L'ensenyament és un pilar fonamental de qualsevol societat que aspiri a projectar-se positivament en el futur. Qualsevol país que pretengui progressar, que vulgui un demà millor, requereix un bon ensenyament. A Catalunya, a més, l'escola i l'institut constitueixen un mecanisme fonamental per cohesionar el país, per construir comunitat, amb l'aprenentatge de la llengua en primer pla. Doncs bé, Catalunya té el sistema d'ensenyament de cap per avall. El sistema fa aigües, moltes aigües, tant a l'hora de fer que la canalla i el jovent aprenguin —el nivell fa anys que es troba en caiguda lliure— com pel que fa a la integració i el català. Davant d'aquest panorama alarmant, que certament és el resultat de molta incompetència acumulada, tenim una Conselleria d'Educació que en aquests dos anys de govern socialista ha demostrat ser un palmari desastre, una exuberant calamitat. És cert que el nivell general del Govern —aquell que venia a "unir i servir" i a fer funcionar el país com un rellotge— no és gaire alt, tot al contrari. Però la importància que, com dèiem, té l'ensenyament, fa el desgavell completament alarmant.
Aquesta mateixa setmana, la consellera Niubó anunciava la decapitació de la seva número dos, Teresa Sambola, i l'obertura d'expedients a tres persones més pel desastre en l'organització de les proves PISA. Sambola, a qui probablement el PSC, amb tentacles infinits, podrà trobar una altra ocupació de manera més o menys ràpida, serà rellevada per Marta Clari, que és una mena de senyor Llop de Pulp Fiction. Una dona ràpida i eficient, que ha sobreviscut fenomenalment a polítics de diferents colors. Tanmateix, la fins ara gerent a l'Ajuntament de Barcelona no té cap experiència en el camp de l'ensenyament. Zero. La reacció dura i expeditiva d'Esther Niubó contra la seva número dos suposa un cop de volant molt brusc. Cal recordar l'intent del govern de la Generalitat, el mes de juliol, de treure ferro al fiasco de les proves PISA. El president Illa va intentar aleshores circumscriure el desastre a "una qüestió tècnica". En què quedem? Aquest mateix estiu, l'executiu català també ha provat de minimitzar dos escandalosos daltabaixos més: el caos ferroviari del dia de l'eclipsi —i això que van crear una comissió interdepartamental perquè tot anés com una seda— i, molt més preocupant, el nyap de la llei catalana contra la "compra especulativa d’habitatges", impulsada per socialistes, comuns i ERC, llei que el Consell de Garanties Estatutàries va desmuntar de dalt a baix.
Què ha fet la conselleria tot aquest temps, a banda de fer vacances? Sembla que res
Amb relació al conflicte que enfronta la Generalitat amb mestres i professors, les coses no poden anar pitjor i hi ha una vaga convocada per al primer dia d'escola. Què ha fet la conselleria tot aquest temps, a banda de fer vacances? Sembla que res. I em pregunto: realment una conselleria que no és capaç de gestionar unes proves PISA —que no representen cap gran complicació— pot donar solució a un conflicte tan envitricollat i emmetzinat com el de l'ensenyament? Creu tal vegada Niubó que amb Marta Clari al seu costat els sindicats s'amansiran i, de cop i volta, als mestres i professors els corprendrà el seny i s'oblidaran dels greuges i de l'enuig que arrosseguen? És veritat que a Pulp Fiction el senyor Llop —interpretat per Harvey Keitel— es presentava assegurant: "Soc el senyor Llop; resolc problemes", però, bastarà l'enginy de Marta Clari per treure Educació del pou negre?