Vic s’ha convertit en el primer ajuntament de Catalunya condemnat per exigir un nivell de català considerat desproporcionat per accedir a una plaça de treball al consistori. El municipi, governat per Junts, havia demanat un nivell B2 de català per optar a una plaça d’operari de cementiri i manteniment, però ara el Jutjat Contenciós Administratiu número 15 de Barcelona ha declarat nul·les les bases del concurs públic i ha ordenat a l’Ajuntament que rebaixi el requisit al nivell A2, és a dir, el nivell bàsic.
El jutge considera que l’elevació del requisit al nivell B2 "genera una barrera d’accés amb efecte excloent per a les persones que no poden acreditar aquest nivell". Afegeix també que això constitueix una "discriminació directa per raó de llengua". La sentència, a la qual ha tingut accés El Mundo, subratlla que el lloc és eminentment manual, sense cap necessitat d’interacció lingüística complexa.
El nivell d'idioma ha d'estar relacionat amb les funcions del lloc de feina
La resolució recorda que el decret 161/2002, relatiu a l’acreditació del coneixement de català en els processos de selecció de personal de les administracions públiques de Catalunya, estableix que s’ha d’acreditar el coneixement d’aquest idioma “en el grau adequat a les funcions de les places de què es tracti”. És a partir d’aquest argument que el jutge carrega contra el consistori de Vic i la seva petició de coneixement del català als seus operaris.
L’advocat i president de Convivencia Cívica, Ángel Escolano, que va presentar el recurs contra la demanda de català per part de l'ajuntament, ha afirmat que aquesta nova sentència "reforça l’obligació dels ajuntaments d’exigir un nivell raonable i coherent amb les funcions del lloc de treball". “No té cap justificació fer un examen de gramàtica o literatura catalanes en una oposició per cobrir un lloc de peó paleta en un cementiri, llevat que el que es vulgui realment sigui evitar que ciutadans no catalanoparlants de la resta d’Espanya puguin optar a aquesta plaça”, ha protestata el lletrat.
L’Ajuntament de Vic, per la seva banda, ha defensat la seva postura lingüística. Tot i això, ha acabat condemnat a rectificar i a pagar 1.000 euros en despeses judicials.
Ja el passat mes de maig, El Mundo va revelar un cas similar en ajuntaments socialistes com el de Sant Andreu de Llavaneres (Barcelona) i Roses (Girona), que van haver de rectificar després d’haver exigit un nivell B1 de català (intermedi) per optar a una plaça com a operari de la brigada municipal de manteniment. El mateix hauria passat, segons apunta el diari, a Sant Andreu de la Barca, governat per ERC, a La Roca del Vallès, governat per Junts.
"Una peça més de l'ofensiva judicial contra el català"
L'alcalde Albert Castells ha mostrat la seva indignació per aquesta sentència i l'ha considerat una peça més de l’ofensiva judicial contra el català i de la repressió política. “No ens deixarem intimidar”, ha sentenciat en declaracions a RAC1. Seguidament, el batlle ha convidat el jutge a anar a Vic i fer una passejada per veure que tothom domina el castellà: "En aquest passeig veurà que per primera vegada en anys es trobarà que hi ha gent que no parla català”, ha declarat.
Castells ha explicat que l'Ajuntament té el deure de garantir els drets lingüístics dels ciutadans, de manera que els treballadors públics han de dominar el català per poder-hi interactuar sense problemes. “Aquí la discriminació que existeix és la dels catalanoparlants”, ha insistit. “Mentre ens encallem en aquests petits obstacles, que són les traves judicials, no ens focalitzem en els grans reptes que té la llengua”, ha conclòs.