A mesura que passen les hores, es fa més evident que la Comissió Europea va tancar un mal acord comercial amb Donald Trump. És veritat que s'aconsegueix evitar els aranzels del 30% que el president nord-americà havia amenaçat d'aplicar a partir de l'1 d'agost, però la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, amb la política d'evitar un mal major, ha deixat desprotegits sectors clau de l'economia europea, com l'agroalimentari, el farmacèutic o el de l'automòbil, i ha compromès una sèrie d'inversions en sectors estratègics, com la compra d'energia nord-americana per valor de 75.000 milions de dòlars i adquisicions militars l'import de les quals encara es desconeix.

Si bé el primer a treure targeta vermella a Brussel·les va ser el primer ministre francès, el centrista François Bayrou —que va titllar l'acord de submissió—, hi ha altres líders que també ho han fet, amb menys contundència, però en la mateixa direcció. Amb prudència —diguem-ne—, perquè tothom sap que Trump és un mal adversari si decideix fer servir la seva força militar i econòmica. Josep Borrell, alt representant de la Unió Europea i vicepresident de la Comissió entre el 2019 i el 2024, sempre necessitat d'un excés de protagonisme i ara sense la cotilla d'un càrrec oficial, ha assenyalat que una mala estratègia porta a un mal resultat i que la Comissió va preferir adular i apaivagar Trump acceptant comprar més armes i gas, cosa sobre la qual no és competent, i aranzels unilaterals. Per tot això, Europa —assenyala— surt geopolíticament debilitada del pacte tancat en una hora en un camp de golf.

La UE s'haurà d'obrir a nous mercats, sabent que el canvi no és fàcil i que Rússia o la Xina tampoc no són la panacea

En el càrrec, Borrell hauria estat més prudent, però, excepcionalment, costa portar-li la contrària en aquest cas. Brussel·les ha vist les orelles al llop i s'ha espantat, i ha acceptat passar d'aranzels del 10% al 15% i se n'ha sortit millor que la Xina, el Brasil, Mèxic o el Canadà, per als quals, si l'estadant de la Casa Blanca no canvia de posició, l'1 d'agost entraran en vigor aranzels d'entre el 30% i el 55%. Espanya patirà de manera important al sector del vi, l'agroalimentari i l'acer. El Govern de Catalunya ha obert una línia d'ajuts a les empreses perjudicades d'un total de 50 milions d'euros —als primers 27 s'hi podrà accedir a partir de setembre—, amb subvencions de fins a 90.000 euros per a les companyies afectades.

Per tot plegat, és evident que Trump s'ha sortit amb la seva, i després de prometre nous acords comercials amb desenes de països, l'assolit amb la UE és el millor de tots. Desenes de milions de dòlars ingressaran a les finances dels EUA en concepte d'impostos a la importació amb l'acord Von der Leyen, i una primera anàlisi de Capital Economics parla d'una caiguda del 0,5% del PIB europeu. No se'n beneficiaran, en canvi, els consumidors nord-americans, ja que els productes europeus s'encariran, però aquest tampoc no és l'objectiu de Trump, que vol reorientar a un consum majoritàriament de productes nacionals els seus gairebé 350 milions d'habitants.

En vista de tot això, és obvi preguntar-se si els polítics de Brussel·les han estat a l'altura o, per contra, s'han espantat de bon començament. És probable que hi hagi força d'això últim, però per tal que en el futur no continuï sent així, la UE haurà d'obrir-se a nous mercats, un cop la zona comercial amb què històricament hi havia més sintonia ha actuat amb evident mala fe. Sabent que no el canvi és fàcil, que les opcions no són tantes i que grans mercats, com Rússia o la Xina, tampoc no seran mai una panacea.