Hi va entrar per primera vegada una tarda qualsevol, amb quatre monedes a la butxaca. El bar feia olor de cafè i de fusta antiga, i des d’on seia, sentia a la barra la remor de les copes de vidre. No era res extraordinari, però sense adonar-se’n va començar a tornar-hi. Els dilluns, per començar bé la setmana; els divendres, amb una alegria discreta. Hi tornava els dies feiners i també els diumenges assossegats. Va veure com el cambrer de sempre es feia gran, com el relleu passava a unes mans més joves, com una fotografia en blanc i negre apareixia penjada a la paret per recordar els inicis. Les rajoles es van esquerdar i es van renovar; la ràdio va deixar pas a la televisió; els diaris de paper van començar a conviure amb pantalles il·luminades.
Fent barri des de 1956
I és que Casa Pagès fa 70 anys —42 en mans de la família Barros— que serveix plats casolans al cor del barri de Gràcia. L’especialitat de Casa Pagès, i allò que li ha donat la fama, són els guisats i plats tradicionals elaborats de manera casolana i amb producte de temporada. A la carta hi destaquen clàssics com el fricandó, el cap i pota, els peus de porc, la botifarra amb mongetes, les faves o les mandonguilles. El local ofereix també un menú de migdia per 14,90 €, amb quatre primers i quatre segons a escollir, més postres o cafè, que varia diàriament.
Obert el 1956, el 1982 la família Barros en va prendre el relleu i el va convertir en el restaurant que avui, set dècades després, encara manté una clara vocació de fer barri. De fet, Casa Pagès continua sent punt de trobada. Això sí, si abans hi predominava la clientela del barri, avui també hi arriben turistes atrets per la cuina catalana. El local no té una decoració minimalista ni propostes modernes, sinó un interior amb una decoració senzilla i tradicional i capacitat per a una cinquantena de comensals.
Funcionava com ha de funcionar una bona esqueixada: refrescant, equilibrada i amb aquell aire de cuina mediterrània honesta que obre la gana sense complicacions innecessàries
Cuina tradicional catalana
Per començar, demanem l’assortit de croquetes i els ous trencats amb xistorra. Aquest últim plat se serveix sobre una base de patates tallades gruixudes, sobre les quals s’hi estenen dos ous ferrats amb el rovell encara melós i la xistorra tallada en petits trossos. Ideal com a entrant per obrir la gana o com a tapa per compartir.
Tot seguit, l’esqueixada arriba en un bol de terrissa, amb una presentació franca i generosa. Al bacallà, en làmines irregulars, l’acompanyava el tomàquet, la ceba i olives negres, tot amanit amb un raig d’oli que lligava el conjunt sense ofegar-lo. Funcionava com ha de funcionar una bona esqueixada: refrescant, equilibrada i amb aquell aire de cuina mediterrània honesta que obre la gana sense complicacions innecessàries.
La proposta gastronòmica de Casa Pagès compleix amb el que promet: plats ben executats, racions generoses i sabors coneguts
Ens serveixen també una torre de xampinyons, presentada en forma piramidal i amb el producte sense artificis; ben marcats per fora i tendres a l’interior. El suc que queda al fons del plat, barreja de l’all i el julivert amb l’oli, demana pa. També demana sucar-hi pa el fricandó, servit en una safata ovalada. Els talls de vedella, prims i tendres, s’embolcallen amb una salsa melosa de bolets que n’intensifica el sabor. Un plat ben executat, sense girs sorprenents, però reconfortant.
I parlant de plats reconfortants, el trinxat arribava a taula amb una base generosa de patata i col ben aixafades, coronada amb daus de cansalada cruixent i ben rostida. Un toc final de pebre negre n’arrodonia el conjunt. De postres, demanem un pastís de formatge per compartir, el final dolç que l’àpat contundent demanava.
La proposta gastronòmica de Casa Pagès compleix amb el que promet: plats ben executats, racions generoses i sabors coneguts. No és una cuina que busqui reinventar-se ni sorprendre amb girs inesperats, sinó que aposta per la tradició i pels plats de sempre. Ara bé, més enllà del que arriba al plat, hi pesa l’ànima del local: un bar amb història, amb trajectòria i amb aquella atmosfera que només donen els clients fidels que justifica, sens dubte, fer-hi parada.