L'arribada de Marc Márquez a Ducati va suposar un dels moviments més transcendentals dels últims anys a MotoGP. El pilot espanyol no va trigar a demostrar que la seva adaptació a la Desmosedici era alguna cosa més que una aposta mediàtica. La temporada passada es va proclamar campió del món amb la marca italiana, confirmant que el seu talent segueix intacte i que el projecte esportiu funcionava a la perfecció.
A Borgo Panigale estan més que satisfets amb el seu rendiment. No és cap secret que Márquez ha elevat el llistó competitiu dins del box, aportant experiència, capacitat de desenvolupament i una mentalitat guanyadora que ha enfortit l'estructura tècnica. El seu impacte en pista i en termes de resultats ha estat immediat, consolidant Ducati com a referència absoluta del campionat.
Tanmateix, l'equilibri intern no és tan senzill com reflecteixen els cronòmetres. Malgrat l'eficàcia de Márquez, entre els principals responsables de la fàbrica continua existint una clara predilecció per Pecco Bagnaia, el pilot format a l'òrbita italiana i símbol recent de l'èxit vermell.
La identitat italiana pesa a Borgo Panigale
Bagnaia representa molt més que resultats. És el producte d'una estructura nacional, l'hereu natural d'una tradició que a Ducati es valora especialment. L'any passat ja es percebia aquesta inclinació interna cap al pilot torinès, fins i tot quan Márquez començava a consolidar-se com el referent esportiu. En aquest sentit, la preferència no respon únicament a criteris tècnics, sinó també a identitat, imatge i arrelament.
El campió italià ha estat durant anys l'estandard del projecte. El seu estil de pilotatge, el seu perfil mediàtic i la seva connexió amb l'afició local el converteixen en un actiu estratègic per a la marca. La narrativa d'un pilot italià triomfant amb la fàbrica italiana té un pes simbòlic difícil d'igualar, fins i tot per a una figura del calibre de Márquez.
Esa inclinació es manté aquesta temporada. Encara que l'espanyol torni a mostrar una versió competitiva i consistent, la sensació en determinats nivells directius és que un títol de Bagnaia tindria un valor emocional afegit per a la companyia. El destacable en aquest cas és que aquesta preferència conviu amb el reconeixement explícit al rendiment de Márquez, la professionalitat del qual no està en qüestió.
Un futur incert que condiciona el present
La paradoxa és evident: mentre Márquez ofereix garanties esportives immediates, el futur de Bagnaia dins del projecte no està completament assegurat. De cara al 2027, la seva continuïtat apareix més fora que dins en determinats escenaris contractuals i estratègics. Tot i així, la consideració interna cap al pilot italià roman intacta.
Ducati es mou entre dues realitats. Per una banda, la lògica esportiva que recolza al vigent campió amb la Desmosedici; per l'altra, la dimensió institucional que impulsa a protegir la figura de Bagnaia com a referent nacional. Aquesta dualitat genera una dinàmica interna complexa, on el rendiment pur no és l'únic factor determinant.
En qualsevol cas, la competitivitat de la marca no es ressent. L'estructura tècnica continua treballant amb tots dos pilots com a actius fonamentals, conscients que l'objectiu prioritari continua sent el títol. Però portes endins, les simpaties i afinitats continuen marcant diferències. Márquez pot guanyar a la pista, però Bagnaia continua ocupant un lloc especial en l'imaginari dels qui dirigeixen la fàbrica italiana.