Imagini que ens asseiem ara mateix davant una tassa de cafè. El convido a compartir amb mi aquest moment d'esmorzar, o de sobretaula. Permeti'm que li pregunti, que m'expliqui el que sap sobre el delicte de sedició. Segurament, molt per sobre, haurà llegit o escoltat algunes coses. Principalment que "s'ha derogat", "que ara Puigdemont podrà ser més fàcilment detingut", i molt possiblement alguna cosa més.

Certament tot això s'ha dit, s'ha pregonat per tot arreu des que abans-d'ahir, divendres, es registrà al Congrés dels Diputats una proposta de modificació del Codi Penal. Subratllo allò de "proposta" perquè l'únic cert és que abans-d'ahir, no es va derogar, ni es va modificar res. I el més probable és que passi algun temps fins que vegem en què queda aquesta proposta presentada.

Una vegada més, la pantalla de fum polític impedeix conèixer el que realment succeeix: i és que, bàsicament, Podemos i el PSOE estan preparant un text mitjançant el qual sembla que alguna cosa canviarà, encara que és necessari analitzar-ho a poc a poc per no caure en paranys.

Per saber de què va això és important llegir els que saben de la doctrina i de la pràctica jurídica: té vostè dos exemples realment brillants en aquest mateix diari, llegint el Catedràtic Joan Queralt i l'advocat Gonzalo Boye. Simplement analitzant les seves valoracions, molt preliminars de moment, d'una cosa que acaba de llançar-se (i que necessita un recorregut), podrà observar punts de vista notablement diferents.

Això significa que és necessari prendre nota, i seguir pas a pas el que vagi venint. Una tasca que resultarà interessant perquè, estic segura, ens tocarà destriar el gra de la palla, és a dir: els missatges polítics (majoritàriament falsos, enganyosos i interessats) de les anàlisis jurídiques. Em sembla important analitzar-los tots, alhora, perquè ben segur que uns trobaran resposta en els altres. I finalment, el que ens importa a vostè i a mi, és esbrinar quin efecte tindrà aquesta presumpta modificació legislativa.

Pensarà vostè: "bé, a mi m'és igual, jo no tinc res a veure amb cap líder polític ni d'acció social per veure'm involucrat en un delicte de sedició". Un plantejament molt lògic i que, en principi, la majoria podria compartir. Però, què em diu si li assenyalo el fet que pot ser que ens trobem davant una reforma del Codi Penal que faci desaparèixer la sedició perquè aparegui convertida en un altre delicte que sí que podria afectar-lo a vostè o a qualsevol que en un moment donat formés part d'una manifestació en la qual es presentessin alguns dels punts que assenyala la proposta?

D'això no se n'ha parlat gaire, ja que encara no ha donat temps per analitzar en detall el que a simple vista no es veu. Però l'ANC ja ha reaccionat i precisament s'ha adonat de l'enorme parany que podria encloure aquesta modificació legislativa: aparentment es rebaixa la pena per al que abans es considerava sedició, però alhora s'obre la porta a criminalitzar manifestacions de protesta en les quals pogués valorar-se una intencionalitat, fins i tot violència contra "coses" o "edificis". O sigui: que això podria suposar la fórmula màgica per acabar amb "el conflicte": que no hi hagi manera que la gent surti al carrer ni a votar, ni a manifestar-se, ni a donar suport a una causa, ja que en cas d'haver-hi algun tipus d'aldarull, podria estar assumint-se una pena de presó considerable.

Si a aquesta proposta li sumem que la llei mordassa continua viva, ja m'explicarà vostè quin paper han fet els progres del govern espanyol, perquè fa la sensació que el que estan promovent és, precisament, la persecució de la llibertat d'expressió, de manifestació, de protesta. Es tracta que sembli que canvien alguna cosa perquè, en realitat, tot es mantingui igual de confús i injust. Però com poden observar, a ERC li sembla fenomenal. Una cosa que xoca massa amb el que se suposa que defensaven.

De moment, la sedició no s'ha derogat. Més aviat, la proposta sobre la taula em recorda a allò que el ja mort fiscal Maza anomenava "sedició impròpia". Una manera de perseguir els actes com el referèndum quan s'assenyalava que no existia delicte amb el codi penal vigent. És una teoria interessant que avui caldria tornar a revisar per entendre el que està passant, i el més important, per on la volen colar.

Valdria més estudiar-nos bé de què va la proposta presentada al Congrés perquè tot apunta que s'obre la possibilitat de frenar manifestacions i actes massius de protesta.

Sens dubte, en cas de ser així, va quedant clar que amb aquests aliats de la democràcia, una ja no sap on són els enemics.