La planificació esportiva de Ducati per als pròxims anys ha deixat una decisió que transcendeix l'estrictament tècnic. L'aposta per Pedro Acosta com a futur integrant de l'equip oficial no només respon a una estratègia de rendiment, sinó que també ha provocat un evident malestar en l'entorn de Marc Márquez. Al centre d'aquesta decisió apareix la figura de Gigi Dall’Igna, màxim responsable tècnic de la fàbrica de Borgo Panigale i arquitecte de l'actual domini de la marca.
El context s'ha vist amplificat després de la difusió d'un vídeo en què Marc participava en un joc per predir la graella del 2027. El campió va sorprendre deixant-se fora de MotoGP en la seva pròpia quiniela, un gest que pocs interpreten com a literal. El missatge semblava apuntar en una altra direcció. En la seva configuració de l'equip oficial de Ducati, va situar Pecco Bagnaia i el seu germà Àlex Márquez com la parella ideal.
Un gest amb lectura interna
El moviment no va ser casual. Marc coneix perfectament els plans interns de Ducati i sap que l'aposta de la direcció tècnica passa per Pedro Acosta com a company en el futur immediat. Tanmateix, la seva decisió de col·locar Álex a l'equip oficial —i fins i tot eliminar posteriorment Acosta de l'esquema que havia dibuixat— s'ha interpretat com una declaració simbòlica.
No és cap secret que Marc desitjava tornar a compartir box amb el seu germà dins de l'estructura oficial. Álex ha demostrat rendiment suficient, fins i tot signant una temporada que el va consolidar com un dels pilots més sòlids del campionat. Des del punt de vista esportiu, la seva candidatura tenia arguments. Tanmateix, la decisió final no ha seguit aquesta línia.
L'elecció d'Acosta respon a una visió estratègica clara. Ducati busca assegurar el relleu generacional i mantenir la seva hegemonia amb un pilot jove, d'enorme projecció i recolzat per un potent entorn comercial. En aquest sentit, Dall’Igna ha prioritzat el projecte global per damunt de qualsevol consideració sentimental.
La figura de Dall’Igna i la lògica del projecte
El destacable en aquest cas és que la decisió parteix de l'àrea tècnica i estratègica, no dels pilots. Dall’Igna ha construït una Ducati dominant sobre criteris de rendiment i planificació a llarg termini. L'elecció d'Acosta encaixa en aquest full de ruta. La intenció és blindar el futur competitiu de l'equip oficial sense deixar espai a incerteses.
Tanmateix, aquesta lògica empresarial no evita l'impacte emocional en l'entorn de Marc. El campió ha deixat entreveure el seu descontentament amb un gest públic que, sense ser explícit, resulta eloqüent. Excloure's a si mateix de la graella pot interpretar-se com una forma de desviar l'atenció, mentre incloure Àlex a l'equip oficial subratlla quina hauria estat la seva preferència.
La situació no altera, per ara, la continuïtat contractual de Marc amb Ducati. La seva renovació està encaminada i el projecte esportiu continua sent competitiu. Però l'episodi evidencia que les decisions estratègiques no sempre coincideixen amb les aspiracions personals dels pilots.
En l'horitzó, tot apunta al fet que la dupla oficial estarà formada per Marc Márquez i Pedro Acosta, mentre Álex buscarà el seu lloc en una altra estructura de primer nivell. La decisió està presa des de la direcció tècnica, però el missatge llançat pel campió confirma que, més enllà de la lògica esportiva, també existeixen dinàmiques internes que influeixen en el clima de l'equip.