Els 12 CDR acusats de terrorisme reclamen a l'Audiència Nacional que arxivi de "forma immediata" el seu cas

Els 12 ciutadans vinculats a CDR (Comitès de Defensa de la República) acusats de terrorisme en l'operació Judes han demanat a l'Audiència Nacional que arxivi "de forma immediata" el seu procediment, després de saber aquest dijous que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat la llei d'amnistia, consultada per aquest tribunal espanyol. Així ho han expressat els seus advocats d'Alerta Solidària, en una compareixença al Casal Independentista de l’Eixample, la Cruïlla. Han celebrat la resolució del tribunal de Luxemburg, però han advertit que el triomf no arribarà fins que els afectats, que van ser detinguts el 2019 per participar en protestes, siguin amnistiats.

L’advocada Eva Pous ha declarat que l’Audiència Nacional ja no té marge per mantenir obertes les actuacions, mentre que el portaveu d’Alerta Solidària, Martí Majoral, ha anunciat que presentaran escrits perquè el tribunal actuï sense més dilacions. L'Audiència Nacional va celebrar una vista ara fa un any i escaig, en la qual els advocats defensors – entre ells Carlos Hurtado, Xavi Monge, Montserrat Vinyets i David Aranda— van reclamar que se'ls apliqués la llei d'amnistia. Argumentaven que els 12 encausats no havien provocat danys personals ni materials —com exigeix la llei d'amnistia— i que se'ls havia acusat injustament del delicte de terrorisme.

La Fiscalia, que inicialment els demanava de 8 a 27 anys de presó, també va defensar que se'ls apliqués la norma de l'oblit penal, mentre que l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT) va reclamar la seva condemna. L'Audiència Nacional va suspendre el judici i va consultar al TJUE si la llei d'amnistia espanyola vulnerava o no les normes europees de lluita contra el terrorisme. Els advocats també van exposar els seus posicionaments en una vista davant els magistrats del Tribunal de Justícia de la UE, que ara ha subscrit la majoria d'arguments de la defensa.

Sense dilacions

"L’única cosa que pot fer l’Audiència Nacional en aquest cas, sense cap mena de maniobra dilatòria, ha de ser l’arxivament immediat de les actuacions", ha afirmat l'advocada d’Alerta Solidària. Segons Pous, el mateix tribunal espanyol ja va assumir en plantejar la qüestió prejudicial que, en absència de danys o vulneracions greus dels drets humans, la llei d’amnistia era aplicable als fets investigats  i imputats als CDR.

En la sentència, el TJUE afirma que la Directiva (UE) 2017/541, relativa a la lluita contra el terrorisme, "no s'oposa a una llei nacional d'amnistia que, per a reduir tensions institucionals i polítiques i facilitar un escenari de reconciliació, estableix l'extinció de la responsabilitat penal de qualsevol persona que hagi comès, en un període delimitat i en el context d'un procés d'independència d'una part del territori nacional d'un estat membre, actes compresos en aquesta Directiva que no hagin causat de manera intencionada greus violacions de drets humans, la naturalesa exacta dels quals i llindar de gravetat no s'especifiquen en aquesta llei, i quan els òrgans jurisdiccionals competents estiguin en condicions de determinar els delictes de terrorisme exclosos de l'amnistia".