El president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha reunit avui amb els líders dels tres principals partits polítics espanyols. Fantàstic. Parlar sempre és bo. Entre parlar i no parlar, sempre és millor el primer. I li diré més, parlar és un agraïment molt bonic a l'esforç de l'evolució humana per aconseguir que siguem l'únic ésser viu capaç de fer-ho. Per tant, ja que podem, parlem, no? Sobretot per resoldre conflictes.

Una qüestió diferent és què parles amb qui. Perquè de vegades pot ser que parlis molt amb algú i resulta que, tot i que aquest algú sigui molt bona persona i tot el que guanya ho doni a casa, no és la persona idònia per avançar en la solució de res. I llavors perds tu el temps, el fas perdre als altres i, sobretot, regales un temps que podries dedicar al conflicte i que ja no recuperaràs mai més..   

El tema tractat avui per Sánchez amb Casado, Rivera i Iglesias ha estat Catalunya. Monogràficament. Sí, esclar que hi ha molts catalans que voten aquests tres partits i al partit del senyor Sánchez. I està molt bé que parli amb ells. Ara bé, ja que a Catalunya hi ha un conflicte polític que aquests dies esclata en forma de protestes al carrer, ¿no seria interessant que Sánchez parlés també amb el líder d'algun altre partit? I se m'acudeix que, tenint en compte que el tema és Catalunya, aquest altre partit, fins i tot podria ser català. I, no sé, com per proposar algun nom de líder que ara em ve al cap... què tal anar a Lledoners i parlar amb Oriol Junqueras? I ja que hi és, i aprofitant el viatge, podria xerrar amb Jordi Cuixart. I potser amb Jordi Sánchez. I sortint d'allà, podria anar a veure Carme Forcadell i conversar amb ella perquè potser té alguna cosa interessant per dir-li. Ei, no ho sé, noms que se m'han acudit així improvisant, oi?

I si se li fa tard, pot fer nit a Catalunya, un lloc on s'hi menja molt bé. I l'endemà a primera hora, aprofitant que l'aeroport del Prat està molt operatiu, pot fer un BCN-Waterloo-Ginebra per veure's amb Carles Puigdemont i Marta Rovira.

Em temo, però, que això no passarà. Perquè Pedro Sánchez ni vol ni pot reunir-se amb cap d'aquestes persones.

No vol perquè ni ell ni cap dels altres tres líders amb els quals s'ha entrevistat volen resoldre el conflicte. De fet, el conflicte realment els llepa un peu i el 99,99% de l'altre. No és el seu problema. Per dues qüestions fonamentals: 1/ Ningú està bloquejant Barajas, ni talla la M30, ni la M40, ni cap de les emes. Ni estan tallades les vies dels trens de Rodalies de Madrid. Ni està tallat res. Per tant, el tema no els afecta, i 2/ Les imatges de foc al Passeig de Gràcia de BCN o d'avions aturats els dóna vots a Cuenca. I qui diu Cuenca diu Almendralejo o Sabiñánigo. Per Madrit (concepte), Catalunya és un problema que està lluny i que els serveix per guanyar vots a Espanya. Per això en tots aquests anys no han fet una puta proposta que no sigui que tot continuï igual. I si pot ser, pitjor. Perquè com pitjor, més vots.

I no pot venir perquè encara que Sánchez tingués un moment de lucidesa i digués “voy pallà”, no el deixarien. Qui? Doncs qui mana realment a Espanya. I qui mana? Miri, li dono una petita pista: recorda el discurs polític del general Garrido, cap de la Guàrdia Civil a Catalunya? Sí? I recorda que hagi passat res? El gobierno de torn no només no controla el poder real sinó que el controlen a ell els diferents Garridos, la justícia política i les grans companyies.   

Madrit (concepte), que és el Madrit (Estat) no té cap interès en acabar amb el problema català perquè ni és el seu problema ni mai cedirà en res. I als polítics que van passant ja els hi va bé perquè els ajuda a presidir un govern. Que és una cosa que sempre fa il·lusió.