El B2 és un nivell de català massa alt i "genera una barrera d’accés amb efecte excloent per a les persones que no poden acreditar aquest nivell": aquesta és la conclusió que va treure un jutge a l'hora de jutjar les bases del concurs públic de l'Ajuntament de Vic per optar a una plaça d'operari de cementiri. És una sentència feta pública la setmana passada i que, aquesta setmana, ha tingut un altre cas amb la posició de la fiscalia d'oposar-se al nivell B2 de català per a ser xofer del Parlament. Tot i que no són casos del tot nous, ja que ja havia passat a Sant Andreu de la Barca, a la Roca del Vallès, a Sant Andreu de Llavaneres o Roses, l'alcalde de Vic, Albert Castells, en una entrevista a El Nacional.cat mostra la seva preocupació davant del que podria ser una nova ofensiva judicial contra el català.
Per què creu que entitats com Convivència Cívica Catalana es fixa en un ajuntament com el de Vic, que no forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona?
L'objectiu és molt clar, que és destruir la llengua catalana. Aquí no s'aplica el sentit comú de què ha fet l'Ajuntament, sinó que s'aplica una voluntat clara d'anar contra la llengua catalana i de fer-la cada vegada d'ús menys freqüent i d'anar-la esborrant de Catalunya. Crec que realment aquí no s'està parlant de drets de persones, sinó que estem davant d'una campanya contra la llengua catalana.
Un cop rebuda la sentència quines actuacions farà l'Ajuntament?
L'Ajuntament està des del dia primer dia analitzant la sentència. També ho hem explicat a la Taula per la llengua. Estem en aquesta fase encara d'anàlisi, i la voluntat és recórrer fins a última instància, perquè creiem que vulnera els drets dels ciutadans de Vic si no garantim que es puguin adreçar als funcionaris públics en català.
D'altres ajuntaments han acabat acatant… Fins i tot, podríeu plantejar una modificació o la creació d'una llei per protegir el català als ajuntaments?
Això és el que demanem al Govern de la Generalitat, precisament. Jo li vaig avançar al conseller de Política Lingüística. Des de la ciutat de Vic demanem a tots els diputats del Parlament de Catalunya que facin el que calgui a escala normativa perquè les administracions puguem establir aquest nivell bàsic de B2 a tota l'escala de funcionaris públics. Al marge del que diguin les lleis, del que acabin dient els nostres possibles recursos, el fons de la qüestió és que el conseller i tots els diputats del Parlament que passin actualitzin les normes que calgui per establir aquest terra de B2, que ens sembla el bàsic per a la funció pública.
Quina ha estat la resposta del Govern i del conseller Vila?
El conseller s'ha posat en contacte amb mi en dues ocasions en tres dies. En tant de diàleg amb la conselleria, jo hi vaig treballar des del primer moment i ens vam instar a treballar. Així com ja li vaig fer aquesta petició de canvis normatius, el conseller també em va demanar detalls sobre si faríem algun recurs, cosa que encara no tenim. Ens emplacem a veure'ns o a treballar-ho aquests dies vinents per arribar al cas concret de la nostra sentència.
Durant la sessió de control d'aquesta setmana, la resposta del conseller va ser remetre's al Pacte Nacional per la Llengua. Com ho veu?
La teoria pot sonar bé, però la pràctica... Jo li preguntaria com garantirem, perquè el pacte nacional diu que ens garantirà que qualsevol funcionari públic conegui la llengua catalana o pugui desenvolupar-se. No sé com es podrà garantir el que diu aquest pacte nacional sense aquest nivell de B2. És a dir, per nosaltres, insisteixo, és el fons de la qüestió. Si mirem les competències que estableixen els coneixements de llengua i els certificats, al nivell B2 hi ha una frase que diu que l'usuari podrà afrontar-se satisfactòriament un ampli ventall de situacions de comunicació amb un cert grau d'independència lingüística, així com un grau suficient de recursos lingüístics per expressar-se amb seguretat, flexibilitat, solidaritat i correcció. Per tant, aquest és el nivell intermedi. No estem demanant aquí cap coneixement profund de llengua, estem demanant uns mínims. Si baixem d'aquest nivell, un A2 diu portar l'usuari a poder donar tasques senzilles en situacions simples de comunicació. M'ha d'explicar, llavors, com garantirà el conseller el Pacte Nacional per la Llengua, si una és claríssima, que és aquest certificat B2. Aquest funcionari del cementiri de Vic, si es troba un ciutadà i allà hi ha una situació d'emergència, que un ciutadà caigui a terra, que tingui una situació de salut, com afrontarà la situació? O en una situació menys greu que li demani unes indicacions… Això ja són unes situacions que són d’expressar-se amb fluïdesa i correcció, que és el que demanem a la funció pública. En canvi, amb els nivells més baixos, això no està garantit. Per tant, per mi és una contradicció.
