1. S’ha fet pública una nova enquesta d’opinió del CEO, que aporta dades de tota mena. A diferència del CIS, presidit pel sociòleg guerrista José Félix Tezanos Tortajada, el director del CEO, el politòleg Jordi Argelaguet, no té inconvenient a preguntar sobre tot el que pugui radiografiar l’estat d’opinió de la ciutadania. A Catalunya no cal recórrer a cap micromecenatge (impulsat per una autoanomenada Plataforma de Medios Independientes) per saber què opina la gent sobre la monarquia.
2. Al llarg dels 10 anys que fa que el professor Argelaguet és al capdavant del CEO, l’organisme d’estudis d’opinió de la Generalitat ha anat afinant la metodologia i les enquestes són cada vegada més fiables —i també l’encerten més— que no pas en el passat. Lluny queden les crítiques, totalment interessades, que va rebre el CEO l’any 2012 quan el Baròmetre de tardor va assenyalar que més de la meitat dels catalans responien que votarien “sí” a un hipotètic referèndum d’independència.
3. Els resultats d’una enquesta d’opinió són evidències que tothom discuteix segons si afavoreixen o no el seu programa polític. Si fan trontollar les teves certituds, llavors fas córrer la brama que han estat manipulats. Però la realitat és implacable i tossuda. Ara, després de la repressió i el càstig, una nova enquesta del CEO apunta que el 45,5% de la ciutadania continua essent partidària de la independència i el 46,3% hi està en contra.
4. El CEO va gratant en l’opinió ciutadana i per primer cop ha preguntat sobre la primera i segona preferències respecte a la relació Catalunya/Espanya. Han encreuat les respostes amb la voluntat o no d’independència i el resultat és que el 34,1% vol la independència i ser un estat independent i els que no volen la independència i opten per no modificar res són el 26,7%. La segona opció, amb el 26,8%, és la dels partidaris de convertir Catalunya en “un Estat dins una Espanya federal”.
5. La majoria dels enquestats també prefereix que la solució passi per un referèndum pactat amb Espanya, amb el 82,5% de suport. Continuar com fins ara, sense cap votació, té el 51,7% dels suports, i declarar la independència “unilateralment” compta amb el 37,3%. La societat catalana és complexa, però declaradament dialogant. La confrontació política és deguda, doncs, a la falta d’interlocutor des de l’altra banda.
Junts i ERC tenen força apamat el seu electorat, perquè avui els votants de Junts són més independentistes que els d’ERC
6. Les enquestes tenen morbo perquè projecten possibles resultats electorals. Personalment, és el que menys m’interessa. Tinc predilecció pels moviments de fons. I n’he vist un, derivat de la resposta dels que diuen votar Junts o ERC, que em resulta significatiu per determinar què pot passar. El 65% dels votants de Junts vol l’estat independent i, en segona opció (5,6%), l’Estat federat; mentre que l’electorat d’ERC, el 46,9% vol un estat independent i un significatiu 20% prefereix en primer lloc l’estat federat.
7. La conclusió lògica és que Junts i ERC tenen força apamat el seu electorat, perquè avui els votants de Junts són més independentistes que els d’ERC. L’Esquerra d’Oriol Junqueras cada dia s’assembla més al partit de la Segona República, que malgrat ser majoritari, tenia un sector molt refractari a la independència i va portar el país a fer vaivens sovint condicionats per la política espanyola. El millor exemple seria el 6 d’Octubre. Una revolta espanyola des de Catalunya.
8. L’enquesta situa ERC com a primera força al Parlament amb 35 o 36 escons, i un 23,4% del vot. En segon lloc se situaria Junts amb 31 o 32 diputats i el 19,4% dels suports. I en setè lloc, la CUP, amb 6 o 7 escons i un 4,9%. La suma dels tres grups tornaria a fer possible una majoria independentista. Però la novetat d’aquest Baròmetre és que els resultats de l’esquerra unionista (PSC i Comuns), sumats als d’ERC, obriria la porta a un nou tripartit amb 70 diputats, dos per sobre de la majoria absoluta.
9. L’enquesta també augura que el partit d’ultradreta Vox podria obtenir representació parlamentària. Els pronosticaires del moderantisme en donaran la culpa a l’independentisme. Però la realitat és que Vox rebria un 9,1% dels que abans havien votat el PP, el 3,4% dels votants de Ciutadans i 2,1% dels Comuns. Un 8,1% dels possibles votants d’ultradreta asseguren provenir d’altres opcions fins ara extraparlamentàries. Aquesta mena de votant sempre hi ha sigut, però camuflat.
10. Feta la radiografia, i atès que de moment cap dels esqueixos de Junts obté representació parlamentària, ni tampoc Primàries, que tothom prengui nota del que pot arribar a passar el 14 de febrer del 2021, data de les properes eleccions al Parlament. Jordi Cuixart ha dit en un programa de TV3 que Oriol Junqueras i Artur Mas són el passat, membres de la Generació Tap tan criticada pels que temen que els passin per damunt el que empenyen des de sota. Els nous lideratges no s’han de mesurar per l’edat, sinó per la novetat. Després de 131 mascles presidint la Generalitat, fer presidenta una “dona de mitjana edat i corpulenta” seria inèdit.