Estic gairebé d'acord amb el president inhabilitat en l'exercici del càrrec, Quim Torra, que "l'autonomia és un obstacle per a la independència". Vegem.

La proposició de Torra és gairebé una tautologia, una veritat-veritable per ella mateixa en qualsevol supòsit lògic; en retòrica, una reiteració. O, si ho prefereixen, una bajanada: l'últim president efectiu conegut no hauria fet més que descobrir la Mediterrània amb la seva pensada.

Prenent com a base del model Catalunya, el que diu Torra és veritable per se si considerem que l'autonomia va ser la fórmula amb què els poders de l'Estat espanyol postfranquista a) van voler "encaixar" en el nou ordre "democràtic" allò que s'en deia el nacionalisme moderat o "catalanisme"; per entendre'ns, el que representaven Pujol, Reventós o el Guti i b) i, com a conseqüència, frenar tota vel·leïtat independentista o similar que pogués aparèixer en el futur davant d'un eventual tancament d'un model de redistribució territorial del poder inicialment obert. Aquest va ser el "pacte" de la Transició, més o menys imposat des d'allà i més o menys acceptat des d'aquí, que es va carregar la sentència de l'Estatut del 2010.

L'autonomia serà un obstacle per a la independència sempre que els que se n'han beneficiat i els que pretenen continuar beneficiant-se ho puguin fer

Però he escrit que "gairebé" estic d'acord amb Torra. L'autonomia, efectivament, serà un obstacle per a la independència sempre que els que s'han beneficiat d'ella durant dècades i els que pretenen continuar beneficiant-se -es declarin independentistes, autonomistes, federalistes, catalanistes, espanyolistes o el que els sembli- puguin fer-ho. Gosaria dir, que en part, Torra es referia a aquests sectors no només polítics, econòmics i mediàtics -que també- sinó tècnics (llegiu funcionarials i assimilats) que, amb tota legitimitat, sens dubte, viuen gràcies a l'autonomia. Són els que, per entendre'ns, deixarien de cobrar el seu sou públic durant uns mesos si es fes efectiva una independència no pactada amb l'Estat espanyol. O bé, aquells que, a més d'omplir-se la boca amb la independència, i fins i tot declarar-la, haurien d'assumir els costos d'"implementar-la". Ergo és el pes de la inèrcia funcionarial, tecnocràtica, i alguns altres factors més, sens dubte, el que -com bé sabien els que en la transició van idear l'invent autonòmic- frena la independència.

Rajoy es va carregar l'autonomia amb el 155 per evitar la institucionalització de la independència

Però, insisteixo, he escrit que "gairebé" estic d'acord amb Torra. Perquè l'autonomia, degudament gestionada, pot convertir-se també en una pista de llançament per a la independència. La prova és que, i aquí la tesi de Torra trontolla, Rajoy, amb el beneplàcit de l'avui president Sánchez i l'amortitzat Albert Rivera, a més del Rei i el deep state, es va carregar l'autonomia amb el 155 per evitar la institucionalització de la independència, la independència si no de iure, de facto, en tant que sostinguda per una autoritat legítima (autonòmica). Per això allò de la D.U.I no va ser un cop d'Estat, com pretén l'espanyolisme, sinó, a tot estirar, un conflicte -greu, molt greu sens dubte- entre parts d'un Estat "compost". Espanya hauria d'haver aprofitat la crisi del procés per fer-se un reset de (re)legitimació democràtica -acceptant un referèndum a l'escocesa- i no el contrari, la (des)legitimació total per a una amplíssima majoria de la ciutadania catalana. Aquest reinici deuria haver estat la clau de resposta i no la policial-judicial (repressiva) al "desafiament" català si Espanya fos un Estat seriós. Fins i tot "federalment" seriós.

Mentrestant, el penós nyap jurídico-polític -a més de repressiu-  que ha tingut el seu últim episodi en l'expulsió de Torra de la presidència de la Generalitat per part del Tribunal Suprem, continua forçant la llei fins a límits insospitats amb resultats no menys inèdits. Resulta que ara Catalunya és de facto independent. No rigueu. El momentum invocat per Torra era ara. L'Estat espanyol, amb la inhabilitació de Torra, ha deixat de tenir màxim representant ordinari a Catalunya -d'acord amb l'Estatut vigent (article 67.1)-. Ara mateix Catalunya té president inhabilitat, vicepresident en funcions amb funcions de president, president a l'exili i (ex) presidents amb oficina d'expresident o sense però no té president.

L'Estat espanyol s'ha carregat el seu últim virrei a Catalunya i (fins ara) no l'ha rellevat

L'Estat espanyol, estranyes paradoxes de la història, s'ha carregat el seu últim virrei a Catalunya i (fins ara) no l'ha rellevat. Se suposa que ho farà a partir de les pròximes eleccions, les del 14 de febrer, si és que el candidat li convé -em remeto als que no han passat el tall: Puigdemont, Sánchez i Turull, les investidures dels quals van ser bloquejades pel deep state després del 21-D. No fa falta que Torra, ni cap independentista, es carregui l'"obstacle" que pugui representar l'autonomia, ja s'encarrega l'Estat espanyol de fer-ho per ells. Torra té "gairebé" raó: a menys autonomia, més independentistes (i al revés). I potser sense cap, tots. O gairebé.