La Fiscalia ha rectificat la seva qualificació inicial en el judici al Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la cúpula del Departament d'Interior, i demana 10 anys de presó i 10 anys d'inhabilitació per un delicte de sedició. Tot el procés s'ha instruït i jutjat per un delicte de rebel·lió, com també va passar en el judici a bona part del govern català que es va fer l'any passat al Tribunal Suprem. Amb tot el Ministeri Públic obre la porta a una condemna per desobediència sense presó en el cas que no quedi provat el delicte de sedició. 

La mateixa pena demana el fiscal per a Pere Soler i César Puig. Per a la intendent Teresa Laplana rebaixa el delicte a sedició i demana 4 anys de presó i 4 anys d'inhabilitació absoluta. 

 

Amb sis minuts de vista pública n'hi ha hagut prou perquè la Fiscalia tirés per terra totes les bones previsions que s'havien fet fins al moment. El Ministeri Públic ha cedit en el delicte, però no en la pena que demana, i fixant-se en la sentència del Tribunal Suprem dels càrrecs polítics jutjats pel procés independentista, segueix la mateixa línia en el seu escrit de conclusions. A més de la presó i la inhabilitació, demana una multa de 60.000 euros, i en el cas de Trapero, una inhabilitació específica d'un any i 8 mesos per exercir de policia. 

Al final de les conclusions la Fiscalia planteja al tribunal que si no veu provat el delicte de sedició condemni Trapero i la cúpula d'Interior a un delicte de desobediència, que no comporta pena de presó.

 

La Fiscalia manté que el 20 de setembre, a la conselleria d'Economia Josep Lluís Trapero i Teresa Laplana "van cooperar de forma decisiva, conscient i intencionada amb les finalitats perseguides per les institucions catalanes" i "impedint el desenvolupament de la diligència judicial en les condicions legals exigides per l'ordenament jurídic". 

Tot i el testimoni del Major dels Mossos durant el judici, el Ministeri Públic també manté que "les condicions imposades per Jordi Sànchez a la comissió judicial durant aquella jornada van ser totalment assumides per l'acusat Josep Lluís Trapero, que en la seva conscient inactivitat, va evitar posar fi al greu problema d'ordre públic que s'estava produint i que impedia l'activitat normal de la comissió judicial". 

Sobre l'1-O els fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira no abandonen la seva tesi que els acusats Pere Soler, en aquest moment director general de la policia, i César Puig, secretari general d'Interior i el mateix Trapero, van tenir una "estratègia conjunta" i que "no només van ometre tota actuació per evitar el referèndum, sinó que van contribuir de forma decisiva al fet que el cos dels Mossos d'Esquadra es posés al servei del pla secessionista. 

La fiscalia qualifica d'"actuació merament formal" les 4.469 actes que es van aixecar en els punts de votació l'1 d'octubre desobeint el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè no van precintar els locals ni van fer cap advertència als qui ja els estaven ocupant.

L'acusació manté que Josep Lluís Trapero, César Puig, Pere Soler i Joaquim Forn van "idear conjuntament les passes a seguir durant els dies 29 de setembre i fins el dia 1 d'octubre", i detalla que dins aquest pla hi havia "l'execució de l'estratègia conjunta i l'aparent compliment de les ordres rebudes del Ministeri Fiscal i del poder judicial". Els acusa d'haver disenyat "un pla d'actuació fraudulent" i a la vegada "deliberadament ineficaç". 

La setmana que ve es rependrà el judici per sentir els al·legats finals de totes les parts. Es farà a la seu que l'Audiència Nacional té a San Fernando de Henares perquè permet garantir millor les mesures de seguretat de la Covid-19. La setmana que ve tots els acusats i els advocats es deplaçaran a Madrid per encarar el tram final del judici que el 17 de juny quedarà vist per a sentència.