Tal dia com avui de l’any 987, fa mil trenta-vuit anys, a Reims (llavors regne de França), els estaments del poder es reunien a la Catedral per coronar Hug Capet, que seria el successor del rei Lluís V, el darrer monarca de la nissaga carolíngia i, per tant, seria el primer sobirà francès de la nissaga Capet. Lluís V havia mort sense descendència i la corona recauria sobre el parent del difunt més poderós patrimonialment i militarment, i més ben relacionat amb la jerarquia eclesiàstica, representada per l’arquebisbe Adalberó de Reims, cardenal-primat de França.
Aquell acte comptava amb la presència de tots els delegats territorials de la corona: els comtes, ducs i marquesos. Però, en canvi, el comte Borrell II de Barcelona no hi va acudir. S’ha dit que estava enutjat amb el poder central perquè dos anys abans (985) el comtat havia estat atacat i devastat per un exercit andalusí (la ràtzia destructiva d’al-Mansur) i no havia rebut l’ajut militar del seu sobirà i patró. També s’ha dit que Lluís V de França no va enviar ningú perquè esmerçava totes les seves energies per impedir que els seus parents el destronessin i el rellevessin.
Aquests elements van tenir la seva importància. Però hi ha una segona causa que explicaria l’absència de Borrell. Els comtes de Barcelona, que es transmetien el càrrec de forma hereditària des del segle anterior (Guifré el Pilós, 897), eren, també com els Capet, una branca menor de la família imperial, per Guinidilda, esposa de Guifré i rebesneta de l’emperador Carlemany. Els Bel·lònides de Barcelona sempre van ser fidels als reis carolingis de França, però quan desapareix la nissaga (987) prescindeixen de l’acte de renovar el vassallatge als nous reis de França.