L’expressió 'donar igual' no és admissible en català. Tot i que cada cop se sent més al carrer i fins i tot en alguns mitjans, es tracta d’un calc directe del castellà me da igual. En català estàndard, aquesta construcció no és correcta i convé evitar-la, especialment en contextos formals o en textos escrits.
Dir 'em dona igual', 'et dona igual' o 'li dona igual' és una interferència lingüística. El fet que molta gent ho digui no vol dir que sigui normatiu. De fet, el català disposa d'unes quantes expressions pròpies per transmetre exactament la mateixa idea d’indiferència.
Per què 'donar igual' no funciona en català?
En català, el verb 'donar' no es fa servir amb aquest sentit abstracte d’indiferència. La construcció prové del castellà i s’ha anat escampant per influència constant, especialment en entorns bilingües. És un cas clar d’allò que s’anomena calc sintàctic, és a dir, copiar l’estructura d’una altra llengua.
Aquest tipus d’interferències són habituals, però si volem mantenir un català acurat, cal substituir-les per formes genuïnes.
Les alternatives correctes
Quan volem expressar que una cosa ens és indiferent, podem emprar diferents expressions normatives:
-
M’és igual
-
Tant me fa
-
No em fa res
-
Tant m’és
-
Tant se me’n dona
-
Tant se val
Exemples del dia a dia
Vegem com podem substituir l’expressió incorrecta en situacions quotidianes:
Incorrecte: Em dona igual el restaurant.
Correcte: M’és igual el restaurant.
Correcte: Tant me fa el restaurant.
Incorrecte: A mi em dona igual sortir avui o demà.
Correcte: A mi m’és igual sortir avui o demà.
Correcte: A mi tant me fa sortir avui o demà.
Incorrecte: Et dona igual si arribem més tard?
Correcte: Tant se val si arribem més tard?
Correcte: Tant te fa si arribem més tard?
Com es pot veure, la substitució és senzilla i no altera gens el significat.
Moltes vegades utilitzem 'em dona igual' sense adonar-nos-en, perquè forma part del llenguatge espontani. Corregir-ho no és complicat: només cal incorporar una de les alternatives correctes i repetir-la fins que surti de manera natural. Petits canvis com aquest ajuden a reforçar un català més genuí i més fidel a la seva estructura pròpia. No es tracta de parlar de manera artificiosa, sinó d’evitar expressions que no formen part de la norma. Si vols parlar o escriure un català correcte, recorda: millor dir 'm’és igual' o 'tant me fa' que no pas 'em dona igual'. És un detall petit, però marca la diferència.