He tornat a quedar amb la mossa d’esquadra de l’altre dia. M’ho havia promès. No diré on ni diré qui és perquè té por, li noto al cos tibat, inflat, li veig a la cara la indignació, la tristesa, la vergonya. Avui no ha vingut vestida amb l’uniforme i tant ella com jo sabem perfectament perquè, no cal gastar paraules, tampoc és que tinguem gaire temps. Hem entrat en el territori més dur, el de la guerra més bruta, som en el moment més difícil de tots, el que pronosticaven els experts, quan l’Estat es comporta com un gat panxa enlaire, quan ja sap que ho té perdut definitivament. I no vol marxar de Catalunya sense fer el màxim mal possible. Ha decidit actuar amb total impunitat, saltant-se totes normes, projectant tota la ràbia sobre uns catalans als que veu com a enemics. “Ja no som súbdits, Galves, ara ja som directament enemics, ara ja ni se n’amaguen. Hauries de veure com els mossos de la Brimo —la brigada mòbil— celebren a Egara —el quarter general dels Mossos— les pallisses i les detencions arbitràries, les humiliacions. Ho viuen com una festa, com una victòria personal. Se n’alegren, estan contents com si els haguessin duplicat el sou. Als vestidors d’Egara fan celebracions, es burlen dels ciutadans als que han reprimit, com si fos un vestidor de futbolistes. Sembla com si el Reial Madrid hagués derrotat al Barça, aquest és el nivell, un nivell tan primitiu, tan....” Li pregunto si la paraula que busca és “elemental”. “No, la paraula és ‘cruel’, se senten impunes per fer tot el que vulguin, per abocar la ràbia acumulada contra els manifestants, contra els catalans, una ràbia que fa anys que duen a dintre, pel que es veu. Fan bromes pesades sobre els manifestants que han perdut un ull. És increïble. Són obertament partidistes. Ells i nosaltres.”

La mossa amb la que estic parlant avui no porta el mòbil. El té a la bossa, em diu, potser l’estan controlant a través del telèfon, potser són tot imaginacions, però el cert és que se sent vigilada. “No respectaran res i aviat començaran una purga dins dels Mossos d’Esquadra. Es veu a venir. Alguns agents han estat expedientats i no són pas els animals de la Brimo. És curiós. I, en canvi, no passa res perquè als seus furgons portin banderes d’Espanya, moltes amb l’àliga negra del franquisme, moltes amb simbologia feixista, violenta. Aquí l’única violència és la policial, els nostres ciutadans, independentistes o unionistes, són tots pacífics. Que el feixisme és una ideologia violenta i que s’alimenta de la violència no ho descobrirem ara, ho saben totes les policies modernes del món. Menys als comandaments dels Mossos, pel que sembla. Hauries de veure als entrenaments com hi ha mossos que exhibeixen, desafiadors, samarretes amb la bandera d’Espanya, samarretes de la Policia Nacional, samarretes de la Guàrdia Civil, qualsevol cosa menys símbols catalans o de la policia catalana. Com si fossin una policia d’ocupació, directament, estan en contra de Catalunya. Sota de l'uniforme oficial dels Mossos, que porta la senyera, normalment, tots aquests que et dic duen les samarretes reivindicatives de l’espanyolisme que t’he descrit. Juguen a ser els dolents, com criatures, però el problema és que tot això no és un joc. Se senten molt homes, exhalant masculinitat. Només faltava que ara alguns polítics —Miquel Iceta—, en plena campanya electoral, els encoratgin i els donin les gràcies pel que estan fent. Gràcies per què? Per fer servir la violència en contra de l’independentisme? És una vergonya. I una irresponsabilitat. En nom d’Espanya tot s’hi val, fins que aconsegueixin tenir tota la població de Catalunya en contra de la seva policia”.