Giorgia Meloni ha aconseguit una fita poc habitual en la política italiana: durar. Aquest divendres, el seu govern compleix 1.413 dies consecutius al poder i es converteix en el més longeu de la història de la República italiana. Un rècord que, més enllà de la xifra, té un significat polític especial en un país acostumat als canvis de govern i a les crisis de coalició.
En el poder des de l’octubre del 2022, Meloni ha superat així el rècord del segon govern de Silvio Berlusconi, que va durar entre el 2001 i el 2005. Il Cavaliere, però, encara conserva una altra marca: és el primer ministre que més temps ha ocupat el càrrec, nou anys en total, tot i que repartits en quatre mandats.
Meloni va arribar al palau Chigi l’octubre del 2022, després d’unes eleccions que van portar per primera vegada una dona a la presidència del govern italià. La seva victòria també va tenir un altre component excepcional: al capdavant hi havia una dirigent procedent de la dreta radical, hereva d’una tradició política que durant dècades havia ocupat una posició marginal dins del sistema italià.
Quan va demanar la confiança del Parlament, Meloni va prometre que desmentiria els pronòstics dels qui auguraven una etapa breu. Quatre anys després, almenys pel que fa a la supervivència del seu executiu, pot donar-los per vençuts.
Una estabilitat poc freqüent
El seu govern ha mantingut una estabilitat poc freqüent a Itàlia. No hi ha hagut grans crisis internes ni una successió de canvis ministerials com els que han caracteritzat altres etapes de la política del país. La continuïtat s’ha convertit així en una de les principals cartes de presentació de la primera ministra, que defensa que un executiu estable té més capacitat per planificar, prendre decisions i mantenir una línia política coherent.
Però el rècord també té detractors. Els crítics de Meloni consideren que l’estabilitat ha tingut un preu: poques de les grans reformes anunciades han avançat al ritme promès i l’economia italiana continua mostrant un creixement modest. Els salaris reals també han perdut poder adquisitiu, mentre que el Govern ha prioritzat mantenir sota control els comptes públics.
La paradoxa és que Meloni va arribar al poder prometent una transformació de la dreta italiana i ha acabat fent de la permanència una de les seves principals victòries. El seu èxit més tangible, quatre anys després, és precisament haver evitat que el seu govern caigués.
La celebració del rècord tindrà lloc a Bari, al sud del país, on Germans d’Itàlia ha mobilitzat milers de simpatitzants. La trobada servirà per exhibir múscul polític i, sobretot, per començar a mirar cap al 2027. Perquè el rècord de durada no garanteix un nou mandat.
Els desafiaments de Meloni
El principal desafiament de Meloni arribarà tant des de l’oposició com des del seu propi espai polític. Els partits progressistes intenten arribar més units a les pròximes eleccions que el 2022, mentre que a la dreta creix la figura de l’exgeneral Roberto Vannacci, líder de Futuro Nacional.
Vannacci reivindica una dreta encara més contundent i ha començat a guanyar pes en els sondejos, fins al punt de superar els dos principals socis de Meloni al Govern: la Lliga i Força Itàlia. El seu ascens obre una esquerda en el bloc conservador i planteja a la primera ministra un problema delicat: com evitar que la competència per la dreta acabi restant-li vots.
També han canviat algunes de les relacions internacionals que semblaven més sòlides quan Meloni va arribar al poder. La sintonia inicial amb Donald Trump s’ha refredat i els desacords públics han anat guanyant espai. A Europa, el pols recent amb Pedro Sánchez per la qüestió de Schengen apunta igualment cap a una Meloni més disposada a marcar perfil.
Per això, el rècord d’aquest divendres pot ser només el primer capítol d’una nova etapa. Meloni ja ha demostrat que pot durar més que cap altre govern de la República italiana. Ara li queda demostrar que aquesta longevitat es pot convertir també en una victòria a les urnes. El 2027 serà la prova definitiva.