La decisió de Donald Trump de bombardejar l’Iran sense l’aval previ del Congrés ha reobert amb força el debat sobre els límits constitucionals de les competències militars del president. Diverses figures clau del Capitoli pressionen perquè se sotmeti a vot una Resolució de Poders Bèl·lics que obligui la Casa Blanca a obtenir el suport parlamentari si vol mantenir l’ofensiva. Els congressistes sostenen que la mesura limitaria una operació que vulnera la legalitat i empeny els Estats Units cap a una nova escalada a l’Orient Mitjà. Tant a la Cambra de Representants com al Senat —on els republicans disposen d’una majoria mínima— ja existien esborranys d’aquesta resolució abans dels atacs de dissabte, però ara el debat es preveu imminent i actuarà, en la pràctica, com un referèndum polític sobre la decisió de Trump d’actuar unilateralment. El senador Bernie Sanders, un dels principals referents progressistes al país, va assegurar que Trump “ha iniciat una guerra il·legal, premeditada i inconstitucional”.

Ro Khanna, demòcrata per Califòrnia, i Thomas Massie, republicà per Kentucky, han situat la Cambra de Representants al centre del pols i han reclamat que la mesura se sotmeti a votació sense dilacions. Khanna ha reclamat que “el Congrés s’ha de reunir dilluns per votar”; tan aviat com es pugui “per aturar” l’operació Fúria Èpica. L’empenta, però, topa amb un Partit Republicà que, a excepció de Massie i algun congressista més, ha tancat files amb la decisió de Trump d’endurir l’escalada contra l’Iran, agafant-se al programa nuclear i les capacitats balístiques de la República Islàmica. El senador Lindsey Graham ho ha resumit sense matisos: “Ben fet, senyor president”. La batalla pels poders bèl·lics, doncs, porta el Congrés al límit.

La guerra oberta contra l’Iran posa a prova el principi de la separació de poders que estableix la Constitució nord-americana. Fa només unes setmanes ja havia generat controvèrsia l’ofensiva que va acabar amb la captura de Nicolás Maduro, però en aquest cas el debat és encara més profund, perquè implica un enfrontament directe amb una nació molt més poderosa que Veneçuela. Trump, com a president dels Estats Units, exerceix com a comandant en cap de les forces armades i pot ordenar determinades operacions militars sense el vistiplau previ del poder legislatiu. Ara bé, la capacitat de declarar formalment la guerra correspon al Congrés. En conflictes previs com la invasió de l’Iraq el 2003, la Casa Blanca va buscar durant mesos una autorització parlamentària explícita, cosa que no s’ha produït ni en el cas de l’Iran ni en el de Veneçuela. A més, un intent previ del Senat per frenar l’acció militar de Trump després de l’atac del juny del 2025 havia fracassat, fet que ja evidenciava les dificultats del legislatiu per limitar l’executiu quan es tracta de la guerra.

L’ofensiva a Veneçuela ja va qüestionar la separació de poders als EUA / EFE
L’ofensiva a Veneçuela ja havia qüestionat la separació de poders als EUA / EFE

Cal tenir en compte, però, que el debat parlamentari sobre els poders bèl·lics tindria sobretot un valor simbòlic. Encara que la resolució prosperés al Congrés, el president podria vetar-la i, amb la distribució d’escons actual, és altament improbable que es reunís la majoria qualificada de dos terços necessària per aixecar aquest veto. L’experiència recent amb Veneçuela ja va evidenciar les limitacions del poder legislatiu per frenar decisions militars de la Casa Blanca, i tot apunta que el marge d’acció en aquest cas seria igualment reduït, malgrat l’augment de la pressió política i mediàtica sobre l’executiu de Trump.

Els demòcrates impulsen la Resolució de Poders Bèl·lics

Lògicament, el Partit Demòcrata, que és a l’oposició des del 3 de gener del 2025, és el principal impulsor de la mesura que busca parar els peus a Trump en l’àmbit bèl·lic. Diversos dirigents sostenen que els bombardejos vulneren l’ordre constitucional i denuncien que la Casa Blanca no ha presentat ni una base jurídica clara ni una estratègia sobre les conseqüències del conflicte amb l’Iran. Al Senat, Chris Van Hollen, membre del Comitè de Relacions Exteriors, ha acusat el president d’haver iniciat una “guerra il·legal contra l’Iran” i ha advertit que l’operació “només perjudica els Estats Units i els seus interessos”. En aquest sentit, el demòcrata ha reclamat que la cambra alta sotmeti a votació immediata la Resolució de Poders Bèl·lics amb l’objectiu de frenar l’ofensiva militar i recuperar el control parlamentari sobre una decisió que, a parer seu, excedeix les competències de l’executiu.

En la mateixa línia, el líder demòcrata al Senat, Chuck Schumer, ha reclamat informació immediata sobre els plans militars de l’administració i ha advertit que “no s’ha de permetre mai que l’Iran aconsegueixi una arma nuclear, però el poble americà no vol una altra guerra interminable i costosa a l’Orient Mitjà quan hi ha tants problemes a casa”.

A la Cambra de Representants, el líder demòcrata Hakeem Jeffries, que recentment va protagonitzar el discurs més llarg de la història de la cambra baixa per frenar l’agenda pressupostària de Trump, ha remarcat que, tot i considerar l’Iran un “mal actor” que ha de ser confrontat per les seves violacions de drets humans i per l’amenaça que representa, la Casa Blanca “ha de demanar autorització per a l’ús preventiu de la força militar que constitueixi un acte de guerra”.
 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!