La Sarah és una jove professional. Té poc més de trenta anys, amb parella però sense fills. Té una bona preparació acadèmica, i cobra un sou mitjà per una feina qualificada. És sociable i té un grup d'amics i amigues. Està bastant connectada a xarxes socials i es considera una persona bastant informada de tot el que passa en el món que la rodeja. Una persona com moltes altres. Un dia llegeix en una de les revistes que fulleja que, avui dia, la genètica ha avançat molt i s'ha produït una gran revolució, que les tècniques de seqüenciació massiva han abaratit molt l'obtenció de la informació genètica de cada persona, i que el diagnòstic genètic guiarà les decisions mèdiques del futur. Li sembla un tema molt interessant. Ella és encara jove i no té cap problema aparent de salut, però la seva mare comença a tenir símptomes de problemes cardiovasculars i el seu pare té problemes de diabetis d'adult. La seva tieta materna va tenir un càncer de mama, tractat mitjançant cirurgia i quimioteràpia. El seu avi té problemes d'hipertensió i la seva àvia, degeneració macular associada a l'edat i es medica per a la depressió. Una família com qualsevol altra.

Així que la Sarah comença a donar voltes al tema. Mira les xarxes socials, i veu que hi ha moltes empreses que ofereixen serveis per internet per fer qualsevol mena de diagnòstic genètic. Hi ha empreses que ho fan tot, t'analitzen tot el genoma o moltes posicions del teu ADN, i t'ofereixen un informe sobre quines malalties pots arribar a patir en un futur i amb quina probabilitat. La Sarah encara no pateix cap malaltia. S'alimenta bastant bé, no fuma gens, beu poc i fa una mica d'esport. Però, i si resulta que ha heretat "els gens pel càncer de mama"?, o "els gens de la hipertensió" del seu avi? Qui li pot assegurar que no patirà diabetis d'adult com el seu pare? La Sarah decideix recollir més informació. Al sopar del divendres ho consulta als amics. Tots coneixen a alguna persona que s'ha fet alguna prova genètica per internet, per trobar als seus ancestres o per "jugar". Mira a Facebook i Twitter, i s'adona que hi ha molta gent que diu que s'aprima perquè segueix una dieta adient per al seu ADN. La Sarah es creu suficientment madura i crítica per opinar de les decisions que pren a la seva vida. Però, curiosament, per a parlar de possibles malalties que encara no pateix, i de qui li ha de fer les proves genètiques per a determinar-ho, no consulta cap especialista. No va al metge per parlar dels dubtes que se li generen, ni tampoc coneix cap genetista perquè l'aconselli. No va a cap laboratori genètic clínic, ni a cap laboratori especialitzat en diagnòstic de malalties, perquè ella vol una visió general de totes característiques determinades genèticament que ja presenta o que pot arribar a desenvolupar. Així que contacta amb una de les empreses que li diu que li farà una anàlisi molt completa del seu genoma i de les seves predisposicions genètiques, per un preu molt mòdic. Segueix les instruccions de com enviar una mostra de la seva saliva i es queda esperant els resultats. La gran qüestió, de fet, la que hauria de ser LA QÜESTIÓ, és quina fiabilitat, reproductibilitat, consistència i èxit diagnòstic tenen les proves genètiques que li faran.

La genètica no és un joc, és una informació molt valuosa, però cal saber-la analitzar i interpretar

M'he inventat el nom de la Sarah, però segur que hi ha moltes Sarah al món. La majoria d'empreses que ofereixen una anàlisi generalitzada del genoma per internet, en proves directes al consumidor (DTC), no es dediquen al diagnòstic genètic de malalties, i a la lletra petita, a baix de tot de les seves pàgines web (al disclaimer), així ho indiquen, ja que expliciten que el que fan és genètica recreacional sense intenció que serveixi de diagnòstic clínic. Aquestes empreses igual et diuen que tens variants genètiques per tenir la cera de l'orella espessa o els ulls blaus, que et comenten que tens un 30% de risc de patir malalties cardiovasculars, un 50% de patir la malaltia d'Alzheimer i un 70% de desenvolupar osteoporosi. Totes aquestes malalties són freqüents a la població, i a més d'haver molts gens que hi intervenen de forma quantitativa (el risc de patir la malaltia depèn de la interacció de moltes variants en gens diferents), hi contribueixen factors ambientals. Parlar de risc de patir una malaltia no dóna una seguretat absoluta, i tenen marge d'error i d'encert.

