VOX no necessita retre comptes, ni li pesa d'haver fracassat a la seva última cimera ultra organitzada a Madrid, ni tan sols li cal competir per l'espai mediàtic. N'hi ha prou d'arremetre contra el PP/PSOE perquè vagi calant el seu discurs guanyador. Capitalitza un corrent global antipolític, antiestablishment, que té un calador vital en els joves en sintonia amb el moviment MAGA. Un partit ultranacionalista, guardià de les essències pàtries, amb una identitat imaginària que penetra a totes les classes socials. Del món rural a les grans províncies. Un partit reaccionari amb l'afegit del bon ancoratge a les elits. Dins de la judicatura i a les Forces i Cossos de Seguretat hi té també una bona quota de votants.
Crèdits en aquesta penetració cada cop més transversal, no necessita donar explicacions de res. En un altre de tants exemples, dijous passat una exportaveu de VOX de les Balears va denunciar el mateix patró de presumpta malversació de fons a la fundació Disenso que va assenyalar fa un any Macarena Olona. El desviament d'“ingents quantitats de diners” del Parlament al partit, va dir Idoia Ribas. El Tribunal de Comptes ha sancionat tres vegades la formació per finançament irregular dels seus comptes. El moment "cinquena avinguda" els protegeix. Abandonar els cinc governs autonòmics en coalició amb el PP, i amb això tota gestió, els ha disparat en percentatge i intenció de vot.
En ple ascens, el PP no aconsegueix reaccionar i s'acontenta amb una suma que calculen de 215 escons, un llindar que, com ja va assenyalar el director José Antich, és un límit desconegut que permet reformar la Constitució. Per aprofundir en el bloc dels populars, Pedro Sánchez ha encunyat “les tres A: Aznar, Ayuso i Abascal”. Un bon lema per a un míting al qual Alberto Núñez Feijóo li ha donat cobertura i legitimitat. El dia de la plantada a l'obertura del poder judicial va triar donar suport a la presidenta de Madrid en un acte d'arrencada del curs polític. La setmana passada, quan per fi es va endurir i va posicionar el discurs del PP sobre Gaza a la sessió de control, dos dies després es va abraçar a l'Aznar a la FAES. El líder del PP tria la seva pròpia ombra. I desdibuixa la seva postura amb dues de les veus que més força tenen al partit, col·locades en un discurs que ni els més trumpistes mantenen.
L'última, a La Vanguardia, deixa el PP com a sisena força a Catalunya i dona sis escons més a VOX, fixant el temut sorpasso
La posició fràgil de la direcció del PP es reflecteix en totes les enquestadores privades. L'última, a La Vanguardia, deixa el PP com a sisena força a Catalunya i dona sis escons més a VOX, fixant el temut sorpasso. També en algunes províncies d'Andalusia VOX podria treure més vots que el PP. I en aquest context, el PSOE no s'acaba de desplomar ni els socis mostren senyals d'avenç electoral immediat.
Per a Junts és còmoda la postura del subjectem però no donem suport. Els de Puigdemont no tenen cap incentiu per aprovar els pressupostos generals i tampoc no és clar el benefici d'avançar eleccions. Ningú vol la medalla d'accelerar un govern del PP amb VOX, partit que acceptaria els vots per a una moció de censura però mantindrà la il·legalització al programa electoral. Santiago Abascal ho recorda a totes les entrevistes.
Podemos està en una situació semblant a Junts. Subjectar sense donar suport. No veuen cap raó per aprovar uns pressupostos que no poden capitalitzar en la seva posició electoral. Poden votar una reducció de jornada (mera estètica), però no els compromisos de Pedro Sánchez en defensa de Gaza (els veuen escassos), o en habitatge, una matèria que no defineixen en propostes concretes però col·loquen de línia vermella. Segons els seus quadres, no són els comptes, és la manca d'incentius per donar suport al govern espanyol. "Podemos està construint una altra cosa, una trinxera que no és a l'esquerra del PSOE", apunten fonts internes per recalcar que els morats fa dos anys que no comparteixen la direcció política de l'executiu. No està decidit que vagin sols a les urnes. Tot i donar per fet que IU pugui unir el seu futur a Más Madrid, Compromís o els Comuns en un front plurinacional, confien en el sorpasso. Les enquestes internes els col·loquen fregant Sumar, al 50/50, una realitat electoral que interpreten com a mal mesurada perquè ni tan sols es presentaran com a tal.
L'executiu no té cap intenció de buscar un suposat moment àlgid per avançar la cita electoral. Els socis, tampoc immediatament. En aquest escenari, ni tan sols els governs del PP saben si és millor forçar les cites autonòmiques o esperar que l'onada baixi. Mentre tots ells reflexionen sobre en quin moment es troben, el momentum és de VOX.