Parla i parla. La mossa de l’esquadra té moltes ganes de parlar. Potser perquè ningú no l’havia volgut escoltar gaire fins ara, potser perquè té moltes coses a dir, potser perquè és xerraire. Jo, mentrestant, vaig apuntant a la llibreta. La mossa està indignada, cansada, farta. “Mira, Galves, és molt difícil dur aquest uniforme ara, després de tot el que ha passat. Quan, un matí, et despertes d’uns somnis neguitosos i et trobes al llit, transformada en un un insecte monstruós. En un policia nacional o en un guàrdia civil. No, mira, jo no vaig entrar en aquest cos per pegar-li a la nostra gent quan vol fer valer els seus drets polítics. Una cosa és el vandalisme, una cosa és la delinqüència, i una altra cosa completament diferent, és l’activisme social, la defensa dels drets dels ciutadans. Per fer igual que el Cos Nacional de Policia o que la Guàrdia Civil no calia això, fer un altre cos, pràcticament de zero. No s’havien d’haver desplegat els Mossos d’Esquadra, o de l’Esquadra, com tu en dius, fent servir la manera antiga. Podien haver mantingut quatre escamots per jugar als soldadets de plom amb els polítics, amb les espardenyes de vetes i tot això que ens hauríem estalviat. Aquesta havia de ser una policia diferent, una policia catalana que estigués al costat de la gent i no en contra de la gent. Avui som indistingibles de la policia espanyola, ‘un model incompatible amb la cultura policial democràtica de Catalunya’, com diu en Miquel Sellarès”. La mossa de l’Esquadra amb la que estic parlant fa servir el mòbil per citar correctament un tuit del principal artífex de la policia catalana. Vol dir les paraules exactes. Vol fer les coses ben fetes. No vol cometre errors. Li miro l’uniforme i el porta immaculat, com si hagués de presentar-se a una sessió de fotos.

“Em fa vergonya tot això que ha passat. Quin fàstic de Govern, t’ho juro, que no està gens a l’alçada. Exceptuant algú. Parlen dels Mossos com si fóssim una única cosa i no, no. Una cosa és l’actuació que es va tenir durant el Primer d’Octubre i una altra cosa reprimir i reprimir com estem fent ara. La Brimo, la brigada mòbil, és un cau de fatxes, no t’equivoquis. Quan saps que algú treballa a la Brimo, per als altres mossos, no cal que et diguin res més, ja saps de què va. Són unes bèsties i uns... I la ideologia fatxa s’està apoderant dels Mossos d’Esquadra, fins al punt que els agents que són independentistes queden marginats, sense marge d’actuació. Avui hi ha una autèntica cacera de bruixes en contra dels mossos independentistes dins del cos...”

Sona el mòbil. La mossa diu que sí, que sí, amb la persona amb la que parla, només diu sí. Penja. “Ho sento però he de marxar ara mateix. Si vols podem continuar un altre dia. En tinc moltes per explicar d’aquesta policia tan admirable segons els diaris de Madrid. La mateixa policia a la que han estat desprestigiant durant anys...”

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Jordi Galves
Diari de la revolta (8) Bon cop de Fairy Jordi Galves
Jordi Galves
Diari de la revolta (7) Paraules per a una democràcia Jordi Galves
Jordi Galves
Diari de la revolta (6) La sal de la terra Jordi Galves
Jordi Galves
Diari de la revolta (5) Oda a l’egoisme Jordi Galves