"No deixem mai de voler el que volem, sigui bo per a nosaltres o no"
Stephen King
Hi ha un relat curt de Stephen King que comença amb l'estranya mort d'una jove atrapada per una màquina de planxar moderna i perfecta d'una bugaderia. La destrossa és horrorosa, però més estrany resulta comprendre com la jove ha pogut acabar atrapada en la màquina. Res no és tan senzill com sembla. La planxadora ha tastat la sang humana i des d'aquest moment, buscarà la manera de tornar a aconseguir-la. No soc gaire de King, però sí de la seva manera d'explicar la ficció i la tasca de l'escriptor. En aquest aspecte ha escrit el que potser és un dels manuals més clars sobre l'art del novel·lista.
La qüestió és que The mangler, el títol original, m'ha passat pel cap quan he conegut el recurs de la Fiscalia sobre el tercer grau dels polítics catalans presos i la suspensió de la classificació, mentre no es pronunciïn els tribunals. Això i la decisió final del tribunal sentenciador de retirar-los-el definitivament, la qual cosa, encara que no els agradin els spòilers, no em queda més remei que anunciar-la ja. No tinc cap dubte que això és el que farà el Tribunal Suprem. Es deuen preguntar que per què he recordat aquest relat de terror, ha estat per dues qüestions clares: la primera, la lògica interna de la ficció i, la segona, la lògica d'una maquinària de repetir les accions que la seva essència dicta que ha d'executar.
Ja saben que jo estic convençuda que el nexe amb la realitat es va trencar el dia que el finat fiscal general Maza va redactar i va presentar aquella querella que convertia les accions de desobediència al Constitucional i el desafiament polític en una rebel·lió. Després d'això, la lògica de la ficció s'ho va carregar tot. Tots sabíem que no havíem assistit a un cop d'estat i fins i tot el Tribunal Suprem ho va haver de reconèixer, encara que no van caure del tot de l'ase i van inaugurar la teoria de l'alçament tumultuari, per al qual no cal aixecament ni tumult. No cal que els ho expliqui. En realitat, assistim, com bé va dir Lesmes l'altre dia, a la "contundent resposta del Poder Judicial davant el desafiament independentista". Només que jo no tinc gaire clar que l'essència del Tercer Poder hagi de ser la de respondre a res, i menys a desafiaments, i que n'hi hauria prou que apliquessin la llei escrupolosament només als assumptes que són de la seva competència.
Aquí entra en joc la lògica del poder. O creien que els senyors del Suprem deixarien que el seu poder es tornés paper mullat? Ja saben que no
Però aquí és on entra en joc la trituradora. Un cop existeix aquesta malaurada sentència ferma, no podem esperar res més que no sigui que la màquina funcioni tal com està previst. Tècnicament, es veu clar que el temps transcorregut de compliment efectiu i la quantia de les penes converteix en totalment desviada de la norma habitual la classificació en tercer grau. Cap persona sentenciada pel mateix nombre d'anys no ha sortit en tercer grau amb tan poc compliment de la pena. Això és així.
Així doncs, la Fiscalia de Catalunya, actuant sense cap directriu superior, ha informat del que lògicament el sistema imposa que ha d'informar: que no és el moment de progressar en grau. Òbviament, com que el sistema pressuposa una sèrie de qüestions que s'han d'avaluar, la lògica interna de la ficció els porta a dir que "l'internament efectiu és l'única manera de conscienciar el delinqüent que no pot abusar de la situació de poder que ostentava convertint la seva pròpia voluntat en llei". No és cert que ho fessin. Si haguessin convertit efectivament en llei la seva voluntat, Catalunya seria independent, ergo és obvi que no ho van fer ni podien fer-ho, n'hi havia prou d'anul·lar les decisions en el Tribunal Constitucional. Però com que el sistema ha dit que són delinqüents, ara toca aplicar-los una lògica que no ens quadra, perquè, en efecte, ni és possible tractar-los ni és possible obligar-los que canviïn d'opinió ni és factible obligar-los a acceptar que van delinquir i que són uns delinqüents. Jo tampoc crec que ho siguin, ja que crec que, sense cap mena de dubte, no hi va haver sedició i, sens dubte, encara que van incomplir la llei no va ser el Codi Penal. Espero que no em facin entrar, a mi i a tants, en el curset de reeducació que proposen.
La lògica falla des del principi —si hi va haver un delicte, no hi havia cap necessitat d'aplicar el 155, i si l'instrument legal era el 155, no hi havia delicte— i ara només podem veure com la lògica de la màquina tritura la lògica formal. Que la Fiscalia digui, com diria amb qualsevol, que cal acabar amb "les distorsions que els van portar a delinquir", és quelcom que als jutges de vigilància els grinyola en aquest cas, i així ho han dit, ja que aquestes distorsions procedeixen d'una manera reivindicativa de plantejar els pressupostos polítics, dels quals no abjuraran, almenys sotmesos a pressió penitenciària. No dic que no puguin revisar els mètodes d'acció política, però també estic segura que no ho faran perquè els tinguin tancats.
Això del tercer grau estava cantat, en la lògica de la trituradora, i també estava clar que seria revocat per un tribunal sentenciador que, sens dubte, no admetrà que les seves decisions siguin menystingudes o deixades sense efecte. Aquí ja entra en joc una altra lògica, que no és poca cosa, que és la lògica del poder. O creien que els senyors del Suprem deixarien que el seu poder es tornés paper mullat? Ja saben que no.
La màquina no deixa d'exercir les seves funcions, tal com està programada. No és possible demanar a les peces que se saltin el llibre d'instruccions perquè hi van introduir una tasca que no era de la seva incumbència. Tot això pot resultar injust, però és el que passa exactament quan es llança a les urpes de la justícia penal una qüestió. I per això mateix a molts els agrada llançar-hi coses que no haurien de llançar, perquè així s'asseguren que queden ben triturades.
L'única manera real i efectiva i lògica d'acabar amb aquesta terrorífica història és l'indult. L'indult, que significa que es considera que l'aplicació maquinal de la justícia ha produït una injustícia que s'ha de reparar. No podem tornar al passat i aconseguir que Maza, amb Rajoy darrere, guardi aquella querella en un calaix, ni podem desfer el judici i la sentència ni les conseqüències que se'n deriven. L'indult és l'única sortida, l'única manera d'aturar la trituradora.