Dissabte a la nit hi van haver petits incidents violents a diverses ciutats espanyoles. Burgos, Madrid, Granada, Málaga, Logronyo, Gasteiz... I per segon dia també van passar cosetes a BCN. De signe oposat a les de divendres i no tan greus. Per això en dic cosetes. I a Igualada hi va aparèixer un brot que aquest dilluns caldrà analitzar detingudament. Era qüestió de temps que això acabés succeint. Molta gent comença passar-ho malament i fa dies ens deixen caure el globus sonda d'un nou confinament total. Cada cop més percentatge de la població comença a no veure-hi futur i els ajuts no arriben ni arribaran. El desastre i la ruïna per a molta gent.

Divendres a BCN la cosa va començar amb una protesta d'afectats per la crisi econòmica i els tancaments obligatoris de certs tipus de negocis. Un cop va acabar la mani normal, van fer-se amb el control de la situació grups d'extrema dreta, barrejats amb negacionistes diversos i grups de joves amb problemes socials que no tenen res a veure amb la COVID. Ni ells ni els seus problemes. Aquests últims van saquejar dues botigues, una de roba esportiva i l'altra de productes per fer esport. I en aquesta va ser on vam tenir la ja famosa imatge dels nois sortint per la porta prèviament rebentada amb bicicletes i patinets que no eren seus i sense passar per caixa. I, conseqüència d'això, hem vist l'intent de venda més famós dels últims anys, el que va intentar fer en una plataforma de segona mà un tal “Hussain N” d'una de les bicicletes robades i fent servir com a reclam la frase “usada un cop”.

Com que ja ens afaitem (o ens depilem), hem aprés que les coses mai passen soles. I hem vist com darrera dels incidents violents de BCN de divendres i dels d’ahir a les ciutats espanyoles citades hi havia membres de la ultradreta més radical. I ho sabem perquè van usar les xarxes per convocar concentracions, amb l'excusa de la crisi. Quan van començar els incidents van passar dues coses: 1/ Moltes de les piulades d'aquests personatges van ser esborrades, i 2/ De seguida, aquest moviment coordinat va començar a llançar missatges del tipus “donem suport a autònoms i treballadors que protesten, però demanem contundència als Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat  perquè detinguin els “esquerranosos” i MENAS que provoquen els incidents”. Però a aquella hora ja hi havia massa proves contra ells, sobretot imatges, i van haver de plegar veles. També els va delatar molt la utilització d'expressions com “Los manifestantes defienden el pan de sus familias” o “Son españoles de bien”, que només poden sortir de la boca d'un antic “procurador en Cortes” franquista o d'un dels seus hereus ideològics, amb qui moltes vegades també comparteix un 99,99% de l’ADN.

Però aquest matí hi han tornat. Han aparegut unes imatges dels incidents a Gasteiz, on es veu un grup de joves corrent per un carrer estret de la ciutat i, mentre copegen portes d'establiments i trenquen vidres, un d'ells crida “Gora la ETA”. Ja està, ja hi podem afegir “la ETA” al poti-poti. Per cert, una manera aquesta d'anomenar el grup terrorista amb un adjectiu davant que mai diria un dels seus simpatitzants. A banda que va cometre el seu últim assassinat fa 10 anys i mig, quan la majoria de la canalla que corria tenia 6 o 7 anys. Això, juntament amb una foguera i dos vidres trencats a la mani okupa de BCN i el nom àrab del que venia la bicicleta, els ha permès una segona ofensiva on l'argument és que la violència la generen la ultraesquerra, els etarres i els MENA. I ells, pobres, ho denuncien. Pel nostre bé.

Per tant aquí ens trobem amb una barreja que ja veurem per on peta on hi tenim violència, la ultradreta, nois joves desarrelats que són un greu problema que ningú vol entomar, negacionistes als que els falta una bullida i negacionistes antisistema, grupuscles que creuen que del caos obtindran protagonisme i adeptes i una crisi que només pot generar oportunitats pel caos. I la ultradreta ensuma l'oportunitat. És de primer d'Europa anys 30. De moment no assumeix els actes violents, demana perdó per justificar-los i en culpa els seus antagònics, que tampoc són mancs. Perquè cremar el carrer, de moment, encara està mal vist. Però ells ja estan posicionats. I precisament per això no hem de minimitzar els seus moviments. L'administració ens demana massa i ens dóna massa poc. El segon confinament pot ser una catàstrofe i si comencen a sortir al carrer els que realment ho passen malament i no quatre ultres i 12 lladres de bicicletes, les protestes no s'acabaran amb quatre vidres trencats i uns quants contenidors cremats. I a sobre tenim un virus.