La sentència i el jutge diuen que el B2 és excloent. Creu que això podria obrir la porta que els altres nivells, com l'A2, també siguin en un futur considerats excloents?
L'objectiu de qui engega tot això és anar a atacar la llengua, perquè, evidentment, a l'Estat de la Funció Pública totes les proves són excloents, d'una certa manera. Aquí hi va haver un candidat que no complia cap dels requisits. Tots els requisits són excloents, evidentment, però per això són requisits, perquè hem d'acabar podent seleccionar un últim candidat. Per què el nivell d'estudis bàsics no és discutit? Perquè també és imprescindible per desenvolupar una tasca, perquè considerem que s'ha de tenir uns mínims de coneixement de tot el que és l'educació bàsica. Per tant, també els exclouen per no tenir uns estudis bàsics per situacions de la vida i humanament comprensibles i molt dures. No fem trampa, aquí el problema és la llengua catalana.
Aquesta setmana també s'ha donat a conèixer que la fiscalia considera desproporcionat que el Parlament de Catalunya demani també al B2 els seus xofers. Creu que hi ha una nova ofensiva, tal com ha passat a l'escola?
Això és claríssim. Forma part d'un tot de repressió política, cultural i nacional a Catalunya. Això no es pot entendre d'una altra manera sense aquest context. És evident que amb els taxis és el mateix, que si volem garantir que un ciutadà de Catalunya pugui ser un taxi parlamentari, qui sigui, pugui desenvolupar-se en català i entendre perfectament les indicacions. Per això, cal aquest nivell bàsic que hem dit abans de fluïdesa. Si no ho garantim, no ho podem garantir. Per tant, vulnerarem els drets fonamentals, els drets humans bàsics dels catalans i les catalanes, que és poder viure plenament en català a casa nostra. Es vol aconseguir que un català no pugui desenvolupar la seva vida plenament en la seva llengua. Darrere d'aquestes persecucions hi ha clarament la voluntat que això passi i sigui un ordinari a Catalunya per justificar llavors que el català no és igual, que no tingui la consideració de primera.
No sé com es podrà garantir el que diu el Pacte Nacional per la Llengua sense el nivell de B2
Abans parlàvem de canvis legislatius, quins canvis s'haurien de fer per protegir el català en aquest àmbit?
És una de les coses que hem traslladat a la Taula per la Llengua, per acabar de definir i escriure una proposta concreta al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat. Això se n'aniria, segurament, al decret llei del 61 de 2002. Crec que el que s'ha de fer és una cosa tan simple com demanar que per accedir a la funció pública hi hagi aquest terra de B2, de català i de castellà, que aquest terra s'estableixi per defecte. Que s’estableixi per defecte i que cap administració pugui contractar una persona a Catalunya sense que tingui aquest terra de coneixement de les dues llengües. A partir d'aquí, jo crec que també cal ser exigents i segur que hi ha millores a fer. En els graus superiors, hauríem d’acabar deixant llibertat a l’administració local per determinats nivells, com els C. L'administració local és la que coneixem les especificitats del lloc de treball, i, per això, hem de poder exigir per sobre aquest B2 sense la por i la possibilitat que algú ens denunciï, ens enviï als tribunals i ens faci una sentència o una sanció, senzillament per haver posat una clàusula. Per tant, hem de poder tenir la llibertat d’exigir els nivells de qualsevol llengua més enllà de les d'usos oficials. Hem de poder premiar en un concurs qualsevol altre coneixement.
Vostè forma part de l'espai municipalista de Junts. Aquesta setmana s'han reunit amb el president Puigdemont i el secretari general, Jordi Turull. Aquesta va ser una de les preocupacions o una de les qüestions que van traslladar a la reunió de dilluns?
Sí, evidentment. Com a alcalde de Vic i com a membre de Junts el tema de la llengua sempre està sobre la taula. L’hi vaig traslladar al president Puigdemont les preocupacions, mentre que amb Turull ho havia fet durant els últims dies. És una de les preocupacions de Junts i de l'espai municipalista.
