Les trucades, missatges i pressions que Dolors Montserrat i Alberto Núñez Feijóo van fer durant dies per impedir que el català sigui oficial a la Unió Europea no són res al costat del que des de fa mesos està fent el govern d’Isabel Díaz Ayuso perquè la ciutat de Madrid aculli un gran premi de Fórmula 1 en detriment del que se celebra anualment a Catalunya des de fa més de 30 anys. Amb la competència creixent que hi ha arreu del món per acollir una de les 24 curses del mundial, l’empresa promotora del campionat ja ha comunicat que és impossible que un mateix Estat n’aculli dues el mateix any. L’únic país que actualment pot presumir de tenir dos grans premis és Itàlia (Imola i Monza) però ves que no sigui perquè el màxim mandatari de la Fórmula 1 és l’italià Stefano Domenicali.

Madrid fa temps que vol tenir aquest gran premi, però —a diferència de la tradició automobilística que acompanya Montmeló— la Fórmula 1 no té importància. La capital espanyola, ja molt abans que arribés Díaz Ayuso, malda per tenir el màxim d’esdeveniments internacionals que és just on Barcelona li pot passar la mà per la cara. Ja hi va haver un intent —bastant penós, per cert— de prendre el Mobile World Congress a la capital catalana, però aquesta possibilitat va durar exactament un esclafit de riure de John Hoffmann, el president de GSMA. Per emprenedoria, per situació geogràfica, per costos, per clima, per gastronomia i per cultura, fa anys (i algun segle, si tenim en compte l’Exposició Universal de 1888) que Barcelona i Catalunya tenen una experiència, cultura i competitivitat d’alt nivell en l’organització d’esdeveniments d’aquest tipus. I bona part d’aquest èxit es deu, precisament, a l’acumulació d’experiència any rere any. Avui dia Fira Barcelona és un competidor a la Champions de les fires molt per damunt del que representa Ifema.

El millor del circuit de Montmeló és que és un circuit estable, i per tant segur, cosa apreciada pels pilots

En canvi, com en tants i tants exemples, Madrid vol emportar-se la Fórmula 1 a cop de talonari, amb supèrbia publicoprivada i, sobretot, a qualsevol preu polític, econòmic i mediambiental on la qualitat tècnica del circuit és també el de menys. Si Montmeló té alguna possibilitat de continuar uns quants anys més com a cita ineludible al calendari és, justament, pel circuit en si. És un traçat molt tècnic, de lluïment pels conductors i que les escuderies consideren molt equilibrat entre rectes, corbes ràpides i corbes lentes. No és d’estranyar perquè en el seu disseny desenes de pilots (de motos i cotxes) hi van estar implicats. Potser per aquest motiu, el circuit de Montmeló era el lloc escollit per fer el test previ a l’inici del campionat. Això i també perquè es considera un lloc neutral, ja que, com que no hi ha cap escuderia catalana o espanyola, els italians de Ferrari, els anglesos de McLaren, els austríacs de Red Bull i els alemanys de Mercedes no tenien la sensació de fer les proves a casa d’un competidor.

Però per damunt de tot, el Circuit de Catalunya és un circuit segur. I és segur perquè és un circuit estable, pensat per acollir curses i no embussos; amb escapatòries perquè les sortides de pista no es tradueixin en accidents contra tanques, i on l’asfalt és per competició i no per l’ús diari d’una ciutat. En els últims anys, la irrupció de països del Golf Pèrsic i del sud-est asiàtic han omplert l'F1 de circuits urbans o semiurbans tan enlluernadors per al públic, televisions i negocis com un malson per als pilots. En aquest sentit, ha estat molt revelador el suport que Fernando Alonso ha donat al circuit de Montmeló en detriment del de Madrid, que no ha pogut criticar de manera explícita però sí implícita. El pilot asturià no és precisament un fervent nacionalista català; en aquest posicionament, això no obstant, s’ha limitat a passar per davant l’automobilisme a la bandera, i la qualitat tècnica al pelotazo. No fa pas tant del fiasco del Gran Premi de València (on el PP va intentar el mateix amb un sonor malbaratament de diners en plena bombolla d’ostentació) com perquè la falta de memòria sigui una excusa per repetir l’error.

Les obres murals estaran millor al MNAC que a Sixena i els pilots millor a Montmeló que a Madrid, però fa la impressió que l'important és que no ho tinguin els catalans 

En aquesta opa hostil de Madrid contra Montmeló també cal preguntar-se si des de Catalunya la cursa de Fórmula 1 s’ha defensat amb suficient dents i ungles. Les administracions catalanes no han actuat amb la voracitat econòmica amb què poden intervenir agents privats a l’hora de defensar un gran premi, però també cal recordar que les màximes institucions que poden fer i desfer en aquest àmbit, Generalitat i Ajuntament de Barcelona, estan condicionades pels comuns, una formació que any rere any vol reduir, quan no retirar, les ajudes públiques al Circuit. I això, en un país on la minoria sorollosa sempre fa més por als governants que la majoria silenciosa, resta força al traçat català davant d'una Ayuso que fins i tot va guanyar a les meses electorals de Vallecas.

Algú pot considerar agosarat que hagi comparat, en el titular, la situació de Montmeló amb la de Sixena. Efectivament, hi ha elements molt diferents tant d’àmbit com d’època històrica, però la cara d'idiota que se li pot quedar a la societat catalana pot ser la mateixa. També és veritat que l’obligació de retirar les obres murals és fruit d’una decisió judicial i en el cas de Madrid no hi han intervingut els tribunals. És clar que, tenint en compte que en aquest Estat es judicialitza tot, es fa estrany que en aquest cas les togues no hi hagin tingut res a dir. Ben aviat podran, perquè diferents entitats veïnals i ecologistes han denunciat que el circuit madrileny és un despropòsit urbanístic i mediambiental que, per acabar-ho d’adobar, provoca contaminació acústica a milers de veïns. Les obres murals de Sixena estaran millor al MNAC que no pas al magatzem on les volen portar i que algú ha gosat a dir-ne museu. Els pilots estaran millor corrent pel circuit estable de Montmeló que per la improvisació fanfarrona de Madrid. Però en un cas i l'altre han aconseguit fer l'efecte que el realment important és que no ho tinguin els catalans.