Apujo la persiana. Fa un sol apagat, que és molt de sol tenint en compte que la previsió és de pluja des de demà fins a dimecres. Avui tocava comprar i fent la llista del que havia de menester per omplir el carro, he aprofitat per fer-ne una altra. De llista. Però primer li explico l'aventura de comprar. Com que tots anem amb mascareta, no conec la meitat de la gent que em saluda pel carrer i he optat per saludar tothom. Algun l'encertaré. De fet avui he intercanviat tres frases amb una senyora que no tinc ni idea de qui és. Però és que, a més, amb la mascareta se m'entelen les ulleres i encara hi veig menys. Sí, ja m'han explicat 873 cops com haig de fer per evitar-ho, però no hi ha manera. Total, que espero acabar tot això sense obrir-me el cap ensopegant amb vagi vostè a saber què o saludant cordialment un psicòpata assassí en sèrie pensant que és una venerable padrina. Ara, anem a l'altra llista.
Cada cop tenim més clar que aquesta situació va per llarg, que el final definitiu només arribarà amb la vacuna i que, mentre acaba de venir, ens haurem d'anar adaptant a una cosa que serà un poti-poti entre el que va ser la nostra vida ACV (Abans del Coronavirus) i el que serà DCV (Després del Coronavirus). Però arribarà un dia en que la majoria de coses tornaran a funcionar. No sabem com, però aniran anant. I quan aquest dia arribi, segons la meva llista, se m'ha girat molta feina.
Comencem per la part del que vindria a ser l'edat. Tinc pendent visita al cirurgià del meu genoll, que se l'havia d'haver mirat l'endemà del confinament i ja no va ser i ara que tocava la següent visita, tampoc serà. Però també haig d'acabar la rehabilitació amb la fisio, tinc el dentista a mitges i m'haig de tornar a revisar la vista perquè amb tanta pantalla de prop i tan poc de mirar a l'horitzó, estic com Rompetechos. I amb el baf, encara més.
I ara tenim la part de la intendència. Se m'ha trencat una peça d'una persiana i estic a punt de no poder-la obrir (no, no és la que surt al principi de les peces sinó una altra), la cisterna del WC vessa i no puc comprar el recanvi, també vessa el tub flexible de la dutxa, s'ha trencat una peça de la sortida de vapor de la caldera, se m'han fos dues bombetes i ha quedat a mitges una connexió elèctrica que ha de fer ENDESA al carrer. Ah, i al cotxe li toca la revisió anual, però amb la cua que hi haurà al taller crec que ja serà la del 2021... això si el trobo sota la pols. Ja veu quina agenda més apassionant m’espera, oi? Però, sap què és el més important? Efectivament, que amb la que està caient, tot això no és gens important. Les prioritats, ara mateix, són unes altres i només faltaria que tot això ho consideréssim realment important.
Per cert, parlem de prioritats? Doncs torno a la llista de la compra. A la fruiteria he vist una escena que m'ha deixat glaçat. Ha entrat un senyor de més de 85 anys, ajudat d'un caminador i acompanyat de la seva cuidadora. A part que no ha respectat l’aforament permès i que ha tocat tot el que ha volgut, anava sense cap mena de protecció. Ni guants, ni mascareta. I la noia tampoc, I en cap moment han mantingut cap distància de seguretat ni res que se li assemblés. Aquest pobre senyor no ho sap, però està jugant-se la vida. Així de clar i així de bèstia. Ah, i la noia, també.
Si passés el que tots desitgem no passi, aquest senyor agafés la malaltia i morís a casa seva fulminat pel que ell pot pensar que és una grip normal, serà una víctima més del coronavirus o no? A Catalunya i, des d'avui a la Comunidad de Madrid, sí. Però a l'Estat, no. (Per cert, ara que a Madrid compten bé, en un dia han passat de 7 mil morts a 13 mil). ¿No hauria de ser una prioritat donar les xifres vertaderes, que són molt fàcils de tenir, tal i com explicava ahir? Perquè, si amb les xifres dels morts fan això, què no ens faran amb les altres, no? Qui se'ls pot creure mai més? Aquí i a la Xina. I mai millor dit. Perquè a Wuhan (contigo sí que empezó todo) avui a les autoritats, de sobte, els han aparegut uns milers de morts que no havien comptat. I ara resulta que, oficialment, en una ciutat d'onze milions d'habitants, on el virus es va escampar al principi sense cap control perquè ni se sabia que existia, en total hi han mort... només 3.900 persones! La meitat que a Catalunya, on encara som en plena activitat viral i només en som 7 milions, i el 17% dels morts haguts a Itàlia, on ja van pels 23 mil.
Però es veu que la prioritat és la propaganda, sobretot a Madrit (concepte). Allà uns i altres van a sac. El PP de Casado obeint l’Aznar més deslleial, l’ultradreta insultant el Gobierno d'una manera absolutament irracional usant gent que es fan dir periodistes i centenars de milers de bots i de perfils falsos creats a les xarxes, i el PSOE piulant al seu compte oficial que el signe “+” vol dir realment “a la baixa” i “descens”.
Total, que avui hem passat un dia més de despropòsit, sabent que demà tindrem un altre dia i que també tindrà el seu propi despropòsit. I amb el convenciment total i absolut que si ni amb els milers de morts que causarà la COVID19 són capaços de comportar-se amb un mínim de decència política, vol dir que, definitivament, no en podem esperar res. Mai més. I això sí que és prioritari.