El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha celebrat la segona vista sobre l’aplicació de l’amnistia, en aquest cas als 12 CDR de l’operació Judes, acusats de terrorisme, aquest dimarts a la tarda. L’Audiència Nacional va aturar l’aplicació de la seva amnistia en considerar que es vulnerava la directiva europea sobre terrorisme, dictada el 2017, i que l’Estat espanyol va transposar el 20 febrer 2019, dies després dels fets imputats, entre l'octubre de 2018 i l'1 de febrer del 2019. A la vista, els advocats defensors d’Alerta Solidària han assegurat que la norma de l’oblit penal del procés és respectuosa amb la norma europea. En concret, els penalistes han afirmat que l’amnistia del procés no posa en risc la lluita antiterrorista ni a Espanya ni a Europa, i que no discrimina, perquè també s'ha aplicat a policies i persones no independentistes.
Aquesta segona vista, iniciada a dos quarts de tres del migdia, s'ha allargat més que la del matí i ha acabat passades les set de la tarda. Novament, el tribunal de Luxemburg ha centrat les seves preguntes a l'advocada de l'Estat espanyol i al de la Comissió Europea -com en la causa de l'1-O amb la situació de tenir ja una sentència del Tribunal Constitucional que avala la llei d'amnistia-, però en aquest cas, l'interrogatori ha durat més d'una hora.
Sense provocar danys
La Fiscalia i l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT) van acusar els 12 veïns de pertinença a organització terrorista, i a vuit d’ells de tinença, dipòsit, així com fabricació de substància o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista en grau de temptativa. Van mobilitzar-se contra la presó dels independentistes catalans, però no van provocar estralls, ni ferits, ni morts, delictes de gravetat exclosos d'amnistiar en la llei del procés. La Fiscalia, que demanava entre 8 i 27 anys de presó per a ells, ja va sol·licitar que se’ls apliqui l’amnistia.
Sense discriminació
Els advocats defensors que han intervingut són Xavier Monge, Montserrat Vinyets, Carles Perdiguero i David Aranda (tots dos a la foto principal) i Eva Pous, mentre que el de l'ACVOT és el penalista Josep Maria Fuster-Fabra, que s'ha oposat a aplicar-los la norma de l'oblit penal.
El tribunal també els va planejar preguntes prèvies i ha limitat el temps de la seva intervenció, com a la vista de l’1-O, on els defensors han assegurat que la llei no vulnera el dret de la Unió i és feta per donar resposta a un conflicte polític. Així, el penalista Xavier Monge ha manifestat que el debat al TJUE no és sobre l'oportunitat política de la llei d'amnistia o la seva efectivitat per resoldre el conflicte polític català, sinó simplement sobre si jurídicament és legítima, i ell considera que sí.
A més, Monge ha replicat l’advocat Fuster-Fabra i ha assegurat que la norma de l’oblit penal “no discrimina”, perquè han estat amnistiats molts policies i guàrdies civils que "no sembla que fossin catalans o independentistes". I, li ha recordat que l’Audiència de Barcelona ha amnistiat agents de la Guàrdia Civil, acusats de vexar, precisament, els 12 CDR.
L'advocat Fuster-Fabra ha alertat el TJUE que l'amnistia del procés pot beneficiar gihadistes que no hagin arribat a cometre un atemptat terrorista. I, ha afegit que si la Guàrdia Civil no hagués detingut els CDR el 2019, haurien "vulnerat drets humans".
Per la seva part, David Aranda ha remarcat que la Comissió Europea no va iniciar cap procediment contra l'amnistia per possible incompliment de la normativa europea antiterrorista. Per a aquest lletrat, l'amnistia "és una decisió política".
Carles Perdiguero, ha declarat que "l'efecte útil de la directiva europea no es veu afectat per l'amnistia", ja que la llei antiterrorista segueix en vigor. Segons l'advocat, l'amnistia és una "llei singular, no una regulació general, i no té efectes transfronterers, que, a més, reivindica la directiva europea".
La penalista Eva Pous ha assegurat que la Comissió de Venècia no ha afirmat rotundament que aquesta llei d'amnistia sigui una autoamnistia, com sosté la Comissió Europea. I Montserrat Vinyets ha reblat: "No existeix el dret fonamental a una condemna penal, com demana l'acusació popular." A més, ha recordat que la llei d'amnistia del procés sí que preserva la reclamació per la via civil en casos de lesions i danys.