Tres dies de discreció absoluta, silenci autoimposat a banda i banda i hermetisme fins i tot amb els propis quadres dels seus respectius partits. Ha estat la recepta que ha acabat desfent l'enverinada negociació entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. Després de dues investidures fallides, setmanes de bloqueig, ultimàtums caducats i al límit de l'abisme de la repetició electoral, les dues grans forces de l'independentisme han salvat la legislatura amb un acord in extremis per investir Pere Aragonès i repetir la coalició de govern. Ell mateix ha desgranat els detalls del pacte, al costat del secretari general de Junts, Jordi Sànchez. Un i altre han coincidit a definir-lo com a "bon acord", sense perdedors. Els dos dirigents s'han tancat aquest cap de setmana durant hores per desencallar la situació, conscients que "la repetició electoral posaria en risc la majoria independentista". "No treballarem només pel 52%, però no defraudarem aquest 52%", ha ressaltat el cap de files de Junts. El futur president ha destacat el compromís de "lleialtat mútua".
Finalment s'ha desbloquejat el gran escull, el de com compaginar el full de ruta independentista. "Ens conjurem a fer una aposta decidida pel diàleg i la negociació, sent molt conscients que defensem la necessitat d'una confrontació cívica i pacífica per forçar l’Estat", ha avançat Aragonès. I Sànchez ho ha rematat, garantint que Junts s'hi sent "reflectit", perquè "acomoda les dues mirades majoritàries de l'independentisme". Traduït: dos anys de coll a la taula de diàleg preparant en paral·lel un nou referèndum unilateral per si l'Estat no respon a l'amnistia i l'autodeterminació.
Els republicans han cedit en punts cabdals de l'estructura de govern per blindar el que fonts del partit han reconegut que era "la gran obsessió", eliminar tot indici de subordinació del futur 132è president al Consell per la República, pendent de reformulació, i que treballarà "en coordinació i en paral·lel" al nou estat major del procés. Aquest nou espai de coordinació estratègica vetllarà, en la mesura del possible, per la unitat d'acció dels grups independentistes a Madrid —en matèries importants com poden ser els pressupostos generals de l'estat—, com demanava Junts. Ara bé, si no s'arriba a cap consens, hi haurà llibertat per adoptar posicionaments diferents.
El document, que ocupa al voltant d'un centenar de pàgines, recull també el repartiment de carteres al nou govern. Entre els canvis destacats, que ERC comandarà la Conselleria d'Interior i Junts la de Salut. S'han distribuït al 50% els 14 departaments que tindrà la Generalitat —un més del que tenia fins ara—. Se'n creen tres de nous —Feminismes, Acció pel Clima i Universitats— i se'n fusionen d'altres —com Empresa i Treball i Territori i Polítiques Digitals—. En relació amb les conselleries, hi havia un pols sobre qui havia de gestionar els fons Next Generation. La solució ha estat crear una comissió interdepartamental en la qual participaran tots els consellers i Aragonès tindrà vot de qualitat.
Investidura aquesta setmana
A l'espera de la validació definitiva per part de les bases de Junts —i del consell nacional d'ERC—, tot apunta que el ple d'investidura se celebrarà ja aquest dijous o com a màxim divendres, amb la previsió que Aragonès sigui proclamat en primera votació, gràcies als 33 vots d'ERC, els 32 de Junts i els 9 de la CUP. Amb tot, els anticapitalistes han de confirmar encara si consideren que han de tornar a consultar la seva militància en assemblea. Fonts dels republicans es mostren confiats que no caldrà, perquè "respecta" allò tancat amb els cupaires, en paraules del mateix Aragonès. En aquest sentit ha posat l'accent en la voluntat d'impulsar polítiques progressistes i transformadores.
Un cop sigui investit, el líder d'ERC tindrà cinc dies per prendre possessió del càrrec. Serà llavors quan passarà a estar en plenes funcions, després de més mig any com a president substitut.
La tutela
Els tres mesos d'estira-i-arronsa entre els futurs socis de govern han estat una autèntica muntanya russa. Tot va començar amb mal peu arran de la decisió dels republicans d'encetar les converses per buscar aliats amb la CUP. A Junts s'ho van prendre com un menysteniment.
Als primers compassos de la negociació, va aparèixer el gran obstacle que ha bloquejat i eternitzat la interlocució, que és com unificar les respectives estratègies per assolir la independència. El Consell per la República va acabar convertit com el focus de la discòrdia. ERC denunciava públicament que Junts s'havia entossudit a "tutelar" el futur president a través de l'ens amb seu a Waterloo, una voluntat que els de Puigdemont sempre han negat. Finalment, l'escull s'ha acabat resolent amb el compromís de crear els "òrgans de decisió col·legiada i estratègica" però sempre "respectant el pes de la presidència de la Generalitat".
Dissabte passat, Aragonès va voler imprimir un canvi de rasant. Els republicans s'havien empassat l'ultimàtum que van imposar a Junts, a qui emplaçaven a tancar un principi d'acord abans de l'1 de maig. Una cimera a Lledoners els va fer creure que el pacte era a punt de caramel, però la situació va tornar-se a complicar. El candidat a la presidència va comparèixer per anunciar que abandonava l'opció d'un govern en coalició i s'agafava a la via alternativa d'un govern d'ERC en solitari. Més endavant, i superada la investidura, ja es veuria si els junters, la CUP o els comuns s'integraven al seu executiu. Allò va suposar un canvi de rasant. I ha acabat precipitant les coses.
Una cimera a sis, entre ERC, Junts, la CUP, l'ANC, Òmnium i el Consell per la República, i una posterior trobada a tres entre els tres partits independentistes van empènyer cap a la sortida. Un acord de mínims en el qual es comprometien a separar l'escull sobre el full de ruta de la negociació per formar govern. Un punt que, bàsicament, era una cessió per part de Junts. Amb tot, els de Junqueras seguien tancant la porta al govern de coalició mentre que els junters negaven la possibilitat de prestar els vots a Aragonès sense ser a l'executiu.
Tallafoc per a futures crisis
Un dels aspectes centrals de l'acord entre ERC i Junts és l'establiment de mecanismes per recuperar i preservar la malmesa confiança entre tots dos. De fet, la de la coordinació va ser una de les primeres carpetes resolta pels equips negociadors, conscients que vista l'experiència del govern Torra, és imprescindible avançar-se a possibles incendis.
Amb aquest objectiu s'han creat diversos espais de coordinació a diferents nivells que s'aniran reunint periòdicament per fer seguiment del dia a dia, tant al Parlament, com al Govern, com entre els partits.
A la imatge principal, Aragonès i Sànchez compareixen per anunciar el preacord / S. Alcàzar