Atenció, ahir van tornar a treure el Sant Cristo Gros. No en tenen prou amb els set jutges del Tribunal Suprem, ni amb diversos fiscals, amb advocats de l’Estat, els trencacames de Vox, els policies nacionals i la Guàrdia Civil. No en tenen prou amb les manifestacions espanyolistes de Madrid. Van haver de menester, de nou, la intervenció pública de Felip VI, que encara avui és rei d’Espanya i de Jerusalem, de Còrsega i de Sardenya, de l’Algarve, de Gibraltar, de les Índies Orientals i Occidentals, i de les Illes i Terra Ferma del Mar Oceà. Sa Catòlica Majestat no estava augustament sol, no, venia amb l’altre indiscutible Sant Cristo Gros, Felipe González, el qual va parlar d’un tema que li agrada molt d’abordar. Va parlar de l’Estao. Fou una primorosa dissertació que completava les paraules del rei sobre la llei, sobre la primacia de la llei en una democràcia. Potser es pensa el monarca que acabem de néixer. Tan llei és la llei de Normalització Lingüística —que incompleix sistemàticament l’Estat espanyol— com llei és la que dóna carta de naturalesa al Tribunal Suprem o la llei que va reintroduir l’ós bru al Pirineu o els Borbons a Espanya. Tot són lleis, les unes i les altres. El que fan els diputats i governs espanyols són lleis de la mateixa manera que lleis són també les que fan els diputats i membres del Govern de Catalunya, avui injustament empresonats com a presos polítics. ¿Per què es va intentar independitzar Catalunya? Perquè els independentistes van guanyar les eleccions. I com que van guanyar netament i democràticament les eleccions van promoure noves lleis i en van ignorar d’altres, necessàriament per dur endavant el seu compromís electoral separatista. ¿D’on venia la legitimitat, el poder dels polítics independentistes per fer i desfer? De la llei. De la capacitat de legislar sobiranament quan la majoria de la ciutadania catalana va donar la seva confiança als partits sobiranistes. Qui va violar la llei no van ser els polítics presos i exiliats. Qui va desobeir la llei va ser l’Estat Espanyol que només accepta el resultat de les eleccions quan les guanya Inés Arrimadas, la filla del policia. Quan les guanya l’independentisme aleshores els vots no valen, aleshores els independentistes han de fer d’autonomistes perquè ho han decidit ells. O, si no, treuen la policia i la Guàrdia Civil. I l’exèrcit. I amenacen amb morts. I apallissen la gent indefensa que vol anar a votar. L’única llei que veuen molts ciutadans és concretament la de l’Embut. La que permet que M. Rajoy sigui als papers de Bárcenas, que sigui un polític corrupte, i que es pugui passejar tranquil per Madrid mentre un polític honrat com Oriol Junqueras és a Soto del Real. La llei.

¿De quina llei està parlant Felip VI quan parla de la llei? ¿De la llei europea que prohibeix que un Estat de la Unió utilitzi l’exèrcit contra la població civil? Perquè la Guàrdia Civil és un cos militar i viu en casernes. I va acarnissar-se sobre els catalans el primer d’octubre de 2017. ¿De quina llei està parlant el monarca? ¿De la llei que determina que el rei ha de ser neutral i àrbitre del diàleg? De la llei que exigeix la separació de poders, la independència de la justícia? ¿Per què no es respecta aquesta llei? ¿Per què els polítics espanyols nomenen obscenament els jutges? Doncs perquè si es respectés la llei, per posar només un exemple, la Infanta Cristina avui estaria a la presó per lladre, de la mateixa manera que ho està el seu marit. ¿Aquesta és la llei que vol Sa Majestat filípica que s’apliqui? Tots sabem que el sermó només és per a nosaltres, perquè hi ha gent que es creu per damunt de la llei. Quan els aduladors del monarca, quan els llepaculs, parlen de respectar la llei ¿estem parlant de la llei que va fer, recentment, el Tribunal Suprem en contra dels bancs o la llei és la que després immediatament va canviar per afavorir-los en la contractació d’hipoteques? ¿Hem de respectar també aquella llei feta expressament per al benefici del senyor Emilio Botín? ¿La llei que ha deixat lliures i nets com una patena els banquers Narcís Serra i Adolf Todó? Quan es parla de la llei ¿és la mateixa llei que manté Valtònyc a l’exili només per haver escrit unes cançons contestatàries que no tenen cap importància? Les lleis que permeten les injustícies d’aquest món són les que abans o després acaben essent derogades, substituïdes, oblidades. Com la llei que obligava a fer el servei militar. Com la llei que fa de la nostra pobra Catalunya una simple colònia d’una hipòcrita monarquia. No, quan parlen de llei o de Constitució, en realitat no estan parlant de llei o de Constitució. Per a ells, la Constitució i la llei consten d’un únic article. Espanya és indivisible. Punt. Aquesta és la seva Constitució i la seva única llei. I la de l’Embut. Tota la resta els és exactament igual. Precisament per aquesta raó és que ho tenen completament perdut.