Llegint les seccions d'economia dels mitjans, els comptes de resultats de les empreses o els informes macroeconòmics, tot semblaria apuntar que la crisi ja ha quedat enrere. Arreu ja sembla que es tingui més present una possible nova boirina a l'horitzó que no la profunda sacsejada que va servir de coartada per efectuar doloroses retallades en polítiques socials i en drets laborals i civils. Fins i tot la victoriosa moció de censura de Pedro Sánchez feia pensar a determinats col·lectius que les línies mestres del govern espanyol farien un gir respecte la fosca etapa de Mariano Rajoy.

Malgrat tot, el cert és que el canvi d'etapa econòmica no s'ha notat gens entre les classes populars, les condicions de treball de les quals segueixen anant a pitjor i la reducció de l'atur es fa a compte d'una precarietat cada cop més permanent, estesa i aguda. Mentre, el líder socialista ha mantingut la mateixa política del seu antecessor respecte el benestar de la majoria, ha seguit torpedinant les competències de la Generalitat i ha convocat eleccions incomplint nombroses promeses, entre les quals destaca la no derogació de la reforma laboral del 2012.

De motius per aturar el país n'hi moltíssims i, per això, la Intersindical-CSC cridem a protagonitzar una nova jornada de lluita històrica

Queda clar, de nou, que als treballadors i les treballadores ningú no ens regalarà res, si no ho guanyem amb l'esforç de la nostra organització, mobilització i lluita. I de motius per protestar n'hi ha, moltíssims, cada cop més. Per aquest motiu, la Intersindical-CSC hem convocat vaga general aquest 21 de febrer, una jornada de lluita que ha rebut nombrosos suports sindicals, socials i polítics, entre els quals els de la Ustec, la Federació d'Estalvi de Catalunya, Unió de Pagesos, Sindicalistes per la República, les ADIC, ANC, Òmnium, els CDR, Docents per la República, l'SEPC, Universitats per la República, la FNEC, l'AEP o la Plataforma 3-O.

Des de la Intersindical-CSC som conscients de les dificultats que una vaga general sigui exitosa, sobretot després de tants anys d'un pactisme social que ha maniobrat per limitar la capacitat de resposta de la classe treballadora. També som conscients, però, de la transversalitat de les nostres reivindicacions, dels enormes suports rebuts a la convocatòria i de la capacitat del poble català per aixecar-se davant les adversitats i esdevenir un clam eixordador, com ja es va fer evident el 3-O i el 8-N del 2017 o el 8-M del 2018, entre moltes altres jornades de lluita, també nombroses Diades o el recent 16 de febrer. I aquest dia 21, de nou, tenim la plena seguretat que tornarà a fer-se evident que els catalans i catalanes no ens cansarem de reivindicar els nostres drets, perquè sense drets no hi ha llibertat!

Sergi Perelló és portaveu de la Intesindical-CSC