En canvi, les malalties hereditàries mendelianes, les causades per mutació en un únic gen, són, en canvi, molt més rares o infreqüents i per identificar-ne les causes cal tenir un coneixement profund de la malaltia i dels gens i les mutacions que la poden causar. Les empreses de diagnòstic serioses tenen un percentatge d'èxit diagnòstic al voltant del 30%-40% quan no són especialistes de malalties en concret, però les empreses que s'hi dediquen de forma especialitzada, després d'adquirir un coneixement profund poden arribar a percentatges d'èxit diagnòstic molt més elevat, al voltant del 60% i, fins i tot, el 80%. Ho puc dir perquè em dedico al diagnòstic de malalties hereditàries de la visió, i sé el coneixement previ i l'esforç que requereix arribar a aquest 80%. I aquest diagnòstic és crucial per tal que els pacients puguin mai arribar a optar a un tractament curatiu eficient, d'aquí la rellevància que sigui acurat i fiable.

Doncs bé, algunes de les empreses que fins ara trobaven variants de risc per a malalties freqüents, ara podran també analitzar les variants genètiques per malalties hereditàries, per exemple, per al càncer de mama hereditari, causat per mutacions als gens BRCA1 i BRCA2 (gens que ja vaig explicar en un altre article). Seran fiables aquests diagnòstics genètics? Pensem que, depenent dels resultats, les dones portadores poden decidir fer-se una mastectomia o una extirpació d'ovaris profilàcticament, és a dir, de forma preventiva abans de desenvolupar cap càncer, per tal d'evitar-ne l'aparició. Per tant, estem parlant de diagnòstics que poden condicionar el tractament quirúrgic o clínic de les persones (en aquest cas, dones), quan el resultat és positiu. Un article que s'acaba de fer públic compara els resultats de diagnòstic genètic per als dos gens coneguts causatius de càncer de mama en 49.908 persones que van donar el seu ADN al Biobanc públic d'ADN al Regne Unit (iniciativa pública perquè la informació genètica dels pacients reverteixi en tota la societat), que s'ha analitzat per dues metodologies diferents, una és el diagnòstic genètic de variants d'un únic nucleòtid mitjançant un xip, que és el mètode usat en el diagnòstic de malalties freqüents, comparat amb la seqüenciació massiva de l'ADN (mètode usat per a identificar variants en malalties rares). Els resultats són aclaparadors: els mètodes de diagnòstic genètic per xip són bons i acurats per a detectar variants genètiques de malalties freqüents, però en canvi, donen un resultat erroni en el 85% dels casos quan detecten una variant patogènica infreqüent. En aquest cas, detecten moltes més persones portadores d'una mutació potencialment causativa de càncer de mama, que després resulta que no és cert. I això sí que fa pensar.

Tornant a la Sarah, què hauria de fer quan li retornen un resultat positiu per al càncer de mama? Doncs ha de ser conscient que ha jugat a la ruleta russa, que ella no té coneixements de genètica ni de malalties, que no és metge ni és genetista i necessita l'opinió i l'experiència de professionals. En primer lloc, abans d'angoixar-se, ha d'acudir al seu hospital i metge de referència, i demanar un diagnòstic genètic i clínic acurats i fiables. Res de ciència recreacional, cal obtenir la seqüencia del seu ADN i l'anàlisi acurada del gen o gens corresponents i anar al moll de l'os de la qüestió. I després, amb un bon diagnòstic genètic i clínic, metge, pacient i genetista han de prendre una decisió conjuntament, molt ponderada i molt informada. La genètica no és un joc, és una informació molt valuosa, però cal saber-la analitzar i interpretar. Aquesta és la medicina de precisió que ens espera al futur.