El banc central nord-americà, presidit per Jerome Powell, ha desarticulat la por que havia desencadenat el temor d'una sinuosa i inesperada aparició de la inflació, que s'havia de sumar fatídicament al càstig de l'epidèmia del coronavirus. La decisió, presa dimecres pel Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC), de no apujar els tipus d'interès mantenint el ritme de compra d'actius per valor de 120.000 milions de dòlars per aguantar viva l'activitat econòmica, va ser com un miracle. La cridòria "Que ve la inflació" es va apagar i va donar pas a l'esperança. El Dow Jones va tancar la sessió de Wall Street enfilant-se per primera vegada per sobre dels 33.000 punts. La fermesa de la Fed va arribar fins a l'últimament maltractat Nasdaq de les tecnològiques, que va avançar el 0,40%. Jerome Powell passarà com un dels grans presidents de la història de la Fed en convertir el banc central en la institució fonamental de la primera economia del món.

En les seves noves previsions presentades el mateix dia, la Fed va anotar un creixement del 6,5% per al 2021, amb un atur que baixa al 4,5% i els preus (segons l'IPC dels consumidors) pujant el 2,4%. Per al 2022, el PIB s'expandirà el 3,3%, l'atur se situarà en el 3,9% i la inflació subjacent (sense comptar els preus, que, com el preu del petroli, varien amb una certa autonomia) en el 2%. Un any després, el 2023, l'activitat econòmica avançarà un 2,2%, l'atur baixarà fins al 3,5% i l'IPC pujarà fins al 2,1%. Els membres de la Fed van dir al públic que no hi ha d'haver cap preocupació, que tenen eines per reconduir qualsevol ruptura de la inflació.

Per arribar a aquesta perspectiva, Powell no només va posar en línia el banc central sinó que va pressionar públicament durant mesos a favor d'una despesa fiscal més gran, que s'ha traduït en el Pla de Recuperació del president Biden per un valor d'1,9 bilions de dòlars.

Hi ha moments de cruïlles i espirals que requereixen persones fortes. Powell ha promès un escenari futur carregat de bones perspectives

L'enorme magnitud dels dèficits que s'estan formant va crear grans dubtes en els mitjans financers, que van recordar l'advertència del Premi Nobel Milton Friedman quan va enunciar que hi ha inflació en la creació de diners. Tanmateix, aquests mateixos mitjans obliden que Friedman va defensar que les empreses i l'economia en general mai no haurien d'ignorar les "regles bàsiques de la societat, tant les incorporades en la llei com les incorporades en els costums ètics".

Per aquest camí ha transitat Powell en considerar com a objectiu de la política monetària aconseguir la màxima ocupació. I va indicar que molts dels qui havien treballat en les indústries més afectades per la pandèmia i la recessió que la va seguir probablement necessitarien trobar noves i diferents feines.

L'atur als EUA està oficialment en el 6,3%, però en realitat està més a prop del 10%, segons el president de la Fed, que ha indicat que no hi ha cap indici d'inflació que surti de control mentre famílies i individus tenen problemes per sobreviure.

Per alguns, Powell se sembla molt a Paul Volcker, president de la Fed amb Ronald Reagan, algú que no va cedir mai a les pressions mirant cap a un altre costat, si bé en el seu cas el que s'havia de fer era controlar la inflació en la dècada de 1980. D'origen jueu, Volcker va arribar a apujar els tipus d'interès per sobre del 20% per doblegar una inflació que va arribar al 14,80% el març de 1980. Fins i tot va provocar una recessió, però així va posar fi a l'era de la hiperinflació a tot el món.

Hi ha moments de cruïlles i espirals que requereixen persones fortes. Amb Volcker, es van posar les bases per a les llargues expansions de 1986 i 1990. Powell ha promès un escenari futur carregat de bones perspectives. Tant de bo es repeteixi l'exemple de no caure en les trampes que li pararan des del nou món financer. I això és important perquè avui la Reserva Federal és el nou referent de l'economia occidental.