No conec personalment la família Tarradellas i Ricart, però he estat ara mateix a casa seva. Tampoc sé si tenen cap mena de relació amb les famoses pizzes que duen el mateix nom i els anuncis de les quals són un cant a la trobada familiar. El que sí sé és que aquesta família encarna el que hauria dve ser una família com Déu mana: un nucli d’acolliment, respecte i convivència. He sabut de la seva experiència a través d’un vídeo de Youtube, en què la fundació Migra Studium exposa el seu cas.  Per tant he pogut “ser” al seu menjador, a la cuina, a la seva llar. Jo només he tingut l’experiència fugaç per Youtube. Però en Luciano, que és un dels joves que s’han acollit a l’experiència d’anar 4 mesos a viure amb una família acollidora, ha viscut amb ells dia i nit. I explica com és anar-te’n a viure amb un senyor i una senyora que no coneixes de res, i integrar-te a la seva quotidianitat. El cas va començar quan a casa Tarradellas i Ricart arriba un correu electrònic de Migra Studium, en què demanaven gent que pogués acollir a casa seva persones joves migrades que necessitaven un sostre. Van estar-s’ho pensant, però no tenien al cap nom de coneguts a qui fer la proposta. Fins que van pensar que potser eren ells, els qui havien de fer el pas. Ara tenen en Luciano vivint a casa. Els ha trastocat horaris i maneres de fer, els ha despertat pors i alimentat recels. I els ha dut confiança i reconeixement de la humanitat que s’escola de maneres inversemblants a la pròpia vida.

una manera de ser i de viure, més basada en la confiança que en la desconfiança, en els rostres que en les etiquetes, en la realitat que en els rumors

A Migra Studium, entitat vinculada a la Companyia de Jesús, reconeixen que, sovint, quan expliquen la seva manera d’entendre les migracions, però d’entendre també la nostra societat, diuen que la seva mirada és “sobretot hospitalària”, centrada en l’hospitalitat. Això es desplega en una manera de ser i de viure, més basada en la confiança que en la desconfiança, en els rostres que en les etiquetes, en la realitat que en els rumors… La gent els respon: “Si vols migrants, porta’ls a casa teva”. Saben que l’hospitalitat no és mai total si no t'implica també a tu i al més pregon i personal que tens, que és casa teva. I  per tant, ho fan. No només parlen (tenen grups de discussió i debat sobre el fenomen migratori), sinó que se’ls enduen a casa. La Xarxa d’Hospitalitat de la Fundació Migra Studium fa les primeres acollides a inicis de 2018 i han estat generant vincles entre sol·licitants d'asil i persones migrants, i llars disposades a acollir. L’objectiu és afavorir processos d’autonomia i regularització així com generar vincle i xarxa social per afavorir la integració. El mateix Luciano diu que ell va accedir a anar a una llar desconeguda quan va aconseguir feina, perquè no volia ser un “apalancat”.

La Xarxa ofereix acollida a persones sol·licitants d'asil i migrades fins a un màxim de 9 mesos. Al llarg d'aquest temps se li ofereix una llar on viure en diferents períodes de fins a 4 mesos aproximadament, de manera que la persona acollida pot crear vincles amb diferents unitats de convivència, ampliant així la seva xarxa de relacions. Des del 2018 s'han incorporat a la Xarxa més de 68 llars acollidores, fent possible l’acollida de 65 adults i 8 menors.

La Xarxa d’Hospitalitat aposta per l’acollida i la construcció d’una societat diversa. La xarxa canvia radicalment la vida i les condicions de les persones acollides, però també de les acollidores. La família Tarradellas i Ricart demostra amb la seva vida el que tants polítics intenten només de manera verbal i maldestra. Són molt pocs encara en una societat que es diu oberta i acollidora i que encara té molta por. Fórmules com la xarxa hospitalària familiar trenquen tabús i maneres d’entendre la convivència i fan arrelar els discursos a la realitat. Que prou falta ens fa.