Només El Punt Avui i l’Ara tenen en portada el testimoni dels quatre inspectors en cap de la policia espanyola que contradiuen l’exsecretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i el (ara) general Diego Pérez de los Cobos, màxims responsables operatius polític i policial de la repressió de l’1-O. Potser no és agosarat dir que la cosa mereixeria més atenció, atès que un i altre van dir al judici (judici només n’hi ha un) que no havien donat ordres d’intervenir als guàrdies civils i policies espanyols que van pegar els votants i destrossar escoles i altres punts de votació. En cas contrari, haurien evidenciat que van desobeir l’ordre de la jutgessa que establia les condicions en què podien fer servir la violència. Els quatre comandaments, en canvi, han declarat que sí que van rebre ordres de carregar —i abans que obrissin els col·legis— al jutge que investiga els excessos de la repressió.

Tampoc mereix portada la decisió de l’Audiència Provincial de Barcelona d’expulsar l’Ajuntament de Barcelona d’aquest procediment. L’Audiència ha acceptat l’argument de l'advocacia de l'estat i de la fiscalia: el consistori, que exercia l’acusació particular, “no és ni l’ofès ni el perjudicat” pels fets investigats —les càrregues de l’1-O. L’Ajuntament no ha tingut la mateixa sort que Manos Limpias o Vox, que sempre han pogut mantenir la condició d’ofesos i perjudicats en tot quant judici els ha plagut. Sense l’Ajuntament, l’acusació queda molt afeblida. Aquí s’escauria dir que alguna cosa temen l’advocacia de l’estat i la fiscalia si volen guanyar el partit als despatxos, però potser no és educat fer ironies quan l’Estat es posa en contra de les víctimes d’aquesta manera.

L’absència d’aquest material a les portades fa pensar que l’1-O ja és cosa passada i jutjada, que cal escombrar-ho sota la catifa. Els diaris, còmplices, han girat full, els l’han fet girar o saben bé què els convé: fer veure que plou i deixar per a millor ocasió la justícia, els drets i llibertats i altres foteses.

La guerra de la investidura

La resta de diaris estan en una altra guerra: la investidura. El temps s’ha accelerat. El Rei ha convocat als partits a capítol —perdó: a consultes— per dimarts i dimecres que ve. El que abans era una formalitat cerimonial ara fa pinta d’advertència: prou discussions, s’ha de tenir tot enllestit. El País ja hi col·laborava ahir, tot anunciant que els empresaris tenen coll avall que el pacte PSOE-Unidas Podemos governarà amb el vistiplau d’Esquerra i què hi farem. Avui indica el dia en què se substanciarà la cosa: 19 de desembre. La Vanguardia s’afegeix a l’operació de normalització amb un arabesc no gaire lateral: en anunciar la reial convocatòria, afegeix que és “per designar Sánchez”, com volent dir que s’ha acabat el carbó i convé obrir pas a la coalició “socialcomunista i separatista”, en l’argot de la dreta mediàtica madrilenya.

A les portades d’avui, la caverna ja no fa la guerra directa a Sánchez —fora de l’ABC que, però, ho fa en un títol petitet i amb un argument molt suat. Nah. Els altres dos diaris s’estimen més deixar el cap de cavall, l’avís, als socis del líder socialista: tindreu el govern però no podreu fer res.

El Mundo obre amb un embolic a Podemos, que ha acomiadat un advocat per assetjar sexualment i laboral a una companya. L’advocat diu que és una represàlia per investigar irregularitats del partit —en concret uns sobresous de 300 euros, etcètera. Tres-cents euros? Després del cas Gürtel i altres al PP i dels ERO a la Junta d’Andalusia? Au va. El següent, sisplau.

La Razón, en canvi, ha encarregat una enquesta i el resultat és, ras i curt, que una immensa majoria dels espanyols, etcètera, rebutjarà qualsevol cosa que negociï Sánchez per Catalunya. En diu más poder para Catalunya, una expressió que explica més d’Espanya que cent llibres de Madariaga, Ortega i Américo Castro. També concreta que de nou Estatut, “els espanyols” no en volen saber res de res. Sempre va bé una mica de nacionalisme carajillero per espantar la canalla rebeca i alegrar el día de la Constitució.

EPA

ARA

EP

LV

LR

ABC

EPC

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat