La generalització del cotxe elèctric ha anat acompanyada d'una xarxa de càrrega cada cop més potent. Les estacions capaces de subministrar més de 150 kW permeten recuperar centenars de quilòmetres d'autonomia en menys de mitja hora, un avenç clau per consolidar la mobilitat sense emissions en trajectes llargs. Tanmateix, als tallers especialitzats comença a assentar-se una conclusió basada en l'experiència directa amb vehicles de diversos anys: l'abús de la càrrega ràpida pot escurçar la vida útil de la bateria.
La bateria és el component més costós i determinant d'un automòbil elèctric. La seva degradació natural està prevista pels fabricants, que garanteixen durant anys un percentatge mínim de capacitat. No és cap secret que el ritme al qual es perd aquesta capacitat depèn en gran mesura dels hàbits d'ús i de recàrrega. En aquest context, la càrrega ultraràpida se situa al centre del debat tècnic.
Estrès tèrmic i degradació química accelerada
Des del punt de vista tècnic, la diferència entre una càrrega lenta en corrent altern i una càrrega ràpida en corrent continu rau en la potència i en la intensitat que reben les cel·les. Com més gran és la potència, més gran és el corrent que circula per la bateria i, per tant, més gran la calor generada en el procés.
Encara que els vehicles moderns incorporen complexos sistemes de refrigeració líquida i sofisticats gestors electrònics que regulen la temperatura, la repetició freqüent de càrregues d'alta potència incrementa l'estrès tèrmic. Eixa calor addicional accelera reaccions químiques internes que deterioren progressivament l'electròlit i els materials actius dels elèctrodes.
Amb el pas del temps, aquest fenomen es tradueix en una reducció més ràpida de la capacitat útil i en un augment de la resistència interna. En termes pràctics, el conductor percep una menor autonomia real respecte a l'original i, en alguns casos, temps de càrrega menys estables. Crida especialment l'atenció que en flotes professionals, on els vehicles depenen gairebé diàriament de carregadors ràpids, la pèrdua de capacitat resulti més acusada que en unitats que combinen diferents tipus de recàrrega.
Un altre factor rellevant és l'estat de càrrega al qual se sotmet la bateria. Les càrregues ràpides se solen emprar per assolir percentatges elevats en poc temps, especialment abans d'un desplaçament llarg. Mantenir la bateria durant períodes prolongats a prop del 100 % també afavoreix el seu envelliment químic, sobretot si coincideix amb temperatures ambientals altes.
Equilibri entre conveniència i longevitat
La càrrega ràpida compleix un paper estratègic en l'expansió del cotxe elèctric. Sense aquesta tecnologia, la viabilitat dels viatges de llarga distància quedaria seriosament compromesa. En aquest sentit, els mateixos fabricants dissenyen els seus sistemes per suportar aquestes condicions sense comprometre la seguretat ni el funcionament general del vehicle.
Tanmateix, l'experiència acumulada en l'àmbit del manteniment revela que el patró d'ús és determinant. Els vehicles que prioritzen la càrrega lenta en entorns domèstics o laborals, amb potències moderades i cicles més suaus, tendeixen a conservar millor la seva capacitat amb el pas dels anys. La degradació existeix en tots els casos, però la seva progressió és més gradual quan es redueix l'exposició continuada a altes potències.
L'evolució tecnològica apunta a solucions que mitiguen aquest efecte. Noves químiques, com les bateries de liti-ferrofosfat, presenten una major estabilitat tèrmica, mentre que les futures generacions de bateries prometen tolerar millor càrregues de gran intensitat. Tot i així, el principi físic i químic que regeix el funcionament de les cel·les continua sent el mateix: major exigència implica major desgast.
L'ús racional de la infraestructura disponible es perfila com un element clau per maximitzar la vida útil del conjunt. La càrrega ràpida resulta idònia per a situacions puntuals, especialment a carretera, però la seva utilització sistemàtica com a mètode principal de recàrrega incrementa la pressió sobre el component més valuós del vehicle elèctric. L'experiència dels mecànics recolza una idea senzilla: la rapidesa aporta comoditat, però també accelera l'envelliment quan es converteix en rutina.