És l'efecte “ninot d’Elvis Presley”. ¿Vostè recorda aquell anunci d'un cotxe on hi apareixia un ninot del Rei (del rock) ballant al ritme de les accelerades? És aquest:

La gent va quedar-se amb el ninot i va obrir-se un mercat inesperat consistent en milers de persones buscant un objecte inexistent. Fins que uns quants van decidir començar a fabricar-lo. Alguns fent unes còpies realment lamentables, per cert. Però el que s'anunciava, que era el cotxe, si tu preguntaves pel carrer de quina marca era, ni idea.

Ara Pedro Sánchez presenta una oferta de referèndum. Sí, de l'Estatut del 2006, però el que queda és el ninot. O sigui, que ha fet una oferta de diàleg i de pacte. Vaja, que el Gobierno està decidit a baixar el suflé i que, en tot cas, qui no vol negociar són els altres.

Ana Pastor, presidenta del Congrés, mà dreta i amiga íntima de Rajoy, proposa que el President Torra vagi al Congreso a explicar-se. El reglament diu que una compareixença d'aquest tipus ha d'acabar amb una votació, però ara estan treballant per canviar la formula. Passi el que passi, el que quedarà és que hi hagut una oferta de mà estesa. De diàleg i de pacte. Vaja, que el Congreso està decidit a baixar el suflé.

L’empresa AGBAR anuncia que torna a Catalunya. Diu que la situació ho permet. I això obre el debat sobre la possibilitat de retorn de moltes altres empreses que farien el camí invers al de la tardor passada. Esclar, el clima ha canviat i a l'horitzó ja no s'albiren tempestes sinó diàleg, pacte i un suflé del gruix del paper de fumar.

Però si gires el cap i en comptes del ninot mires la carretera que tens al davant, veus un munt de senyals de perill: “Risc de despreniments de 155”, “Suprem desbocat”, “Corbes perilloses a l’ultradreta” o “Tram amb concentració de piolins enviats per la Diada”.

Per tant, sí, està molt bé que ens entretinguin amb el ninot, fa molta gràcia i és molt divertit. I no dubto que l'han posat al costat del retrovisor del cotxe amb tota la bona voluntat i amor infinit, però la qüestió és que aquí el que s'anuncia és el cotxe. I qui diu cotxe diu el judici a l'antic govern i al govern exiliat o la persecució a Valtonyc, Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, usats com a caps de turc per acollonir-nos a tots.

Fa dies, no-se-sap-qui va començar a parlar de “tardor calenta” i ha aconseguit que molta gent vagi repetint el concepte. Però sentint el discurs del President Torra, sentint què diu el President Puigdemont els últims dies, queda clar que la voluntat general és deixar que soni Elvis i que el ninot vagi ballant.

Perquè ara mateix, tots plegats, aquí i allà, preferiexen ignorar els senyals de perill.