Quina va ser la resposta del partit?
Total suport. Sempre hi ha hagut un suport de Junts per la llengua per aconseguir millores, també al Parlament. Considerem que la llengua és el pal de paller i la columna vertebral de la nació catalana i això ho saben molt bé i, per això, volen destruir-la. Qui vol destruir-la i qui exerceix aquesta forta i dura repressió política que manté doncs encara el president a l'exili en contra del que diuen les sentències i el que diu la legislació vigent. No podem fer més que denunciar com un Estat que fila tant en prim, com amb l'Ajuntament de Vic, i mantingui tot un president a l'exili en contra del que diu la mateixa llei.
Parlant de llengua, quina és la situació del català a Vic, tenint en compte que en els últims anys ha crescut demogràficament?
La situació del català a la ciutat de Vic és que, fins avui, gaudeix de bona salut, d’una fortalesa evident, però que també, sobretot des de la pandèmia cap aquí, aquests anys vint del segle XXI, pateix un canvi substancial. I això és degut a diversos fets. El fet migratori i demogràfic no ho és, perquè la prova és que de l'any 2000 fins a l'any 2020 la ciutat havia crescut el doble del que ha crescut el país. El país ha passat de 6 a 8 milions la ciutat de 30.000 a 50.000 habitants. El país ha crescut un 33% i la ciutat de Vic un 66%. Per tant, hem crescut el doble i els fills dels nouvinguts són catalans, com els fills dels que tenen els progenitors que hi ha aquí. Vic ha tingut un model d'èxit d'integració, d'immersió lingüística, i hi ha milers d'exemples a la ciutat de persones nascudes aquí, amb llengües familiars i maternes molt diverses, i, en canvi, els fills mantenen la llengua materna a la família i un accent català i vigatà perfecte gràcies a l’escolarització en català i que la ciutat ha fet la feina.
I això està canviant. I ens ha fet encendre tots els grups d'alerta i, per això, hem creat una regidoria de llengua, de crear un pla d'acció per la llengua i de començar a fer accions perquè això no s'estronqui. El català ha sigut un pal de paller per a la convivència la integració social. Si en altres moments de la història ha funcionat i ha fet que la ciutat progressi, vol dir que no podem perdre això. Hi ha símptomes diversos que les coses no van bé. Al carrer, a les escoles… I això és fruit d'aquesta repressió que vivim com a poble i com a país, aquesta falta d'oficialitat del català a la Unió Europea, amb la poca presència en determinats àmbits de la vida, com a la justícia, o a la sanitat. Si ara perdem l'administració local, si anem perdent els àmbits on el català és llengua d’ús habitual i freqüent, la ciutadania per què l’haurà d’adoptar?
Entenc que per poder integrar aquesta última onada demogràfica, eines com el B2 del català a l'Ajuntament és necessari, no?
Tot és necessari. El món digital també, perquè és una assignatura nova que s'ha accentuat els últims anys. Que tota la ciutadania també prengui consciència que tenim moltes responsabilitats com a vigatans i com a catalans. Si ens estimem la llengua, nosaltres tenim al balcó de l’Ajuntament un lema, que és ‘Defensar la Llengua, estimar el país’. Això al final estarà a les mans de tot el ciutadà. Si realment canviem de llengua i no la fem necessària, doncs desapareixerà. No volem que per una sentència es perdi el focus de tot el que hem de fer per al català. És totes les polítiques en positiu que estem fent perquè el català es mantingui i no tingui un retrocés. És important que tots els funcionaris de l'administració local tinguin aquest B2, perquè és el que pretenem. Garanteix que qualsevol ciutadà es pugui adreçar a qualsevol funcionari públic i tenir una conversa sòlida. Si això ja no està garantit, doncs serà un àmbit més en què el català retrocedeix. Per tant, evidentment és important. Però també volia relativitzar en el sentit que aquesta plaça la va guanyar una persona que està exercint les seves funcions. Tenim un problema judicial, no tenim un problema laboral. No estem parlant de què fer per tenir una major presència del català en l'àmbit digital o com fer que les persones puguin aprendre el català d’una forma més ràpida. Estem inspeccionant tots els comerços i ajudant per tal de rotular en català. Hi ha molta feina a fer. Aquí sí que hi ha molta feina a fer, molta feina eficient que es pot fer en positiu i ajudant. Qui ens ataca té molt clar com destruir-nos.