Les intenses pluges i els canvis bruscos de temperatura deterioren amb rapidesa el ferm de moltes carreteres. Sota la capa superficial de l'asfalt es filtra l'aigua, es debilita la base i acaben apareixent sots i esbaldres que, en qüestió de dies, poden convertir-se en un seriós risc per a la circulació. El resultat més habitual és el rebentament d'un pneumàtic després d'impactar contra un forat profund, amb el consegüent cost econòmic per al conductor.
Un pneumàtic danyat per un clot no sempre implica únicament la seva substitució. En impactes severs també es poden veure afectades la llanta, l'alineació i fins i tot components de la suspensió o la direcció. La factura pot incrementar-se de forma considerable, especialment en vehicles equipats amb llantes de gran diàmetre o pneumàtics de perfil baix, més sensibles a aquest tipus de cops.
Com es produeixen els reventons i quins danys poden ocultar
La mecánica del daño és relativament senzilla. Quan el vehicle travessa un clot profund a certa velocitat, el pneumàtic es comprimeix bruscament contra la vora del clot. Si la pressió interna no pot absorbir l'impacte, es produeix un tall a la banda de rodamenta o al flanc, o bé una ruptura interna de la carcassa que deriva en un esclat.
En molts casos el deteriorament no és immediat ni evident. Pot aparèixer un bony lateral hores després, símptoma inequívoc que l'estructura interna ha quedat compromesa. També són freqüents les llantes tortes, petites fissures en el metall i desajustos en la geometria de la direcció que provoquen vibracions o desgast irregular dels pneumàtics en els dies posteriors.
Cal destacar que els danys no sempre es limiten a la roda. Un cop contundent pot afectar amortidors, rótules, braços de suspensió o fins i tot els rodaments. Aquestes avaries, menys visibles en un primer moment, incrementen el risc de pèrdua d'estabilitat si no es detecten a temps. Per això, després d'un impacte fort contra un clot, resulta habitual que al taller es revisi tot el tren afectat.
L'augment d'incidències després de períodes de pluges intenses respon al deteriorament accelerat del ferm. Quan el manteniment no es realitza amb la suficient rapidesa, els forats s'engrandeixen i es converteixen en punts negres per a la seguretat viària.
Qui ha d'assumir el cost i com s'articula la reclamació
Quan el dany deriva directament del mal estat de la carretera i no d'una conducció negligent, la responsabilitat pot recaure en l'Administració titular de la via. L'ordenament jurídic preveu la responsabilitat patrimonial pel funcionament anormal dels serveis públics, la qual cosa inclou l'obligació de conservar les infraestructures en condicions adequades de seguretat.
Perquè la reclamació prosperi és imprescindible acreditar diversos elements: l'existència real del dany, la seva valoració econòmica i la relació directa entre el sotrac i l'avaria. També ha de quedar clar que no va concórrer força major ni culpa exclusiva del conductor. La prova sol recolzar-se en fotografies del desperfecte, dades precises del punt quilomètric i factures detallades de la reparació.
L'Administració responsable varia segons la titularitat de la via. En entorns urbans correspon a l'Ajuntament; en carreteres autonòmiques, a la Comunitat Autònoma; i en vies de titularitat estatal, a l'organisme competent en matèria de transports. Identificar correctament el tram resulta determinant per dirigir la reclamació a l'òrgan adequat.
Per altra banda, algunes pòlisses d'assegurança preveuen la cobertura de danys propis ocasionats per sots. En aquests casos, l'asseguradora pot fer-se càrrec inicialment de la reparació i, posteriorment, repetir contra l'Administració responsable per recuperar l'import abonat.
El destacable en aquest cas és que el conductor no té per què assumir de forma automàtica el cost d'un esclat provocat per un ferm en mal estat. Quan es demostra que l'origen del dany està en la manca de manteniment de la via, el marc legal estableix mecanismes per exigir la corresponent indemnització i restituir el perjudici econòmic sofert.