"Naix on naix però no és una publicació local". Esta frase apareix a la primera editorial del primer número de Solstici, la revista que acaba de guanyar el Premi Millor Publicació Revista 2025, que atorga l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). Nascuda el juny de 2022 i amb només set exemplars al carrer, lo jurat ha guardonat esta iniciativa pel "tracte exquisit dels detalls i per l'alt nivell de cura en tots els seus aspectes, tant en els continguts com en la presentació final". La definitòria frase inicial va ser escrita per Quim Melchor, lo seu editor, que la va fundar quan tenia només 22 anys.

Conscient que el primer paràgraf d'un article sovint en determina la seua lectura completa i l'interès del lector, volgudament no hi he posat on naix, esta premiada revista. I és que, sense voler, tots tenim certs prejuís i, en funció del lloc de procedència dels objectes culturals o de les persones, tendim a celebrar-los o menystindre'ls, a pressuposar-ne la qualitat, com si la ciutat des d'on se crea en fos un llast, més que no pas una virtut o —si es vol i fins i tot— una dada insignificant. Vos desvelo el petit secret: Solstici naix a Tortosa i si vo'n parlo avui no és perquè siga la meua ciutat —que sí, sempre fa goig— sinó perquè la idea i l'execució s'ho mereixen. Potser ara que ha guanyat este premi, més públic se n'adonarà. Per a això han de servir també els reconeixements.

Lo jurat, igualment, ha reconegut "l'esforç afegit que suposa editar des de Tortosa, des d'on han sabut construir una proposta moderna, arrelada i amb projecció". Lo fundador, Quim Melchor Lleixà, nascut a la mateixa capital ebrenca, recalca que per a ell va ser la decisió més natural: "Tortosa i les Terres de l'Ebre han vist nàixer històricament revistes que, en cas d'haver-se pogut difondre millor, estarien ben presents en l'imaginari col·lectiu català encara ara. Impulsar una publicació generalista des de la cruïlla dels Països Catalans és un valor afegit que aporta personalitat i perspectiva, i també és una declaració d'intencions d'allò que, si els temps i el públic mos acompanyen, voldríem acabar sent".

La publicació rep el Premi Millor Publicació Revista 2025 i és un espai serè de reflexió en paper, "nascut per a una generació condemnada a crear contingut que es perdrà en l'scroll infinit"

Hi trobareu articles d'art i literatura, entrevistes, interpretacions de poemes i cançons, reflexions o monogràfics d'autors, entre d'altres. L'elaboren jóvens "amb ganes d'explorar i compartir els interessos i inquietuds culturals", segons deia aquell primer exemplar. S'hi parla tant d'artistes i intel·lectuals amb renom (Guimerà, Fabra, Rodoreda o Marçal) com d'altres tal volta menys coneguts però igualment rellevants i són d'arreu del món (com los escriptors Alexandre Puixkin i Stephen Crane), de la nació catalana (com l'escriptora Maria Sevilla París o l'escenògraf Fabià Puigserver) i d'origen ebrenc (com lo periodista i escriptor Artur Bladé i Desumvila, lo pintor Miquel Paton, la poeta Zoraida Burgos o l'escriptor Gerard Vergés).

De fet, Solstici apareix recollint lo guant de les seues històriques predecessores ebrenques (i, per tant, ben catalanes) —La Zuda (primer terç del segle XX), GEMINIS (del 1952 al 1961) o Tresmall (ja als anys noranta)— i hi ha un fil conductor entre aquelles primeres pàgines i estes últimes edicions, separades per més de cent anys. Sembla com si els diferents directors busquessen l'aprovació i la difusió dels seus mestres, amics i referents, teixint un fil roig que s'estira sense trencar-se mai del tot, malgrat obstacles, guerres, censures i dificultats diverses més relacionades amb l'actual immediatesa. Este fet dona continuïtat, bastix tradició cultural i té el valor de desbrossar la cadena invisible que fa que el musicòleg Felip Pedrell escrigués a La Zuda, Gerard Vergés i Jesús Massip glosessen sobre la seua obra a GEMINIS, i Emili Rosales tingués esta parella d'intel·lectuals com a col·laboradors d'aquella publicació amb nom d'ormeig de pesca. Així també, tots estos noms afloren a la jove Solstici, que sap mirar enrere per a adependre i endavant per a créixer i consolidar-se.

Com los solsticis astronòmics, la revista que des de Tortosa s'obrí al món apareix dos cops l'any, al juny i al desembre, per a oferir, en paraules de l'editor, "un espai digne, remunerat i en paper a una generació —la seua— que sembla condemnada a crear contingut que es perdrà en l'scroll infinit en qüestió d'hores". Per això és tan important tindre cura de l'obra i l'estètica, dels orígens i els somnis, del tacte d'un paper escrit, d'escriure amb tacte. I descentralitzar tampoc no està gens malament. Així doncs, la revista de lletres i arts rebrà el reconeixement el proper 5 de novembre a Barcelona, en lo marc de la 25a Nit de les Revistes i la Premsa en Català, organitzada per l'APPEC. Mentrestant —i més enllà— podeu descobrir-la o rellegir-la i penseu que el mes que ve, quan lo sol se trobe en la seua posició més meridional, apareixerà el vuitè volum d'esta publicació. Compreu-la, llegiu-la i recomaneu-la: sereu una baula més del necessari edifici cultural que s'ha anat construint a través de la nostra història recent.