La maternitat és una experiència deliciosament intensa, molt (però que molt) complexa i plena de matisos contradictoris. És igual de meravellosa que de difícil i esgotadora. Sovint, les mares no necessitem grans discursos ni frases fetes; necessitem que ens escoltin, respecte, una mirada còmplice i suport real. I, sigui dit, brindar amb una bona copa de vi quan a la fi dormen. Aquestes són algunes de les frases que moltes mares sentim massa sovint —i que fan més mal que bé—, així com algunes alternatives molt més útils, empàtiques, intel·ligents, alegres i respectuoses.

“Ja en tindràs altres” o “És que no anava bé” (després d’un avortament)
Quan una mare passa per una pèrdua gestacional, no necessita explicacions ni consolacions ràpides. Necessita espai per sentir la tristesa, per queixar-se, per al dol i per a la frustració. Minimitzar el dolor no ajuda ni a una mare ni a ningú.

“Doncs no haver tingut fills”
És una frase totalment injusta. No diríem a una persona que pateix una situació difícil de parella que “no s’hagués casat”, ni a un infant que pateix assetjament que “hagués triat una altra escola”. Que jo sàpiga, no tenir fills no anul·la el dret a expressar cansament o dificultats.

“T’has d’organitzar millor”
La maternitat no és com una agenda exacta. És no saber quan hauràs de passar una nit sencera a urgències, quan algú es despertarà amb febre o quan apareixerà un imprevist impossible de planificar. No pots saber quan es pixaran al llit, quan es tiraran a la piscina vestits, quan et vomitaran a sobre. Organitzar-se és “missió impossible”.

“Quin és el teu fill preferit?”
És la típica pregunta suada i incòmoda. L’amor entre germans no es mesura ni es compara. Cada fill és estimat d’una manera única. Del tipus: Qui t'estimes més, la mare o el pare? I que, encara que sigui la mare, no ho podries dir en veu alta…

“Gaudeix, que passa molt de pressa”
És cert que el temps passa de pressa, però hi ha nits molt llargues, moments molt durs i etapes especialment exigents. Reconèixer aquesta realitat també és cuidar en el present, per molt que en un futur les coses es vegin diferents.

En comptes de frases buides, tòpiques o judicis ràpids, hi ha paraules senzilles que poden nodrir les mares assedegades d’afecte

“Jo feia això i això altre amb els meus fills”
Aquesta frase sovint sona més a comparació que a suport. Et deixo les meves ulleres a veure si et serveixen? Comparar no ajuda: compartir experiències amb respecte, sí.

“Abans ho fèiem tot nosaltres i sense ajuda”
Les condicions laborals, familiars, socials i econòmiques no són les mateixes que fa vint o trenta anys. La criança no hauria de ser una competició entre generacions, i menys entre dones.

“Ets massa estricta”
Educar implica posar límits. I posar límits també és estimar. T’explico què acaba de fer? Abans de criticar, val més entendre el context.

“Deixa’l plorar, no passa res”
Cada família decideix com vol acompanyar emocionalment els seus fills. I una abraçada cuida més que una bufetada a temps? Has d’anar a veure l’última obra de la Marta Butxaca.

“No treballis tant, que és millor per als nens tenir la mare a casa”
Treballar no és incompatible amb estimar ni amb cuidar. La independència econòmica també és una forma de seguretat i de dignitat personal.

“Si tens avortaments, deu ser pel ritme de vida que portes”
Culpabilitzar una mare per una pèrdua és profundament malèvol. És clar, culpa de la meva alimentació, que vaig fumar quan era jove, que estic molt estressada, de les copetes del cap de setmana. Les circumstàncies de la vida o el seu semen no compten, oi? Les causes poden ser múltiples i sovint desconegudes.

“El que necessiten els nens és rutina i veure’t tranquil·la”
Doncs explica’m com es fa, treballant, criant, netejant la casa, sent bona filla, bona amiga, bona jove, bona companya, bona germana… Mantenir la calma constantment mentre es treballa, es cuida, es neteja, s’acompanya i es respon a totes les responsabilitats familiars i socials no sempre és possible. I esgota no poder dir que esgota.

Vinga, ara anem amb les frases que sí que ajuden...
En comptes de frases buides, tòpiques o judicis ràpids, hi ha paraules senzilles que poden nodrir les mares assedegades d’afecte:

  • Ho estàs fent molt bé.
  • Tens pagat un massatge mentre et cuido els nens.
  • En què et puc ajudar?
  • Anem al cine! La meva filla o el meu fill s’encarrega dels teus nens.
  • És normal que estiguis cansada.
  • T’acompanyo a comprar coses que et facin il·lusió?
  • Totes les mares volem el millor per als nostres fills.
  • He organitzat una trobada a casa amb la colla i els teus nens poden estar mirant la tele.
  • Els teus fills tenen molta sort de tenir-te com a mare.