Celebrem la Constitució que vam donar-nos entre tots amb dos memorables moments protagonitzats per persones i institucions que afirmen actuar en nom de la defensa de la Constitució i que han coincidit en el temps amb aquesta simpàtica festa. Els moments, vull dir. Per cert, una defensa tan particular i personal que se l'han quedada per a ells solets i han expulsat d'ella i de la seva representació a qui no pensa com ells diuen que cal defensar la Constitució.

El primer moment són quatre inspectors en cap del CNP que són investigats al jutjat d’instrucció 7 de BCN per les càrregues de l’1-O declarant que van rebre ordres dels seus comandaments de carregar, cosa que els comandaments havien negat al judici del Procés. I el segon és l'Audiència Provincial de BCN acceptant la petició de l'Advocacia de l'Estat i de la Fiscalia d'expulsar l'Ajuntament de BCN de la causa de l’1-O. Però com va dir Jack l’Esbudellador, anem per parts.

Recorda el judici del Suprem, oi? Allà hi van declarar Diego Pérez de los Cobos, responsable de l'operatiu policial de l’1 d'octubre i que va fer-ho tan bé que van premiar-lo amb l’ascens a general de la Guàrdia Civil, i José Antonio Nieto, responsable polític del dispositiu. Tots dos van demostrar tenir poca memòria, però el que tenien molt clar és que ells no havien donat ni al CNP ni a la Guàrdia Civil l'ordre de carregar. Si ara els inspectors en cap diuen davant d'un jutge que un parell de dies abans els seus superiors els van ordenar actuar als punts de votació a partir de les 8.00 del matí, la pregunta és evident: Quina de les dues versions és la certa? La resposta, naturalment, no planteja cap dubte: Nieto i de Los Cobos. Per què?

Hooome! (i dooona!), tothom sap que la policia i la Guàrdia civil són cossos assemblearis i no jeràrquics. Quan cal dur a terme qualsevol actuació, policies i guàrdies civils fan una reunió al mateix lloc dels fets -sigui una batuda, sigui una càrrega, sigui el que sigui-, comenten la situació a veure què fan, entre tots decideixen el què i ho fan o no ho fan depenent de si els ve de gust o no. I la decisió ni la comuniquen a ningú ni res. Si surt que sí, la fan. I si decideixen que no, se'n van a casa. Passa el mateix quan toca acabar l'operatiu. Es miren entre tots a veure què i si ja estan cansats, o tenen gana, o son, agafen i se'n van.

Per tant, no hi ha dubte: Diego Pérez de los Cobos i José Antonio Nieto no van mentir al judici i, com la gent decent ja sabia, la veritat certa sempre acaba sortint a la llum i l'ordre va donar-se sola. Ella a si mateixa.

I pel que fa a això de fer fora l'ajuntament de BCN de la causa que investiga les càrregues de l’1-O a la ciutat, doncs una miqueta el mateix. Un cop aquest dijous van declarar els 4 comandaments citats, el jutjat va comunicar-los que moltes gràcies per haver escalfat durant dos anys les cadires de l'acusació popular, però que ja estaven prou calentetes. Lamentablement ara l'ajuntament pot presentar recurs i existeix el risc que algú s'equivoqui, els donin la raó i puguin seguir fer el que el regidor de Drets de Ciutadania diu que estan fent: “Exercim l'acusació gairebé en substitució de la Fiscalia, que està intentant obstruir, bloquejar la instrucció i arxivar-la”.

Per sort, tal i com ha explicat el company Toni Piqué en una peça publicada aquí mateix aquest divendres, la premsa lliure no perd el temps en donar pàbul a informacions plenes de mala fe i de manipulació i, directament, les ignora. Les que li acabo d'explicar, també. Esclar, perquè la premsa lliure es dedica a coses més importants, com per exemple denunciar el desafiament d'uns colpistes a qui no els agrada que gent honesta com de Los Cobos i Nieto els assenyali el camí correcte del constitucionalisme patriòtic.