Totes les enquestes diuen que Vox, l’extrema dreta espanyola, està pujant a Espanya d’una manera alarmant. No m’estranya gens. Es veia venir (i no soc politòloga!). Sabeu per què? Doncs perquè la majoria d’espanyols no poden suportar que els nouvinguts es carreguin la seva estimada cultura —i llengua— espanyola i que enfonsin la seva admirada madre patria. I quan dic espanyola vull dir el que queda quan a Espanya li treus Galícia, el País Basc, Navarra, Astúries, el País Valencià, Catalunya, les illes Balears…; és a dir, Castella, l’Espanya profunda i intolerant amb tot el que no és espanyol. Us sona tot això? Als espanyols —muy españoles— els està tocant viure el que nosaltres, els catalans, fa centenars d’anys que vivim. Com diu el refrany: a cada porc li arriba el seu Sant Martí. Tal faràs, tal trobaràs. Qui la fa —tard o d’hora—, la paga. En aquesta vida —quan menys t’ho esperes—, tot torna.

Els toca tastar la seva pròpia medicina. Els toca sentir cada dia que són uns feixistes per parlar la seva llengua a casa seva i per no parlar en àrab als nouvinguts. Els toca veure com el castellà cada vegada es fa servir menys. Els toca rebre insults per no contestar en àrab a un missatger d’Amazon. Els toca saber què és que no els entreguin un paquet per parlar en castellà al missatger. Els toca anar al metge i que es neguin a atendre’ls perquè no parlen en àrab. Els toca anar a la universitat i, com que hi ha un alumne que no parla castellà, fer tota la classe en àrab. Els toca que els prohibeixin parlar en castellà si no és a la intimitat. Els toca que els tradueixin tots els noms dels pobles i de les ciutats de la seva estimada madre patria a l’àrab. Els toca regalar als àrabs milions d’euros cada any a canvi de res i que els insultin per ser uns garrepes. Els toca que facin acudits cada dia sobre la seva garreperia. Els toca passar-se uns quants mesos a la presó per fer un referèndum per alliberar-se dels colonitzadors opressors. Els toca anar a sopar fora i que tothom els atengui en àrab. Els toca que els diguin que el castellà és un dialecte o que el castellà i l’andalús són dues llengües diferents. Els toca que els diguin que els àrabs van viure més anys a la península Ibèrica que ells (no s’equivoquen) i que, per tant, Espanya és casa seva. Els toca que els diguin que són uns intolerants per no portar burca i per no parlar en àrab. Els toca que els diguin que el castellà no serveix per a res i que és millor parlar en àrab a les xarxes socials per arribar a més gent. Els toca entrar en un supermercat i que tots els productes estiguin etiquetats en àrab. Els toca que els diguin que el kebab i el falàfel són menjars típics d’Espanya i que el Kusīdu madrilīño (adaptació de cocido madrileño) és un plat halal. Els toca que a l’escola els eduquin en àrab i que estigui prohibit el castellà. Els toca no saber escriure en castellà perquè a l’escola només els ensenyen àrab. Els toca veure com la seva família i amics es passen a l’àrab perquè els obre més portes. Els toca portar els seus fills a l’escola i veure com al pati només es parla àrab. Els toca celebrar el Ramadà i que la Navidad, dulce Navidad, se’n vagi en orris. Els toca això i molt més durant molts anys. A veure si així entenen d’una vegada el que fa anys que vivim els catalans i perquè actuem com actuem. Els cal, en definitiva, una cura d’humilitat i un bany de realitat. I si no són els àrabs, els que els destrueixen la cultura, seran els expats, que es pensen que això és casa seva i que tenen més drets que els mateixos espanyols. O fins i tot "los latinos", que tornen a casa, a la madre patria, però amb una cultura diferent de l'espanyola.

Ara no és el moment de fer una Espanya federal i continuar regalant-los diners a canvi de res, és el millor moment per aconseguir la independència

Els catalans, desgraciadament, sabem massa bé de què va tot això; ens n’hem tret uns quants doctorats cada un. Sabem com comença i com acaba. Per això ja fa temps que molts de nosaltres ens queixem i demanem solucions abans no sigui massa tard. Ara, a diferència del que diu molta gent (socialista), no és el moment de fer una Espanya federal i continuar regalant-los diners a canvi de res, és el millor moment per aconseguir la independència. Espanya té massa fronts oberts (el PSOE s’enfonsa pel seu propi pes, l’extrema dreta està arreplegant vots a totes les contrades, l’allau de nouvinguts els està passant factura…) i els catalans estem més emprenyats que mai. La vida ens ofereix una nova oportunitat per alliberar-nos de la colonització que fa centenars d’anys que patim: l’aprofitarem o continuarem fent-nos les víctimes?