De Pantoja és una de les persones més captivadores del segle XVII, un personatge que va saber fusionar catolicisme i cultura xinesa, un missioner espanyol que va dur el cristianisme a la Xina sense imposar-lo. Va ser un dels companys de Matteo Ricci, un gegant a qui la cort xinesa li va permetre viure a Pequín i que sorprenia tothom per la seva erudició. Es diu De Pantoja, i nosaltres associem aquest cognom a la Isabel, la cantant folklòrica.

Diego De Pantoja, amb els seus coneixements sobre cartografia xinesa, va ajudar a entendre més bé no només la cultura sinó també el sistema de govern, i avui el seu llegat forma part dels estudis de sinologia de tot el món. Va ser un jove audaç i preparat que, seguint el zel de sant Francesc Xavier, volia dur el missatge de l’Evangeli a la Ciutat Prohibida. I se’n va sortir.

En una carta de 1602 al jesuïta provincial de Toledo, Luis de Guzmán, De Pantoja ja descriu la Xina d’una manera excepcional. Va crear un sistema de transcripció del xinès a l’alfabet llatí. A Pequín va dirigir una fàbrica de rellotges i l’emperador li va permetre d'establir-se a la ciutat. Es va fer xinès entre els xinesos, convençut que la fe no s’imposava a cop d’espasa. Creia en la política de l’adaptació. A De Pantoja, finalment, el van expulsar de la Xina per una estratègia evangelitzadora duta a terme per altres sacerdots cristians que no van respectar el seu estil i que van irritar l’emperador. Va morir a Macau el 1618, ara fa 400 anys. Es deia Pang Dié i vestia de manera oriental. De Pantoja va ser l’únic jesuïta espanyol que va tenir accés a la cort de l’emperador Ming Wan Li, i d’aquí a uns dies, a Tiannamen, davant de la Ciutat Prohibida, li dedicaran un concert amb instruments de l’època. Aquest jesuïta, nascut a Valdemora i que va entrar a la Companyia de Jesús quan tenia 18 anys, va publicar a Pequín nou obres escrites en xinès, entre les quals Les set victòries qikedaquan (contra els set pecats capitals). També va dibuixar un mapamundi a l’emperador de la dinastia Ming.

Pel papa Francesc, la Xina és una paraula que sempre va acompanyada de mots com trobada, diàleg, respecte, admiració o empatia

Una de les frustracions del papa Francesc és no haver estat missioner a l’Àsia. De fet, és missioner, missioner global, però de jove tenia el somni de tants altres jesuïtes “d’anar a missions”. El papa Francesc també s’ha fet xinès entre els xinesos. S’adapta i no va pel món imposant la seva argentinitat. I està fent passos amb la Xina. No és un secret que viatjar a aquest país seria un dels seus somnis.

Federico Lombardi, jesuïta i exportaveu del Papa, subratlla com pel papa Francesc la Xina és una paraula que sempre va acompanyada de mots com trobada, diàleg, respecte, admiració o empatia. Per Bergoglio, la Xina és una prioritat. Concretament, ha afirmat que “la Xina sempre ha estat un punt de referència de grandesa, un gran país; però més que un país, una gran cultura, amb una saviesa inesgotable”. S’estan fent gestions, amb la delicada manera vaticana de negociar, i ja es mou alguna cosa. Caldrà vigilar que no passi com amb l’efecte De Pantoja: va dedicar la seva vida a integrar-se sense imposicions, però va arribar un provincial més matusser que, amb mà de ferro, va fer empipar els xinesos. I els van expulsar. El Papa ha de confiar que les persones que fan de pont són una mica de l'estil De Pantoja: a favor de la fusió i el bon to, i no pas de la duresa de la conquesta. S’hi juga el futur de l’Església, i no només en números.