La setmana passada Junts per Catalunya va queixar-se que el discurs d'investidura de Pere Aragonès no els havia fet vibrar, que no anava amb ells. Avui, en el segon intent, que ja sap que serà fallit, el candidat ha dedicat esforços a desgranar amb molt més detall la seva proposta estratègica en l'eix nacional. Si divendres no va mencionar ni l'1-O ni el Consell per la República, aquesta vegada s'hi ha esplaiat. L'encara "president substitut" ha picat l'ullet a Junts amb cites textuals de discursos de Puigdemont, això sí, deixant clar que vol governar "sense substitucions ni tuteles". 

 

El discurs ha estat concís, de mitja hora, lluny de l'hora i mitja que va emprar divendres. Aragonès ha donat per explicat el seu projecte de govern, que ha sintetitzat a afrontar "les urgències i desigualtats" agreujades per la pandèmia, la "transformació socioeconòmica" per una Catalunya "més justa, pròspera, verda i feminista" i la resolució del conflicte polític amb l'Estat "fent inevitable l'amnistia i l'autodeterminació". 

Reconeix l'exili, però hi posa límit

Conscient que aquest últim capítol és "on hi ha més dificultats", Aragonès ha dedicat el gruix de la seva exposició a "clarificar" la seva posició. Des del seu punt de vista, si se separa el gra de la palla, descomptats "els matisos i la diversitat de llenguatges", "en el fons" l'estratègia dels tres partits independentistes "no és tan diferent". En aquest sentit, ha cridat a aprofitar "tots els actius" amb els quals compta el moviment, segons ha enumerat, "les entitats mobilitzades, la pluralitat política de l’independentisme, la participació i reivindicació política dels presos i preses i la de l’exili i també, és clar, l’organitzada a l’entorn del Consell per la República". 

El rol que ha de jugar l'entitat que lidera des de Waterloo Carles Puigdemont ha estat un dels grans obstacles de les negociacions. Per resumir-ho, Junts —i així ho deia en el seu programa— vol convertir-lo en autoritat nacional per construir una "bicefàlia" entre l'exili i la Generalitat. ERC, en canvi, vol assegurar-se que no s'erigeix com a contrapoder a la presidència d'Aragonès. I ell ho ha deixat clar, advertint que si bé la "coordinació ha de permetre multiplicar la foça" i cal "reconèixer" la feina de l'exili, és imprescindible "posar en valor el lideratge de les institucions de Catalunya, aquest Parlament, el Govern i el seu president, que tenen una responsabilitat indelegable i insubstituïble". 

Les paraules d'Aragonès arriben 24 hores després que el Consell per la República hagi comunicat la seva predispocisió a redissenyar la cúpula per fer-la més participada i ampliar la presència d'ERC i la CUP. 

Més enllà de l'escull del CxR, Aragonès ha insistit novament en la necessitat d'aprofitar la força que l'independentisme ha assolit el 14-F per anar a l'una a la taula de diàleg amb l'Estat. Una negociació per l'amnistia i l'autodeterminació que, ha admès, serà "dificilíssima". Per això ha assenyalat que cal "preparar alternatives" prenent nota dels encerts i els errors del passat. Entre les mancances, ha subratllat la manca de reconeixement internacional l'1-O. 

A tall de conclusió, el líder d'ERC ha apuntat que "no hi ha motius que justifiquin allargar la formació de govern. Ni dos mesos, ni dues setmanes, ni dos dies". Com ja va fer a la primera sessió, el presidenciable republicà ha agraït l'actitud de la CUP, l'únic partit que tornarà a donar suport a la seva investidura. Alhora, ha estès la mà una vegada més als comuns. 

A la imatge principal, Pere Aragonès durant la segona sessió del debat d'investidura. / Sergi Alcàzar

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat