Ho hem tornat a fer. Aquesta humil columna ha aconseguit la transcripció de l'àudio probable de la conversa secreta que van mantenir el president Torra i el Rei d'Espanya als lavabos del Mobile World Congress, també conegut com “allò dels telèfons que sempre ho fan quan hi ha vaga de metro”:


(Quim Torra)- Hola, majestat.

(Rei Felip)- Hola, president.

(QT)- Bé, hola però no gaire.

(RF)- Igualment. Però una miqueta menys.

(QT)- Bé, però ara no ens veu ningú ens podem donar la mà. Molt fredament.

(RF)- Si li sembla, millor acabar el que estem fent ara mateix.

(QT)- Per descomptat. I després de rentar-nos les pròpies mans. Només faltaria!

(RF)- Què, va agradar-li el meu discurs al sopar d'ahir, previ a la inauguració? Parlant de la Constitució en un congrés de mòbils!!! Toooooma!!!

(QT)- I a vostè, va agradar-li el meu discurs parlant dels presos polítics i els exiliats? Retoooooooooma!!!

(RF)- El senyor Mobile devia al·lucinar una miqueta...

(QT)- Només una miqueta? No devia entendre res. I parlant d'entendre, vostè entén això del 5G?

(RF)- Ni idea. Vostè?

(QT)- Tampoc.

(RF)- Doncs això no pot ser. No podem estar d'acord en res. Un dels dos ha de canviar d'opinió.

(QT)- Totalment d'acord que hem d'estar en total desacord. Per tant, un dels dos ha d'entendre això del 5G i aquest algú és vostè perquè això de fer-se l'expert en tecnologia és de pedants.  

(RF)- Sí, millor que vostè sigui qui no entén res del tema perquè això és molt propi de gent que beu ratafia i clava pans en puntes de paraigües...

(QT)- I d'això del telèfon plegable, què en pensem?

(RF)- No cal.

(QT)- Efectivament, no cal.

(RF)- Doncs tornem a estar igual. A un dels dos ha de semblar-li fantàstic.

(QT)- Vostè és la persona indicada. Cada aparell val 2.300€, un preu perfecte per qui pertany a una institució que ens costa milions i milions i que no serveix per a res...

(RF)- No, millor per vostè i els seus que llencen els diners en ambaixades, en la Casa de Waterloo i en la Teletrés del Toni Albà, el pallasso aquell que imita a mon pare...

(QT)- Parlant de l'Albà, ja ha vist la piulada que li va dedicar a l’Arrimadas?

Albà 1

(RF)- Ell diu que no anava dedicada a ella...

Albà 4

(QT)- Però tothom va entendre que anava dedicada a ella...

(RF)- Estem d'acord. Però el que va ser sorprenent va ser la reacció d'en Toni Soler...

Albà 2

(QT)- I la del programa Polònia, que és on hi col·labora l'Albà...

Albà 3

(RF)- Al final ha demanat perdó...

Albà 5

(QT)- Bé, perquè la piulada és totalment masclista.

(RF)- Molt. I condemnable. I innecessària. Però la cosa ha agafat una dimensió que no es correspon amb la gravetat, que la té i molta, però no més que altres piulades molt més insultants. Sense restar-li gravetat a aquesta.

(QT)- Sembla que és pitjor dir-li a algú puta que nazi. Són dos insults que no calen, com a mínim igual de greus, però pel que hem vist, sense les mateixes conseqüències. No ho sé, estic reflexionant en veu alta.

(RF)- Potser a alguns també els va anar bé inflar molt la polèmica per tapar el moment Waterloo, que va ser tirant a esperpèntic. I també estic reflexionant en veu alta.

(QT)- Sí, però fixi's que les crítiques més fortes han vingut del cantó indepe i no de l'unionista.

(RF)- Per reflexionar-hi...

(QT)- Estem d'acord... Per tant, un dels dos hauria de no reflexionar-hi.

(RF)- Jo mateix, que regno, però no governo.

(QT)- Ha, ha, ha! Que no governa diu! Però si no para d'opinar!

(RF)- Estem d'acord.

(QT)- Hòstia, doncs hem entrat en un bucle infinit.

(RF)- Hi estic d'acord.

(QT)- El que deia...

(RF)- Hi estic d'acord...

(QT)- El que deia...

..........