L'estabilitat interna de Ducati torna a veure's sacsejada per un moviment estratègic que transcendeix l'estrictament esportiu. La decisió de la fàbrica italiana de apostar per Pedro Acosta abans que per Álex Márquez ha obert una escletxa incòmoda en l'entorn de Marc Márquez, actual campió del món amb la Desmosedici. El que semblava una planificació lògica de futur ha acabat convertint-se en un focus de tensió dins del box vermell.
Marc Márquez ha demostrat àmpliament el seu compromís amb el projecte. El seu títol la temporada passada va consolidar Ducati com a referència absoluta del campionat i va reforçar la seva figura com a líder tècnic i esportiu. No obstant això, la gestió de la pròxima generació de pilots no ha estat rebuda amb la mateixa satisfacció per part del vuit vegades campió.
No és cap secret que Márquez esperava un suport més clar cap al seu germà Àlex dins de l'estructura oficial. L'elecció d'Acosta, considerat un dels talents més prometedors de la graella, ha estat interpretada per l'entorn del vigent campió com un senyal inequívoc de prioritats diferents a les que ell contemplava.
Una decisió estratègica amb lectura personal
Des del punt de vista corporatiu, Ducati ha optat per assegurar el futur amb un perfil jove i d'enorme projecció. Acosta encaixa en eixe full de ruta a mitjà i llarg termini, tant per edat com per potencial mediàtic i esportiu. La fàbrica ha volgut blindar-se davant el nou cicle reglamentari i anticipar-se a possibles moviments del mercat.
Tanmateix, la dimensió humana del paddock rarament es limita a criteris tècnics. Per a Marc Márquez, l'exclusió del seu germà del pla prioritari suposa alguna cosa més que una simple decisió contractual. Es tracta d'una qüestió de confiança i d'alineació estratègica dins de l'equip que actualment lidera en pista.
Crida especialment l'atenció que aquesta situació es produeixi en un moment en què el campió travessa un dels seus períodes de major estabilitat esportiva amb Ducati. Lluny de tractar-se d'un problema de resultats, el desacord neix de la gestió del futur i de la percepció de suport cap al seu cercle més proper.
Un equilibri intern en risc
Les tensions no signifiquen una ruptura immediata, però sí dibuixen un escenari delicat. Marc ha construït la seva etapa a Ducati sobre una relació de confiança mútua, i qualsevol fissura en aquest vincle pot alterar la dinàmica interna. L'amenaça de decisions dràstiques, fins i tot la possibilitat de replantejar-se la seva continuïtat, reflecteix el grau de malestar existent.
Ducati, per la seva banda, ha de gestionar una situació complexa: mantenir satisfet el seu campió mentre consolida un projecte a llarg termini amb noves incorporacions. El desafiament no resideix únicament a assemblar talent, sinó a harmonitzar egos, expectatives i vincles personals dins d'una estructura que competeix al màxim nivell.
La incorporació d'Acosta ha estat una declaració d'intencions de cara al futur. Però en el present ha provocat un efecte col·lateral inesperat: posar a prova la relació entre Marc Márquez i la fàbrica que l'ha tornat al tron. L'equilibri intern de Ducati dependrà ara de la seva capacitat per reconduir una tensió que transcendeix l'esportiu i s'endinsa en el terreny personal.