De la terrible rebel·lió a la mínima desobediència. La Fiscafina ha estat molt generosa, ui sí, fent ara el camí descendent que ja havia d'haver fet el 20 de gener quan van iniciar el judici contra el Major Trapero i la cúpula d'Interior. Perquè la sentència escarment que l'Estat va aplicar al Govern i als dos líders socials indepes que van ser jutjats al Suprem desmuntava totalment els arguments legals aplicats en la venjança organitzada per la branca “deloscobista” (concepte) de l'Estat contra qui va considerar el seu gran enemic. Contra aquell a qui, amb l'inestimable ajut dels mitjans amics, van posar-li una creu negra després dels atemptats de la Rambla de BCN. Contra aquell que van jurar que pagaria per haver-los passat la mà per la cara. ¿Qui ho diu que les clavegueres no tenen ànima? Rancúnia i gelós per donar i per vendre.

Gent molt important de l'Estat reconeix, en privat, que Trapero i la seva gent van estar impecables. Però el “deloscobisme” (concepte) no li ho van perdonar. Ni tampoc van pair no ser capaços de trobar una puta urna. És que ni una. CAP. ZERO. I van aprofitar el post 1 d'octubre per destruir-lo. I aquesta és una de les grans lliçons que hem d'aprendre de tot allò. Davant la força d'un estat, els ciutadans estem indefensos. Qualsevol. ¿Cal que comparem les conseqüències hagudes després dels incendis que hi ha hagut aquests dies a les comissaries dels EUA amb els nou anys de presó dictats contra els Jordis per pujar a un cotxe desballestat a desconvocar una manifestació? Cal que recordem que aquí s'ha considerat sedició una cosa que no es va poder provar perquè no va passar? O el cas Tamara Carrasco, el dels CDR, o el d'en Valtònyc?

Winston Churchill és l'autor d'aquella famosa frase que diu: “La democràcia és el sistema polític en el qual quan truquen a la porta de casa teva a les sis del matí saps que és el repartidor de la llet”. Si Churchill fos català, o espanyol del sector que molesta al “deloscobisme” (concepte), i visqués ara i aquí diria: “Espanya és un sistema en el qual no cal ni que truquin a la porta de casa teva per detenir-te acusat de qualsevol crim, jutjar-te i condemnar-te”. I ho remataria amb un “I a les proves em remeto”.