Generalitat i reconvertit la N-II en una via urbana, segons ha expressat en un comunicat. Dues infraestructures que "fragmentaven la ciutat i dividien com una ferida el nord i el sud" de la localitat. Sense les vies del tren, la ciutat "va guanyar un espai cívic i de passeig". A més, la conversió de la nacional en un espai cívic va suposar "la creació d'un nou lloc de relació per a les persones".
El llegat de Llorca
Així mateix, ha celebrat les polítiques de cohesió social que va tirar endavant. "Durant els pitjors moments de la crisi econòmica a cap família de Sant Andreu de la Barca se li va tallar el llum, l’aigua o el gas", remarca. I és que Llorca ha explicat que el seu principal objectiu ha estat fer de la seva localitat una ciutat on pagués la pena viure, “lluny de la ciutat dormitori que teníem el risc d’esdevenir”.
Llorca va presentar-se per primer cop a les eleccions municipals l'any 1995, al capdavant de la candidatura del PSC. Des d'aleshores, ha aconseguit set victòries en els comicis locals, l'última fa només dos anys. S'havia convertit en l'alcalde més longeu, després que Lluís Tejedor deixés l'Ajuntament d'El Prat.
L'alcalde de Sant Andreu de la Barca, Enric Llorca / ACN
Ara, farà efectiva la seva renúncia en el ple municipal del 29 de juliol. Dos dies més tard, s'escollirà el nou batlle, el dia 31. Però amb 67 anys, no es jubila: el polític socialista seguirà exercint de metge. "Ara no puc deixar-ho... amb la cinquena onada. Soc un metge que ha fet d'alcalde", ha comunicat.
La pandèmia, de fet, ha estat el moment més dur dels 26 anys al capdavant de l'Ajuntament. Ja ho havia dit al comunicat, que la situació epidemiològica "ha fet que aquests darrers dos anys fossin molt accidentats". Sobretot, per la picabaralla que va mantenir durant més d'un any amb la Generalitat.
Alba Vergés, 'persona non grata'
En aquest sentit, l'any passat va protagonitzar una polèmica important amb el Govern. Tot, per la negativa del Departament de Salut de posar en marxa un hospital de campanya habilitat amb l'ajuda de la Guàrdia Civil i Metges sense Fronteres. Quelcom que va provocar que el consistori declarés 'persona non grata' l'exconsellera Alba Vergés.
El cas es va judicialitzar després que un ciutadà denunciés el president Quim Torra i la consellera per un delicte d'homicidi per imprudència greu relacionat amb la negativa a l'hospital de campanya. "Increïble", va dir Vergés al respecte. Un cas que va acabar arxivat perquè no hi havia cap indici de delicte.
Un Guàrdia Civil antiindependentista
Però no és l'única polèmica de Llorca: fa un any, el grup municipal Fem Sant Andreu va denunciar davant l'Oficina Antifrau de Catalunya "salaris irregulars" de l'alcalde i el seu govern municipal.
A més, l'alcalde va condecorar amb l'escut d'or de la ciutat al general de la Guàrdia Civil, Pedro Garrido, que va vincular independentisme amb "destrucció, horror i sofriment". I és que el batlle de Sant Andreu de la Barca mai va ser molt amic dels independentistes.
Imatge principal: L'alcalde de Sant Andreu de la Barca, Enric Llorca / Sergi Alcàzar