"Sanctius est ac reurerentius de actis deorum credere quam scire” (Sobre les accions dels déus és millor creure que saber)

Tàcit. Germània

 

Nego ser Tácito però embolico la troca. Més enllà de la negació del que molts vam sentir en un enregistrament ―això de 'el meu compte barrejant Maquiavel amb Tácito era meu'― ha estat molt revelador el coneixement en sala dels inicis de les investigacions, encara sense judicialitzar, entorn del que passava a Catalunya. Això de Baena i el compte a les xarxes socials no té importància i mira que jo el vaig bloquejar fa un segle més o menys i sense saber qui en movia els fils.

Tàcit era historiador i Baena ens ha remuntat fins al 2015. Aquesta data en què rep una instrucció del fiscal cap de l'Audiència Nacional de la qual no en sabíem res per a, segons ha manifestat, investigar les possibles desviacions econòmiques que es podien produir per portar a terme aquella creació d'"estructures d'Estat" que Mas va anunciar. Es va passar tota la declaració regirant-se per negar qualsevol camí que portés a una investigació prospectiva. Aquesta era una qüestió que tampoc no es va esmentar, però que voletejava entremaliada a la sala. El tinent coronel ha incidit una vegada i una altra en la idea de "a mi només em manen". El cert és que sí, la Fiscalia de l'Audiència Nacional va enviar el novembre d'aquell any una instrucció tant a la Guàrdia Civil, com al Cos Nacional de Policia i, atenció, als Mossos d'Esquadra perquè remetessin a aquesta instància qualsevol fet que es produís i que encaixés en les competències de l'AN, que s'especificaven en els quatre o cinc fulls del document. La instrucció té com a origen, la vida és un carrusel, el llavors fiscal en cap Zaragoza, que avui s'asseu a la sala com a acusador per la rebel·lió, però que en aquell moment estava a les ordres de la fiscal general Consuelo Madrigal que, oh, mil casualitats!, també es troba avui a l'estrada acusant per aquest delicte. Segons m'expliquen, la iniciativa va ser de Zaragoza però li va ser pertinentment comunicada a Madrigal i, amb la seva vènia, lliurada als tres cossos. O potser va ser al revés, perquè mai no és fàcil determinar a misses dites qui és ou i qui gallina.

Això no deixa de ser curiós. El 2008 el ple de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ja havia decidit que aquest òrgan judicial no era competent per als delictes de rebel·lió: "Aquesta Audiència mai no ha estat competent per al delicte de rebel·lió". Havia estat el mateix fiscal Zaragoza qui havia informat donant suport a aquesta tesi. Tan clar ho tenia, que li va costar aleshores la seva amistat amb Baltasar Garzón que era l'inspirador de la causa. Esclar que una cosa és Franco i una altra una rebel·lió catalana, i això ha quedat molt clar en aquest òrgan. No només pel canvi d'opinió del fiscal sinó pel posterior de la mateixa sala. Eppur si muove.

Tota aquesta història va sobrevolar ahir la sala de vistes sense que gairebé ningú pronunciés cap nom dels protagonistes ni es pogués donar cap context del que ha passat

No hi ha cap dubte que la Guàrdia Civil es va arremangar i es va posar en marxa amb les ordres de la fiscalia a tota vela. Era encara una cosa en l'aire, la creació de les estructures de l'Estat, però li va condir per enviar un atestat que servís per obrir les diligències informatives que es van prorrogar fins a tres vegades sense judicialitzar-les. Les cròniques expliquen que amb els Mossos hi va haver algun desacord i que el mateix major Trapero va ser advertit de la necessitat que enviessin a la Fiscalia de l'Audiència Nacional qualsevol qüestió relativa a aquestes competències que trobessin. Se sospitava ja llavors que potser s'intentaria defugir l'ordre. Pot ser que a Trapero fins i tot li posessin les coses clares en una conversa telefònica. Ves a saber. Fins i tot que fos la primera vegada que se li va deixar entreveure que si no es compleix com a policia judicial et poden imputar. Parlar a misses dites és fàcil. Finalment, els Mossos van enviar "algunes coses" relatives a aquesta petició de la fiscalia que va donar lloc a l'obertura d'unes diligències d'investigació el març de 2016. Poca cosa. Per cobrir l'expedient.

El testimoni ahir es va remoure inquiet diverses vegades. No és ximple i tenia molt clar que s'estava indagant sobre el caràcter prospectiu d'aquestes investigacions. "Del que posa el fiscal jo no en soc responsable", ha arribat a dir en un moment donat. Esclar que sabia que ni Zaragoza era a la sala, ni la litúrgia processal permet preguntar-los ara que estan acusant ni a ell ni a Madrigal sobre com es va dur a terme aquesta qüestió.

Tampoc no va respondre sobre les causes per les quals, després de tot aquest esforç i de la consideració per la Fiscalia de l'Audiència Nacional de la seva competència per investigar tot allò relatiu a aquesta rebel·lió en potència, finalment es va decidir remetre les diligències al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona que tenia incoat un procediment. Baena ha donat alguna dentegada aquí i allà, per acabar afirmant que no coneixia les raons dels fiscals i dels jutges per prendre les seves decisions. "Jo no em xapo les interlocutòries!", va dir altiu, revivint el cadet que encara deu dormir en ell. La qüestió no és que Zaragoza canviés d'opinió, sinó que qui la va canviar va ser el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, que era ja un altre. El mandat de Zaragoza acabava i la cap Madrigal ―aquesta mateixa que ara se seu al seu costat― per decisió pròpia o interposada el va laminar i el va substituir per Jesús Alonso, que va ser, ell sí, qui va enviar tota la patata calenta al jutjat de Barcelona. Poc imaginava que el següent canvi de fiscal general convertiria tot allò en una querella per rebel·lió que li entraria de nou per la porta de l'Audiència Nacional.

Tota aquesta història va sobrevolar ahir la sala de vistes sense que gairebé ningú pronunciés cap nom dels protagonistes ni es pogués donar cap context del que ha passat. Madrigal somreia lleument des de l'estrada. És el que té saber la trama mentre els altres veiem els capítols.