Sap això que anomenem “la Fiscalia”, així en genèric? Doncs avui “la Fiscalia” és noticia perquè defensa que Puigdemont té dret a ser candidat a les europees.

O sigui, imagini's quin nyap més monumental ha de ser allò que va perpetrar la ja famosa Junta Electoral Central (JEC) que Fiscafina els ha dit “mireu, sabeu què? Pugeu aquí dalt i veureu des d'Astorga a Sabiñánigo. Passant per Móstoles”.

Però, un cop més, la culpa no és de la JEC. O no només. La JEC és un organisme polític i els seus membres són elegits pels partits polítics seguint criteris polítics. Per tant, els partits consideren que els senyors i senyores JEC són empleats seus. I quan els convé premen el botó de cobrar-se el favor. I llavors hi ha qui els obeeix i hi ha qui aplica el seu criteri professional independentment del que convingui a segons qui.

Què vol dir aquí “convenir”? A veure, agradi o no agradi Puigdemont, i el que ell faci o deixi de fer, el president a l'exili, és ara mateix la figura que més toca les pilotes a l'Estat.

Que a Waterloo hi vagi més o menys cada dia algun mitjà de comunicació d'arreu del món per entrevistar-lo vol dir que més o menys cada dia en alguna part del món algú sap que a Espanya hi està passant una cosa que no és gaire normal.

Que Puigdemont hagi creat una petita Gàl·lia resistent i que no poden eliminar, és un gra que els molesta tant que vostè no s'ho pot ni imaginar.  

De la mateixa manera que els molesta que cada dia de judici serveixi per recordar que hi ha 9 persones que fa un any i mig són a presó provisional perquè es veu que prop de tres milions de ciutadans van mirar amb cara d'odi una colla de guàrdies civils que no havien sentit tanta por ni a l'Euskadi on els assassinaven com mosquits.

Per això a Espanya no es parla gens del judici i per això convé fer desaparèixer Puigdemont. Com sigui. I per això s'inflen errors com el de la piulada de Núria de Gispert, un tema que, per cert, té molta relació amb aquest cas.  

L'esclat de la polèmica em va enxampar a Brussel·les. I allà els presidents Puigdemont i Torra van convocar una petita trobada amb els mitjans per valorar, entre altres qüestions, aquesta de la JEC. La tercera pregunta, feta per una cadena privada de TV espanyola, ja va ser sobre el tema De Gispert. I la mateixa cadena va preguntar dos cops més per aquesta qüestió. De 8 preguntes, tres sobre una piulada. Esclar, perquè mentre parlem de l'error de l’expresidenta del Parlament (perquè la piulada va ser un immens error, però no per generar el que s'ha generat artificialment) no parlem de la decisió de la JEC. Ni, sobretot, de com a les institucions europees de Brussel·les encara avui es pessiguen amb la decisió de la JEC i no donen crèdit al despropòsit.

Va passar el mateix amb la no menys famosa porta oberta al diàleg de Puigdemont a Inés Arrimadas durant aquella performance de Ciutadans davant la Casa de la República a Waterloo. En comptes d'analitzar la qüestió de fons, vam acabar parlant de la piulada d'en Toni Albà. Se'n recorda, oi?

Sempre cortines de fum. Sempre intentant silenciar moments incòmodes usant la manxa d'inflar ninots que tapin el que els molesta. Una pel·lícula que ja hem vist. I ja sabem com acaba: l'assassí no és el majordom i la frase final és aquella de... “ho veieu com la justícia espanyola és independent! Si no ho fos, no li donaria la raó a Puigdemont!”. Frase que es contesta amb el també ja clàssic: “Bé, el problema potser és que la justícia política és massa descarada i hi ha moments en que ha de corregir-se a si mateixa perquè se n'adona que s'ha passat 33 pobles de 33 països”.